Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Posar fi a la pobresa energètica

Les grans companyies, que van guanyar 9.470 milions d'euros en els últims quatre anys, han d'incorporar al seu evident ànim de lucre la denominada responsabilitat social corporativa

Manifestació contra la pobresa energètica.
Manifestació contra la pobresa energètica.

Dos nous governs inicien la seva marxa a Catalunya i a Espanya. És un bon moment perquè la ciutadania aconfessional prepari la seva carta als Reis Mags i s'abordi una de les cares més agressives que presenta la crisi: la de la pobresa energètica. A l’Espanya del 2016, el 21% de les llars tenien dificultats per pagar l'anomenat rebut de la llum, dels quals quatre milions no podien mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada.

Les mesures adoptades fins ara pel Govern central han estat sens dubte insuficients. No s’han atès dues Directives europees del 2009 que urgeixen els Estats a garantir el subministrament de gas i electricitat als ciutadans vulnerables. La jacobina França prohibeix els talls de llum en període hivernal. Però en la descentralitzada Espanya s'ha optat pel lliure albir. En un mercat fals com és l'elèctric en el qual el 55% de la factura són costos regulats tot és tan lliure que es deixa caçar la guineu en un galliner, això sí, en llibertat.

El descompte d'entre un 25% i un 40% per als consumidors vulnerables severs previst per la regulació del bo social d'octubre del 2017 és clarament insuficient, segons la memòria que el mateix Ministeri d’Indústria ha realitzat sobre la seva aplicació. En el citat informe es té la franquesa o la barra d'assegurar que “és improbable” que la totalitat dels que tenen dret al bo s'hi puguin acollir. El mateix ministeri calcula la “taxa d'acceptació” en un 45%, de manera que el 55% dels que podrien accedir a aquest dret se’n quedaran fora. En definitiva, la mesura és tan singular que ofereix un d'aquests exemples de descentralització al qual ens tenia acostumats el Govern del PP: centrifuga a les administracions autonòmiques o municipals el 50% del rebut dels ciutadans en risc d'exclusió social.

A Catalunya existeix una llei pròpia que ha estat cosida a base de recursos per les elèctriques. La veritat és que el text català 24/2015 no està suspès pel que fa a pobresa energètica i estableix l'anomenat “principi de precaució” que suposa que abans de tallar l'energia per impagament, és preceptiu un informe dels serveis socials del municipi. Però les grans empreses elèctriques es neguen a negociar un protocol amb les administracions per abordar amb serietat aquest assumpte. A empentes i rodolons, la llei catalana ha aconseguit evitar el tall de subministrament a 39.000 famílies, segons dades del 2016.

Fa uns dies que la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) en col·laboració amb l’Institut d’Investigació TransJus de la Universitat de Barcelona ha publicat Pobresa energètica. Regulació Jurídica i protecció dels drets de les persones, on professors de Dret Constitucional, Públic, Administratiu, i síndics municipals, busquen una sortida del laberint jurídic en el qual la frivolitat o directament la inexistència de polítiques públiques ha sumit als ciutadans més vulnerables. La idea subjacent és que pel fet que un servei deixi d'estar en mans públiques –el com es va privatitzar seria tema d’una altra novel·la– el ciutadà no ha de veure's privat dels seus drets. Es tracta que les grans companyies –Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa, EDP i Viesgo–, que van guanyar 9.470 milions d'euros en els últims quatre anys, incorporin al seu evident ànim de lucre la denominada responsabilitat social corporativa.

Per tot això, seria convenient que els nous responsables governamentals fessin un cop d'ull al diagnòstic dels experts per posar-se a treballar. Això permetria posar fi d'una vegada per sempre a la xacra de la pobresa energètica en un país on les elèctriques –amb gran presència de polítics entre els seus assessors– van repartir l'any passat el 88% dels seus beneficis en dividends per als accionistes.

El Govern sortint del PP juntament amb Ciutadans va vetar fa unes setmanes al Congrés la tarifa social energètica proposta per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i que hagués suposat que l’Estat deixés de recaptar 186 milions d'euros anuals en taxes, segons càlculs del mateix Govern. Tant PP com C’s van considerar que el seu veto era imprescindible ja que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la PAH suposava una greu “distorsió” de la seva política pressupostària. Els més de 500 milions pactats pel PP amb el Partit Nacionalista Basc no distorsionaven res en el seu moment. Ara que Mariano Rajoy ja no ocupa el poder, sembla que aquests 500 milions tornen a alterar seriosament l'essència de la democràcia i sonen tambors que anuncien venjança. Però ells ja no governen i els nous executius farien bé de posar la política al servei del ciutadà. I aquí hi ha el primer repte: la pobresa energètica ho exigeix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >