Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Bèlgica investigarà si els serveis secrets espanyols van espiar Puigdemont

Una comissió estudiarà si es va fer un seguiment il·legal de l'expresident de la Generalitat sense que ho sabessin els agents belgues

L'expresident de la Generalitat és fotografiat a Alemanya.
L'expresident de la Generalitat és fotografiat a Alemanya. EFE

El Parlament belga ha ordenat aquest dimarts l'obertura d'una investigació per determinar si Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, va ser objecte d'espionatge per part dels serveis secrets espanyols mitjançant una balisa de seguiment col·locada al seu vehicle. El diputat Peter Buysrogge, membre de la N-VA, formació nacionalista flamenca afí a l'independentisme català, ha estat el promotor de la iniciativa. L'anomenat Comitè R, encarregat de controlar les activitats dels serveis d'intel·ligència en territori belga, està al comandament de les indagacions.

El president d'aquest organisme, Guy Rapaille, s'ha mostrat caut en conversa amb aquest diari. "Cal ser prudents. Volem determinar primer si es va col·locar una balisa al cotxe de Puigdemont i, en cas afirmatiu, saber si els serveis belgues hi han participat o no en sabien res". El Comitè R elaborarà un informe sobre aquest tema i les conclusions es coneixeran "en les properes setmanes", després d'estudiar documents interns de les forces de seguretat i entrevistar-se amb personal de la policia. La funció del comitè es limitarà a comunicar al Parlament belga el resultat de les indagacions, atès que no té d'atribucions executives. "Si la seguretat de l'Estat n'estava al corrent, ens deu una explicació. Si no ho estava, és Espanya qui ens la deu", ha assenyalat el diputat Buysrogge, inspirador de les investigacions.

En paral·lel a aquesta anàlisi, segueix en marxa un procés judicial pels mateixos fets. La Fiscalia del Brabant Való va confirmar fa dos mesos l'obertura d'una investigació després de la denúncia presentada per col·laboradors de l'expresident de la Generalitat. Segons la seva versió, van trobar un dispositiu de geolocalització als baixos del vehicle que Puigdemont utilitzava per desplaçar-se, un Renault Space de matrícula belga, a través del qual suposadament el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) li va poder rastrejar els moviments.

El Comitè R, creat fa 25 anys, ha abordat en el passat qüestions espinoses per als serveis d'intel·ligència, com ara les revelacions de l'exanalista de la NSA nord-americana Edward Snowden o les fallades de seguretat durant els atemptats que van colpir el metro i l'aeroport de Brussel·les el 22 de març del 2016. Una de les seves recomanacions més repetides en els informes dirigits als parlamentaris fa referència precisament a l'activitat dels serveis d'intel·ligència estrangers al país. "Hem constatat que són molt actius a Bèlgica", assegura Rapaille. 

Aquest nou front se suma a les últimes topades entre autoritats d'Espanya i Bèlgica. El mes passat un jutge va determinar que l'euroordre amb la qual el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va reclamar l'extradició dels exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig no tenia validesa per defectes de forma. Ara, el focus es trasllada a l'acció del CNI. "És una qüestió de sobirania nacional. No és gaire respectuós que un servei d'informació actuï al teu territori sense permís", estima Guy Rapaille.

MÉS INFORMACIÓ