Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Video Instan es reinventa

Obrirà un local amb videoclub, cafeteria i una petita sala de cinema

Aurora Depares, propietària de Video Instan.
Aurora Depares, propietària de Video Instan.

Video Instan està de mudança. L’augment de lloguers els desallotja del carrer Enric Granados i se’n van a Viladomat, entre Provença i Rosselló, prop de l’Escola Industrial, del Clínic i de casa meva!!! Un local que serà cafeteria, videoclub i minicinema, on planegen programar una pel·lícula diària. Els dissabtes, cinema familiar, i els dijous, un film que hagin votat els clients. Ja han començat les obres. Obriran al juliol i la inauguració, amb tota la magnificència que calgui, serà al setembre. Per fer-hi front, Aurora Depares, l'actual propietària, va llançar una campanya de micromecenatge. Resultat, 638 aportacions que han deixat 40.112 euros. Però crida l’atenció que, amb la campanya tancada, molts amics van al videoclub amb el seu donatiu, encara que ja no hi hagi les simpàtiques recompenses que es donaven als primers. Un senyal de com de desitjat, i necessari, és.

Durant molt de temps, les treballadores de Video Instan –així, en femení, perquè sempre hi ha hagut dependentes– feien una revista, d'ús intern, amb les anècdotes de cada any. Un record que s’emportarà l'Aurora al nou local és el llibre Suma de la propiedad por apartamentos, un volum molt gruixut. El conserva perquè un client espavilat l'havia buidat per dins, com a les pel·lis d'espies, per amagar un vídeo i emportar-se’l sense pagar. El van pescar. Però la gran majoria de records són afectuosos, divertits. El que fa millor el client, continua l'Aurora, és dir malament el títol. Un que ha demostrat ser particularment difícil és Vicky Cristina Barcelona. Dir els tres noms i en aquest ordre sembla impossible. “Molts clients expliquen un tros de l'argument i cal endevinar-ne el títol”. “Dona'm alguna cosa... que vull plorar”, els va demanar una vegada una senyora. Ara hi ha menys clients, però més savis, més cinèfils. Excepcionalment han llogat films per enviar a Alemanya, França o... Pamplona, on hi havia un senyor que volia veure un títol antic perquè hi sortia ell. Curiós va ser el cas del director noruec Marius Holst, que va entrar per comprar la seva pròpia pel·lícula (L'illa dels oblidats). Hi estan acostumades. Més insòlit va ser trobar en un VHS retornat un missatge d'amor per a una d'elles.

La història ja és coneguda. Jenaro Depares i Aurora Martínez tenien una cadena de locals d'impressió ràpida, d'aquí el nom d’Instan. Quan el VHS va començar a ser popular van dedicar un racó del seu local principal al lloguer d'una desena de vídeos. Al cap de pocs mesos, pràcticament tot estava dedicat a les cintes. Van anar a veure com eren aquestes adrogueries del vídeo a París i Londres (a l'HMV d’Oxford Street, encara viva) i van importar el negoci. Van ser els primers d’Espanya. Van obrir al carrer Comerç l’any 1979. I al cap d’un any, es van traslladar a Enric Granados.

“Dona’m alguna cosa, que vull plorar”, els va demanar una vegada una senyora

La seva filla és qui porta ara el negoci i qui ha fet aquesta nova aposta. Continua obstinada a mantenir-lo perquè, entre altres coses, li agrada el cinema. Mira una pel·lícula cada dia, per això i perquè vol saber què ven o lloga. Són 45.000 títols, unes 80.000 còpies, ja que procura tenir-los tots duplicats. Les pel·lícules descatalogades, per exemple, no es venen, únicament es lloguen. I el que més dol, explica l'Aurora, és quan un penques no retorna una d'aquestes pel·lícules introbables.

L’any 2004, hi havia 7.000 establiments de lloguer de pel·lícules a Espanya. Ara en queden 450. I hi ha una relació fraternal entre elles, d'ajuda mútua. “Tenim un whatsapp i ens recomanem pel·lícules que funcionen, nous tipus d'ofertes, ens venem pel·lícules que a un li sobren i a un altre li falten…”. A Video Instan també tenen un servei, amb una empresa especialitzada, de conversió de formats (del super-8 o el VHS al DVD o al blu-ray per, un cas, poder seguir gaudint dels records audiovisuals de la família). L'Aurora està convençuda que el blu-ray pot ser l'últim format. “Els fabricants d'aparells lectors són els qui s'han d'inventar coses per fomentar l'ús de les seves eines. El problema del vídeo no és de la Warner, és d'ells”.

El lloguer físic de pel·lícules ha minvat. Les plataformes d’internet són un competidor gegantí. “Ja fa temps que vam veure que calia donar alguna cosa més al client. Vam començar amb les presentacions de pel·lícules i llibres sobre cinema. I hem tingut un gran suport dels professionals”. També van allargar el lloguer fins a un mes. “A diferència de les plataformes, aquí has d’anar a la botiga a retornar el vídeo, però tens un mes per fer-ho”. Amb tot això no n’hi havia prou. Així que, com ja s'ha dit, el nou local serà videoclub, cafeteria i hi haurà un cinema amb 32 butaques. Un cinema, diu l'Aurora, que ha de ser de tots, “per això no he volgut un inversor extern que portés la programació”. Aquesta combinació és innovadora. L'Aurora només té referències d'un local similar a Berlín. “Crec que serà molt bonic, si no ho pensés… no ho faria”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >