Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ANÀLISI

Qüestió jurídica... i de confiança

Si l'independentisme busca facilitar l'acostament dels polítics presos a Catalunya, seria útil que ho recordés en veu alta

Josep Rull i Jordi Turull arriben al Tribunal Suprem.
Josep Rull i Jordi Turull arriben al Tribunal Suprem. EL PAÍS

A Espanya només els jutges empresonen i excarceren, com ha de ser. Si algú ho dubta, que llegeixi la Llei General Penitenciaria de 1979, article 17. I el seu Reglament del 1996, articles 15 i 22.

Si l'independentisme busca facilitar l'acostament dels polítics presos a Catalunya, seria útil que ho recordés en veu alta.

Seria molt útil que revertís no les crítiques a qualsevol text d'un jutge, sinó la seva anterior negació de la independència judicial, l'assetjament dels més aguerrits al jutge instructor del Tribunal Suprem i l'epítet de franquista aplicat a la judicatura.

Per què? Perquè "retornar el nom a cada cosa", com reclamava el poeta Salvador Espriu, ajuda a recrear la confiança que tots respectaran les regles del joc perquè tots parlen del mateix.

Amb aquesta premissa convé recordar que trasllats i desplaçaments de presos d'unes presons a altres no és una cosa exòtica, sinó que està regulada amb detall al mateix reglament (article 33), per exemple, per posar-los a la disposició dels jutges situats en una altra província.

La mateixa norma ve a atribuir a Institucions Penitenciàries (Ministeri d'Interior) la "competència exclusiva per decidir" la "destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris", sempre notificant-ho al jutge (article 31).

Així ho interpretava el mateix jutge instructor Pablo Llarena en la interlocutòria del 12 de gener en què negava el trasllat de presó d'Oriol Junqueras per les circumstàncies específiques del moment, però afegint que aquesta negativa era "sense perjudici que aquesta reclamació pugui ser cursada a l'autoritat penitenciària competent".

La legislació espanyola promou (article 38 de la llei) la protecció dels fills en relació amb els seus progenitors empresonats (encara que es refereix, per antiga, només a la mare i no al pare) de múltiples maneres. Entre altres, un règim de visites "sense restriccions de cap tipus", cosa que facilitaria la proximitat de la família al centre d'internament.

Aquests propòsits concorden amb les Regles mínimes per al tractament dels reclusos (Resolució 70/175 de l'Assemblea de l'ONU, 4/5/2015), uns estàndards que recomanen internar-los "en establiments penitenciaris propers a la seva llar" i vetllar "particularment pel manteniment i la millora de les relacions entre el reclús i la seva família".

Per elevar tot això del regne del que és possible i recomanable al de l'indiscutible hi contribuiria un compromís nítid de la Generalitat amb el respecte a l'ordenament legal. Per pruïja d'acreditar confiança.