El massatge cardíac al ritme de ‘La Macarena’ millora la reanimació

La Macarena —la cançó, no la verge— salva vides. El massatge cardíac a ritme de la famosa melodia del duo andalús Los del Río millora la qualitat de les compressions toràciques en una reanimació cardiopulmonar. Així ho ha constatat una investigació de l'hospital Clínic de Barcelona que es va presentar fa uns dies a Copenhaguen en el marc del Congrés Europeu d'Anestesiologia. Els sanitaris ja utilitzaven aquest mètode (o el mític Stayin' Alive dels Bee Gees) en cursos o classes pràctiques per marcar el ritme de la reanimació cardiopulmonar, però no hi havia estudis científics o investigacions que evidenciessin la seva validesa. Fins ara.

"Buscàvem com ajudar a millorar la qualitat de la reanimació cardiopulmonar, un mètode fàcil de recordar per mantenir una freqüència adequada de compressions com manen les guies clíniques (al voltant de 100 compressions per minut) quan no tens màquines o mètodes com el metrònom", explica el doctor Enrique Carrero, anestesiòleg del Clínic i autor del pòster que va presentar al congrés de Copenhaguen. L'estudi es va emmarcar dins del treball de finalització de grau d'Eva González, una de les seves alumnes de sisè curs de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB).

El metge (tutor del treball) i l'estudiant van agafar a uns 160 estudiants de tots els cursos de la facultat i els van dividir en tres grups. "L'edat mitjana era 21 anys, el 60% dones i tots havien rebut formació de compressió toràcica, però no havien tingut experiència amb pacients", explica el facultatiu. Al primer grup —el grup de control— li van ordenar realitzar compressions toràciques durant dos minuts sense cap tipus d'eina d'ajuda; al segon grup se'ls va oferir una aplicació mòbil amb un metrònom per seguir el ritme de les compressions a 103 per minut; al tercer, després de comprovar que sabien taral·larejar la tornada de la Macarena, se li va demanar que fessin la reanimació cardiopulmonar seguint mentalment el ritme de la cançó. 

Els resultats van posar de manifest que els alumnes del primer grup només van fer el 24% de les compressions dins del rang correcte (entre 100 i 120 per minut); els de el grup que van fer servir el metrònom van fer el 91% de les compressions adequades; el grup de la Macarena va fer un 74% del massatge cardíac en el rang adequat. "Els que disposaven del metrònom ho van fer amb més precisió però també analitzem el temps que es triga a iniciar la primera compressió, que és un detall que està relacionat amb l'augment de la supervivència, i trobem que els que van utilitzar l'aplicació amb el metrònom van trigar quatre segons versus el segon que van trigar els de el grup de control i els de La Macarena", matisa Carrero.

La cançó de Los del Río millora substancialment la qualitat de les compressions toràciques pel que fa al grup de control. De fet, afegeix l'anestesiòleg del Clínic, en una segona anàlisi després de realitzar una enquesta al grup de control, la distància entre aquest i el grup de La Macarena és encara més gran. "Vam fer una enquesta al primer grup per saber si havien seguit mentalment alguna cançó i excloem del grup de control tots els que havien taral·lejat mentalment alguna melodia. Amb aquest doble control, les compressions adequades del primer grup baixaven al 7%", apunta Carrero. 

El metge celebra l'"imppacte" que ha tingut la investigació, malgrat que matisa que els resultats no es poden extrapolar a la població general ni a qualsevol tipus de context: la població analitzada eren estudiants de medicina amb algun coneixement de reanimació cardiopulmonar i en un ambient controlat amb un maniquí. Les parades cardiorespiratòries solen ser sobrevingudes i no es poden generalitzar els resultats d'un entorn controlat. "La part positiva és que hi ha una eina que pogués ser-li útil fins que arriba la persona experta. El que volíem eren noves fórmules per millorar les compressions toràciques, una ajuda que es conegués com més millor i que no costés diners. Estem encantats que pugui ser útil", valora Carrero, que es desfà en afalacs per als professionals del Clínic i d'altres serveis universitaris que han "participat o afavorit" que la investigació tirés endavant.

Tasques pendents

L'estudi, no obstant això, ha deixat marge de millora en altres aspectes, com la profunditat de la compressió. Les guies clíniques sostenen que la compressió ha de ser d'uns cinc centímetres i els alumnes només van aconseguir una profunditat de quatre centímetres. "La Macarena és una cosa que a la gent no se li oblida i és súper important perquè és accessible, fàcil i immediat i fa que la freqüència sigui correcta. Però hem d'aconseguir mètodes com aquests per aconseguir compressions amb la profunditat adequada", apunta el metge del Clínic.

En qualsevol cas, apunta Carrero, més val fer alguna cosa que res. "Segur que el que va fatal és no fer res", diu parafrasejant un col·lega de professió. El facultatiu fa una crida a traslladar els primers auxilis a les escoles també, perquè les persones sàpiguen reconèixer, des de nens, una parada cardiorespiratòria i actuar: "Els primers passos són diagnosticar ràpid i que s'iniciïn les compressions al més aviat possible", assenyala.