_
_
_
_
_
SÓNAR+D

Les conseqüències d’acceptar els termes i condicions de les ‘apps’ sense llegir-los

L'exposició The Glass Room Experience planteja un pla de desintoxicació digital en vuit dies

Jordi Pueyo Busquets
L'exposició The Glassroom sobre privadesa de dades.
L'exposició The Glassroom sobre privadesa de dades.tactical Technology Collective

“Qui n'ha de fer res de si m'agrada la bachata o m'apassionen secretament les maquetes de trens?”, diu un dels fullets de l'exposició The Glass Room Experience, que es podrà visitar fins diumenge al congrés Sónar+D i la fira Maker Faire, a Barcelona. La mostra inquieta els visitants. És una reflexió sobre els efectes que pot tenir el fet que els gegants d'internet com Google i Facebook acumulin grans quantitats de dades sobre nosaltres per adquirir “poders especials” i oferir-nos serveis a mida. Potser l'afició a la bachata i als trens és irrellevant, però “amb el pas del temps, de tot aquest conjunt d'informació emergeixen patrons digitals sobre la nostra intimitat: hàbits, moviments, relacions”. És l'advertiment que fa el text introductori del kit de desintoxicació de dades en vuit dies, el regal de l'exposició. 

“És habitual”, assegura Alistair Alexander, director del projecte promogut per l'ONG Tactical Technology Collective i Mozilla, sobre el fet que en la majoria de casos els internautes no llegeixen els termes i condicions dels webs on es registren. De fet, l'apartat de “l'internet que no es veu” de la mostra inclou un vídeo de l'associació de consumidors australiana CHOICE. Hi apareix un actor llegint els termes i condicions del lector de llibres electrònics Kindle d'Amazon. Segons l'organització, el temps de lectura és de 8 hores i 59 minuts. “Totalment disfuncional i molt difícil de corregir”, apunta Alexander. 

“Fa 20 anys als Estats Units cada persona es passava set hores davant del televisor, ara les passa connectada a internet”, explica Alexander. Al seu parer, la societat “s'està adonant cada vegada més de les implicacions” que les grans companyies gestionin tanta informació personal. “Poden manipular les teves decisions”, adverteix, davant d'una taula que busca imitar l'aspecte d'un expositor de botiga tecnològica minimalista. Diverses tauletes adverteixen els visitants que, en instal·lar una app, moltes vegades li donem accés a la càmera i al micròfon sense adonar-nos-en. Preguntat per l'engegada del nou Reglament General de Protecció de Dades a Europa, Alexander opina que “és un gran pas en la bona direcció”. “Les companyies que tenen dades han hagut de contactar amb la gent per reconeixe-ho”, reflexiona. 

The Glass Room Experience —una part del muntatge d'una botiga simulada que ha passat per Berlín, Londres i Nova York—  preveu que el 2030 cada persona tingui 14 aparells connectats a internet. “Això farà que les nostres vides siguin més eficients, saludables i segures?”, llança a l'aire un dels textos del projecte, que recorre a la pregunta retòrica per convidar a la reflexió. “Necessitem una torradora intel·ligent?”, qüestiona Alexander, que es respon a si mateix: “No ho sé”. No obstant això, avisa que “avui dia les plaques electròniques que porten incorporat un micròfon són més barates que les que no en porten”. Vaticina així, en alguns casos de manera no intencionada, un creixement dels aparells connectats a l'anomenat internet de les coses (iOT). 

Un cotxet que segueix la mare o el pare —que no l'han de tocar— és un dels aparells reals que s'esmenten a The Glass Room Expeience. Es diu Smart Be. Un altre invent que es pot veure a la  mostra susceptible de generar debat que és el servei de l'empresa americana Nectome, que guarda els cervells dels seus clients embalsamats durant anys, fins que la ciència faci possible llegir-ne les dades. Tot plegat fa pensar en la pel·lícula Abre los ojos. Un altre servei, que consisteix a analitzar el cervell i informatitzar-lo —en aquest cas el subjecte ha d'estar viu— fa realitat un dels capítols de la sèrie Black Mirror.

Buscar-se un mateix a Google, eliminar l'historial d'activitat de la plataforma i desetiquetar amics de Facebook són algunes de les mesures del pla de desintoxicació digital que ofereix l'exposició als visitants. “Cap desintoxicació de mòbil seria completa sense abordar les dades d'ubicació: una toxina que crea el teu mòbil tota l'estona”, és un altre dels consells. Els mòbils que tenen instal·lades 80 aplicacions o més, segons la guia, una “exposició molt alta”, els més contaminats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_