Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Per pressuritzar Catalunya

Juga a favor de la normalització que el nou Govern espanyol es proposi afegir l'actuació política a la fermesa jurídica

Quim Torra, president de la Generalitat.
Quim Torra, president de la Generalitat.

Pressuritzar Catalunya —retornar-la a la pressió atmosfericopolítica normal— no és fàcil: els marges per a tots són estrictes (Constitució i Estatut); resetejar l'unilateralisme, difícil; les opinions públiques estan fragmentades i alterades, i l'assumpte dels polítics presos, enverinat. Però juga a favor que el nou Govern espanyol es proposi afegir l'actuació política a la fermesa jurídica; que amb la seva entronització es desplomi per a molts catalans el fals mite d'una Espanya pètria, antiga i inflexible; que la ciutadania vulgui resoldre la qüestió catalana.

Però abans de resoldre cal canalitzar. Com? Mitjançant mesures de creació de confiança institucionals (intergovernamentals, parlamentàries) i de recuperació de la sintonia social.

Si el Govern català declara fefaentment que tota la seva actuació respectarà assenyadament la legalitat (encara que es proposi modificar-la), o almenys [no la posa en dubte verbal i] així ho acredita amb fets. Si retorna la neutralitat als espais públics oficials i deixa pancartes i llaços grocs (legítims, però per res universals) a l'àmbit privat o dels partits. Si garanteix amb eficiència la vigència a Catalunya de les llibertats democràtiques, removent els obstacles que les esmicolen, com el boicoteig d'actes universitaris o els escraches a líders de l'oposició i els atacs a les seus dels partits. Si emprèn totes aquestes tasques, i nacionalistes i indepes tornen a tots els fòrums, l'espai per al diàleg s'engegantirà.

Si el Govern espanyol facilita l'acostament dels polítics presos, d'acord amb les Regles mínimes per al tractament dels reclusos (ONU, 4 de maig del 2015). Si aborda una resposta al gruix (explorable) del memorial reivindicatiu d'Artur Mas (23 punts, ampliats a 46 per Carles Puigdemont), pendent des del juliol del 2014, atès que l'anterior Executiu només va enfilar la resposta a un! dels assumptes. Si parlamentaritza el debat de la reforma del finançament autonòmic, amb llums i taquígrafs, al Senat (o si s'hi nega, al Congrés), avui molt limitada als experts. Si impulsa la discussió específica de la qüestió catalana en l'existent comissió parlamentària sobre el balanç territorial. Si passa tot això, el que és difícil serà més fàcil.

Semblen dos paquets. En realitat n'és un.