Selecciona Edició
Connecta’t

La malaltia invisible que afecta un de cada tres adults

Els experts alerten de la infadiagnosi de la condició del fetge gras no alcohòlic, que pot causar cirrosi i càncer hepàtic

Higado grado no alcoholico
Un hepatòleg explora un pacient a Vall d'Hebron.

Acostuma a passar desapercebuda en la majoria dels casos. És asimptomàtica. Invisible i silenciosa per a la persona afectada i també del metge si no es busca a consciència. Quan comença a fer-se notar, ja està avançada i no ve sola: l'acompanya, en el millor dels casos, una cirrosi incipient. Es tracta de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, una condició que es relaciona amb l'obesitat i els hàbits de vida sedentaris i que afecta un de cada tres adults, segons les estimacions dels experts. Aquest dimarts s'ha celebrat, per primera vegada, el seu dia internacional, amb la intenció de “donar-la a conèixer i desestigmatitzar-la”, apunta el doctor Salvador Augustin, hepatòleg de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NASH, en les seves sigles en anglès) està vinculada a l'acumulació excessiva de greix al fetge per causes alienes a l'alcohol. "De cada 10 fetges grassos que diagnostiquem, només un o dos són a causa de l'alcohol; la resta, no", aclareix el metge de Vall d'Hebron. Es desconeix l'origen exacte del NASH, però si alguna cosa tenen clar els experts és que els factors clau que predisposen a aquesta malaltia són l'obesitat, la diabetis tipus 2, la hipertensió, el colesterol alt i altres trastorns relacionats amb els hàbits sedentaris. “Es va iniciar un terratrèmol als vuitanta que era l'obesitat i ha generat un tsunami que ara veiem els hepatòlegs: la prevalença del fetge gras no alcohòlic va en augment”, avisa Augustin. Tres de cada quatre persones poden romandre asimptomàtiques tota la vida, però el 25% dels pacients amb NASH desenvoluparà una cirrosi o un càncer hepàtic, segons els càlculs dels experts. “Al Regne Unit ja és el primer responsable del càncer hepàtic i als Estats Units, la primera causa de trasplantament de fetge”, afegeix l'hepatòleg de Vall d’Hebron.

L'acumulació excessiva de greix al fetge impedeix que l'òrgan emmagatzemi i metabolitzi de forma adequada. Les cèl·lules del fetge “comencen a patir”, explica Augustin, i acaben morint, cosa que produeix una inflamació i danys en l'òrgan. Per combatre aquestes lesions, el mateix fetge genera mecanismes de cicatrització (fibrosis), però aquest teixit cicatritzat no pot fer les mateixes funcions que un òrgan sa —és l'encarregat de netejar la sang i generar proteïnes i nutrients vitals—. El fetge comença a fallar i pot posar en risc la vida del pacient.

Els metges alerten de la infradiagnosi que hi ha entorn del NASH. "La punta de l'iceberg" d'una epidèmia, adverteixen. “Per cada pacient que diagnostiquem, n'hi ha tres que desconeixem”, apunta el metge de Vall d’Hebron. La detecció és complexa perquè la malaltia és silenciosa i no es deixa veure. Les transaminases altes en una anàlisi rutinària poden fer sospitar el metge, ja que aquests enzims s'emmagatzemen especialment al fetge i si n'hi ha un nombre elevat pot ser un indicador de dany hepàtic. No obstant això, la millor arma per confirmar una sospita de NASH és el fibroscan, un procediment no invasiu que analitza la presència de greix al fetge i el nivell de fibrosis. Vall d’Hebron participa en un estudi per provar el cribratge en població general amb el fibroscan i afinar la prevalença de la malaltia. “Creiem que el 35% de la població general té fetge gras no alcohòlic i, d'aquests, el 25% té una fibrosi important amb una cirrosi o una precirrosi. En la població diabètica, entre el 10% i el 15% té fetge gras no alcohòlic amb estat precirròtic o cirrosi”, avisa l'hepatòleg. L'1% de les cirrosis associades al NASH poden derivar en un càncer hepàtic.

Augustin adverteix dels greus problemes de salut que pot generar aquesta malaltia, però assegura que és “previsible”. “Si un pacient obès perd el 10% del pes, es millora molt. El problema és que només un 10% dels pacients aconsegueix perdre aquest 10% de pes”, apunta. Malgrat tot, afegeix, la prevenció i els hàbits de vida saludables són, sense cap mena de dubte, la millor medicina.

La importància de la microbiota intestinal

El grup que dirigeix Augustin de Malalties Digestives i Hepàtiques al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha provat també la importància de microbiota intestinal —l'exèrcit de microorganismes que poblen l'intestí— per combatre el dany hepàtic. En concret, els investigadors han constatat que el trasplantament de femta —la femta conté el microbioma— d'un organisme sa corregeix la hipertensió portal, un problema derivat de l'enduriment del fetge a causa de les cicatrius i que provoca que la sang no circuli correctament per la vena porta.

Els científics van fer un trasplantament fecal de rates sanes a ratolins amb fetge gras no alcohòlic i van aconseguir que desaparegués la hipertensió portal. “És una prova de concepte que la microbiota té un efecte important en aquest camp”, apunta Augustin, que ha publicat l'estudi a la revista científica Hepatology.

MÉS INFORMACIÓ