Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Anticorrupció apunta a Puigdemont per malversació de fons públics

La Fiscalia investiga si l'expresident de la Generalitat va desviar diners del cànon de l'aigua per comprar un fons d'art quan era alcalde de Girona

La Guàrdia Civil i el fiscal anticorrupció entren a l'Ajuntament de Girona.
La Guàrdia Civil i el fiscal anticorrupció entren a l'Ajuntament de Girona.

La Fiscalia Anticorrupció investiga si l'Ajuntament de Girona va destinar il·legalment el 2014 fons procedents del cànon pagat per l'empresa adjudicatària del servei d'aigües, Agissa, a la compra del fons d'art Santos Torroella. La col·lecció està formada per una trentena d'obres de Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tapies i Picasso, entre altres artistes i fons documentals. Els fets investigats es remunten al mandat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona.

El cas forma part d'una investigació més àmplia que afecta la renovació del contracte d'aigües, aprovada el 2013 per Puigdemont, i en la qual s'investiga el suposat desviament de 15 milions d'euros. La concessionària és una empresa mixta en la qual els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter tenen el 20% del capital i la resta és d'un soci privat que, segons les investigacions, va obtenir beneficis milionaris indegudament. En una operació iniciada aquest matí, agents de la Guàrdia Civil s'han presentat als tres consistoris per recopilar documentació. Els agents han sortit de les dependències municipals sobre la una de la tarda.

Anticorrupció ha informat en una nota que, després de "les entrades i els escorcolls que es van fer el 19 de setembre", en una primera fase de les investigacions, ha tingut accés a "documentació de la qual s'infereix la possible comissió dels delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat en document mercantil per part dels qui van ser responsables polítics" dels tres ajuntaments. A més de Puigdemont, els altres dos alcaldes amb participació a Agissa eren l'actual president del Parlament, Roger Torrent, a Sarrià de Ter, i l'expresident de la Diputació de Girona Jaume Torramadé, a Salt.

Els investigadors han posat el focus en la manera en què es va pagar el fons Santos Torroella, una polèmica operació que el 2014 ja va causar una profunda divisió a l'Ajuntament de Girona. Els partits de l'oposició es van negar al fet que la compra, de gairebé quatre milions d'euros, es financés amb diners procedents del cànon de l'aigua i, a més, van qüestionar l'operació pel seu elevat cost.

Puigdemont va assegurar llavors que l'operació tindria un cost molt menor per a les arques municipals, 2,3 milions d'euros, i que en cap cas es finançaria amb el cànon de l'aigua. Malgrat la fractura del ple a parts iguals, el llavors alcalde va aconseguir tirar endavant la iniciativa gràcies al seu vot de qualitat. Segons Puigdemont, la Diputació de Girona havia de subvencionar l'operació amb 300.000 euros i el Consistori s'havia d'estalviar 800.000 euros més gràcies a un acord amb la Generalitat sobre l'impost de successions dels hereus del crític d'art. Llavors no es va aclarir com es finançarien els 500.000 euros restants.

Les dades que s'han conegut ara, no obstant això, desmenteixen les dades que va oferir llavors Puigdemont, i l'Ajuntament de Girona ha assumit íntegrament el cost de la compra. Ara com ara, ja ha abonat 3,49 milions d'euros i té previst fer un últim pagament de 500.000 euros el 2019, fins a un total de 3,99 milions. Ara com ara, el Consistori no ha rebut els fons previstos ni de la Diputació ni de la Generalitat.

A més, el primer milió d'euros abonat el 2014 és possible que s'hagués pagat amb el cànon de l'aigua, segons investiga Anticorrupció. Aquest exercici, l'Ajuntament tenia pressupostat un milió d'euros per a obres de sanejament. Però llavors va rebre un milió d'euros del cànon i va finançar les obres amb aquests diners. El milió alliberat va ser el que va servir per comprar el fons. L'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, nega que això signifiqui que es pagués el fons d'art amb el cànon.

En la seva nota, Anticorrupció afirma que "la investigació busca determinar l'origen dels diners amb què es va adquirir el fons [d'art] Santos Torroella i, si escau, el possible ús de fons públics que estarien relacionats amb el cànon acordat el 2013" en la pròrroga del contracte d'aigües "o bé amb partides pressupostàries de l'exercici 2014, almenys, a l'Ajuntament de Girona".

El cas neix el 2015, arran d'una denúncia de la CUP contra la concessionària que proveïa d'aigua Girona, Salt i Sarrià de Ter. La investigació va apuntar llavors que la societat, que va començar a treballar amb l'Ajuntament de Girona a finals dels noranta, quan el socialista Joaquim Nadal governava a la ciutat, ha falsejat els comptes. Un sistema que va continuar suposadament també durant part de l'etapa de Puigdemont al capdavant del Consistori (2011-2016), que va renovar la concessió.

La CUP ha denunciat avui que el fons d'art continua guardat en un magatzem.