Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Més de mig miler de persones sobreviuen en barraques a Barcelona

L'Ajuntament no especifica el nombre de menors que no tenen llar: “És una bomba de rellotgeria”

Una dona trasllada una cadira al campament del carrer Bilbao.
Una dona trasllada una cadira al campament del carrer Bilbao.

El nombre de persones que viuen en assentaments irregulars o barraques a la ciutat de Barcelona s'ha disparat aquest darrer any. El Consistori considera que es deu a reagrupaments familiars i, sobretot, a les polítiques migratòries que expulsen grups itinerants de zones com el sud de França o el nord d'Itàlia.

L'Ajuntament de Barcelona disposa de dades sobre assentaments i persones que viuen en barraques des de finals del 2012. A partir de l'any següent, els emplaçaments van créixer i es van dispersar per tota la ciutat, però el nombre d'assentaments es va reduir després de les dissolucions de grans nuclis, com el que estava instal·lat en una nau del carrer Puigcerdà. Des de llavors es va estabilitzar el nombre de 400 persones que anaven o venien depenent de la disponibilitat de solars, els fluxos migratoris, etc. El primer trimestre d'aquest 2018 reflecteix un notable increment de pobladors a les barraques. La xifra s'ha situat en 536 persones dispersades en 77 assentaments. Es tracta d'una xifra que no es veia des del 2013, quan es va arribar a 623. La majoria de campaments se situen en solars del districte de Sant Martí.

Si la quantitat és preocupant, encara ho és més la presència de menors en aquests campaments. L'Ajuntament sap quin és el nombre de nens, però es van negar a fer-ho públic aquest dimarts, ja que, segons el coordinador del Pla de lluita contra el sensellarisme, Albert Sales: “Fer pública aquesta xifra és una bomba de rellotgeria”.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va advertir que el nombre d'assentaments depèn de cicles migratoris: “Abans rebíem molta població d'origen subsaharià i ara en tenim molta que arriba d'Europa de l'Est, sobretot de Romania, Ucraïna i altres països comunitaris”. Ortiz va mantenir que l'Ajuntament es bolca en l'ajuda d'aquestes persones i obliga a escolaritzar els menors que malviuen als assentaments, nens que conviuen en les 145 famílies distribuïdes en els diferents campaments.

“Com pot ser que després de tants segles i d'un model social europeu tinguem una situació tan discriminada que s'acaba manifestant d'aquesta manera a les ciutats?”, es va preguntar Ortiz, que va reclamar a Europa que abordi els maltractaments que aquestes persones reben per part de les institucions.