Aquí no jutja ni Déu
Els jutjats de Mollet, en un bloc de cases, són un dels punts negres de la justícia a Catalunya
El millor despatx dels jutjats de Mollet del Vallès és, sens dubte, el del fiscal. Els altres tenen finestres per les quals entra la llum natural, sí, però són a cinc metres escassos d'altres blocs de cases. Les vistes del fiscal són especials: unes muntanyes nevades i, a l'horitzó, un cel rosat que convida a la reflexió. La finestra, és clar, és falsa: només és un pòster penjat amb quatre xinxetes, una broma per prendre's amb humor això de treballar en un despatx lúgubre i calorós.
José María Asencio, jutge degà de Mollet amb 29 anys, exerceix d'amfitrió en la visita a un dels punts negres de l'administració de justícia a Catalunya. Els jutjats de Mollet, a 24 quilòmetres de Barcelona, es troben en un vell bloc de lloguer compartit amb despatxos d'advocats i amb una empresa d'informàtica. Al vestíbul hi ha un arc de seguretat que no sempre funciona (xiula de forma aleatòria) i que dona accés a dos ascensors que passen més temps espatllats que en funcionament. “Fa poc, un dels ascensors es va despenjar de sobte i va atrapar dos jutges”, explica Asencio, que no perd el somriure.
Asencio té el seu despatx a la segona planta. El tràfec és constant i hi ha una sensació sorprenent de manca d'intimitat. Al passadís hi ha dos bancs de fusta. Sembla que els hagin portat d'una església i estan esquinçats amb els noms de centenars de persones. Hi ha mobles i arxivadors de tots els estils (arxivadors metàl·lics, translúcids, de plàstic beix tancats amb cadenat) i portes que aparentment donen accés a altres portes i a trasters secrets. El lavabo reservat als funcionaris ("privat", diu un cartell enganxat amb zel) està ocupat per les andròmines de la neteja, una pila de caixes de DINA4 per estrenar i fins i tot un ventilador. Tot és vell i sembla mal col·locat.
“Aquests jutjats es troben en un estat lamentable. No hi ha condicions dignes per treballar”, lamenta el jutge degà mentre ens guia cap a la 5ena planta, on hi ha el jutjat de violència domèstica. És el que més el preocupa. “No tenim espai per separar les víctimes dels presumptes agressors. S'han produït crits, insults i fins i tot empentes entre les famílies”. Amb tota la bona fe del món, intenten situar una de les parts damunt de les escales, en una semiplanta que és com un "colomar". L'espai no dona per més. Al costat hi ha un despatx per a les forenses i una altra sala més petita -que el degà no pot obrir perquè no en té la clau- per mantenir-hi els detinguts perquè tampoc hi ha calabossos.
Quan surt al carrer amb un got de cafè de plàstic a la mà, a Asencio el saluden. Mollet, diu, té una mica de poble. Camina uns 200 metres per arribar al registre civil, del qual també és responsable. Allà hi ha una estança “elegant” per oficiar les noces, l'antic saló de plens. Però per accedir-hi cal pujar escales i no hi ha ascensor. De manera que, quan arriba algú en cadira de rodes, ha de celebrar els enllaços en un petit passadís gris amb llum somorta. La saleta és plena de gom a gom de folis i té una cadira verda vellíssima i una galleda d'aigua per a les goteres.
En una ocasió, recorda Asencio, la família era especialment nombrosa i els nuvis havien vingut especialment elegants (ella amb vestit blanc), de manera que va decidir sortir al carrer. "Vaig pujar un esglaó aquí a la plaça, perquè em veiessin, i per deferència els vaig casar allà". El degà també va sortir a les portes del jutjat, acompanyat per funcionaris i jutges de Mollet, l'abril passat. "L'edifici és ruïnós. Cap condició és suficientment apta per exercir la funció judicial correctament", va denunciar en veu alta.
La trucada d'auxili de Mollet va arribar a oïdes de la jutgessa degana de Barcelona, Mercedes Caso, que el 22 de maig va treure a la llum la situació d'aquests jutjats. Ho va fer durant la vaga convocada per jutges i fiscals per exigir una justícia digna. Caso va recordar, a més, que en llocs com Mollet les guàrdies dels jutges es paguen a 4,6 euros l'hora.
Als jutjats de Mollet no hi ha sala d'espera. Tampoc espai perquè els advocats es reuneixin discretament amb els seus clients. Ni accés diferenciat per a jutges i acusats. L'aire condicionat i la calefacció donen problemes. No és un lloc agradable. "Ningú vol venir aquí", resumeix Asencio, que ha passat abans pels jutjats de Salamanca i Torrevieja. Així i tot, diu que l'ambient és bo. "La majoria som joves i tenim bona relació".
L'anterior conseller de Justícia, Carles Mundó, els va prometre el trasllat a un nou edifici. Però el procés ho va curtcircuitar tot. Una hora abans de la visita, no obstant això, Asencio ha rebut una bona notícia: la nova consellera, Ester Capella, l’ha trucat per telèfon. "Diu que han signat el lloguer d’un local i que en 11 mesos estarà habilitat". Asencio confia moderadament en l'anunci. Però recorda que, fa anys, se'ls va prometre un nou jutjat. I només s’hi va posar la primera pedra.
Sobre la firma
