_
_
_
_
_

La Generalitat concedeix una altra pròrroga a Iberpotash per als seus abocaments

Una sentència del TSJC obliga que aquesta sigui l'última moratòria d'un any

Josep Catà
Residus de la mina d'Iberpotash.
Residus de la mina d'Iberpotash.Carles Ribas

La muntanya de sal del Cogulló, a Sallent (Bages), seguirà acumulant la sal abocada per l'empresa minera Iberpotash, filial de la companyia israeliana ICL. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat aquest dimarts que concedeix a l'empresa una nova pròrroga d'un any per desenvolupar la seva activitat minera, que consisteix a extreure potassa i altres minerals, el què deixa una sal residual que s'aboca al Cogulló, generant un problema mediambiental sobre el qual han alertat des d'activistes fins a la mateixa Unió Europea.

Más información
El TSJC autoritza a Iberpotash seguir abocant sal en el Bages
La UE dona un ultimàtum a Espanya perquè Iberpotash deixi de contaminar el Llobregat

El litigi entre els veïns i activistes, d'una banda, i l'empresa i els sindicats per l'altra, va començar el 2014, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar que Iberpotash havia de deixar d'abocar residus. La sentència, que posava com a termini el mes de juny del 2017, va ser recolzada pel Tribunal Suprem. No obstant això, davant de la pressió dels sindicats, el TSJC va atorgar l'any passat, in extremis, una moratòria d'un any amb l'opció d'ampliar-la un any més.

Iberpotash va demanar una pròrroga de dos anys per completar les obres urbanístiques necessàries per traslladar la producció de Sallent a Súria, però el Tribunal la va limitar a un any, encara que va deixar la decisió de l'ampliació a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central. Amb l'argument de la modificació urbanística, la Generalitat li ha concedit l'ampliació de la moratòria, que acaba el 30 de juny del 2019. Per justificar la petició, durant els últims mesos l'empresa ha aportat informes bimestrals sobre el progrés de la construcció d'una nova rampa d'accés en la mina de Cabanasses, a Súria, i sobre mesures mediambientals per a la gestió dels residus salins.

Tots els grups parlamentaris, a excepció de la CUP, van aprovar fa un any una resolució que demanava “donar suport a les mesures transitòries que proposa la indústria minera”. La companyia es va comprometre a fer més inversions, a oferir 3 milions d'euros com a aval, i a posar fi als residus del Cogulló el 2021, moment en el qual, segons l'empresa, la sal es vendria a la indústria química. Els sindicats també recolzen la presència de l'empresa al territori, que genera 1.200 llocs de treball.

Malgrat tenir el suport institucional, la companyia està sota la pressió de la justícia i de la Unió Europea. La Comissió Europea va enviar el gener un ultimàtum a Espanya per posar fi als abocaments, i va amenaçar amb portar el cas dels residus salins al Tribunal de Justícia de la UE, cosa que encara no s'ha produït.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_