Selecciona Edició
Connecta’t

Al 47% dels nens de Barcelona no els agraden els parcs del seu barri

“El 38% dels infants no juguen ni passen prou temps a l'aire lliure”, segons la directora de l’Institut de la Infància

El parc del Laberint d'Horta, a Barcelona.
El parc del Laberint d'Horta, a Barcelona.

El 47% dels nens barcelonins d'entre 10 i 12 anys no estan “satisfets" amb els espais per jugar i divertir-se del seu barri. María Truñó, la directora de l’Institut de la Infància i Adolescència de Barcelona, va ressaltar divendres aquesta xifra —extreta de les enquestes efectuades als més petits en el programa Parlen els nens i les nenes— a l'alcaldessa Ada Colau. L'edil va escoltar les dades mentre visitava una vintena d'alumnes de dotze anys de la Escola Cervantes, a Ciutat Vella. Truñó afegia: “El 38% dels nens no juguen ni passen prou temps a l'aire lliure”.

Una nena de la classe va protestar: “Als parcs del barri l'ambient no és el més adequat”. El més proper al col·legi és el de la Figuera, més conegut com El Forat de la Vergonya, una zona on va començar a fer-se evident el fenomen dels nens de la cola—menors desemparats que esnifen cola— i on és rara la setmana en què no hi ha baralles o intervencions policials.

Més de mil espècies mediterrànies

Els parcs de Barcelona tenen valors “artístics, botànics, socials i ambientals” que comparteixen amb altres ciutats europees per bé que es distingeixen d'aquestes per la “mediterraneïtat”, explica Frederic Ximeno. Als parcs i jardins de Barcelona viuen unes 1.200 espècies vegetals d’“arbres, arbustos, trepadores i plantes perennes”. El xiprer es troba en el 60% dels parcs i el pi en el 54%; la palmera de Canàries en el 50% i el plàtan en el 43%. L'arbust més freqüent és el pitòspor.

Uns metres més enllà, els alumnes del Cervantes podrien anar al parc de la Ciutadella. La gran zona verda de la ciutat. Un pulmó de gairebé 18 hectàrees construït al segle XIX on es nota el pas del temps. La tinent d'alcalde, Janet Sanz, va anunciar al maig l'enèsim pla per obrir-lo al mar. Per a la missió cal sortejar encara molts obstacles: el zoo, les vies del tren i la Ronda del Litoral. Unes barreres que, ara com ara, l'equip de govern no sap com esquivar. De murs cap a dins el parc necessita milions d'euros per rehabilitar edificis com el museu Martorell, l'hivernacle i l'antic museu de zoologia.

Colau va anunciar al febrer que crearà 89 parcs i en renovarà 150 més. Avui la ciutat manté 813 parcs infantils (48 en interiors d’illes de cases de l’Eixample recuperats). Si parlem de veritables pulmons verds, la xifra es redueix a 84. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins manté un milió d'hectàrees.

El comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, sosté que “els parcs són una peça clau de l'impuls de la infraestructura verda”. Creu que els parcs són els “nodes visibles de la xarxa de verd que s'estén a través” dels arbres i la vegetació que s'instal·la en carrers i en “cobertes, façanes, horts urbans…”. Ximeno assenyala que els parcs generen “un valor simbòlic, identitari, de bellesa i de pertinença”. El comissionat destaca que parcs com el Laberint d’Horta, el jardí de Can Sentmenat, el palau de Pedralbes o el Park Güell són exemples que sumen el valor patrimonial i el botànic: són “museus a l'aire lliure”.

El Park Güell és el més conegut. Cada dia de l'any rep onades de turistes disposats a immortalitzar un jardí el creador del qual, Antoni Gaudí, s'ha convertit en un gran reclam per a la ciutat. “El Laberint d’Horta és encara un parc desconegut per a molts. Hi venen creueristes, però no atreu tanta gent”, celebra Àngels Martínez, conservadora del laberint. Cada dia, nou persones posen a punt el que Ximeno considera el “jardí amb més personalitat de Barcelona”.

Un parc catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local amb un jardí neoclàssic que és el més antic que es conserva a la capital catalana. També és escenari d'enregistraments, recorda. Allà es va rodar la pel·lícula El Perfum. O un gag del programa d'humor polític Polònia en el qual imitadors dels exministres Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santa María corrien entre els passadissos del laberint. “Té 750 metres en línia recta de xiprers i cada any en renovem 100 metres”, assegura la conservadora.

Un altre dels parcs històrics de la ciutat són els jardins de Can Sentmenat, en la vessant mar de Collserola. Dissenyat per l'aristocràcia del segle XIX, és molt menys conegut que parcs com el del Palau de Pedralbes o que els dos grans pulmons forestals de la ciutat: Collserola i Montjuïc.

Diferents són els parcs construïts el 1992 com el de Carles I, Nova Icària, el de les Cascades o el del Port Olímpic. En certa manera tapen la Ronda del Litoral i, a l'hivern, es converteixen en llar de desenes de sense sostre. Un altre dels grans parcs en declivi és el de l’Estació del Nord. Com El Forat de la Vergonya, el van freqüentar nens de la cola. Ara l’usen propietaris de mascotes. Just el contrari del Turó Park on desenes de persones es van manifestar després del veto municipal a les mascotes.

Dos milions per posar al dia els jardins de Montserrat

L’Ajuntament de Barcelona invertirà 1.860.000 euros per remodelar, eliminar barreres arquitectòniques i millorar l'ús de l'espai dels jardins de Montserrat, al barri barceloní de la Nova Esquerra de l'Eixample. La remodelació dels jardins, un espai amb una superfície de 7.662 metres quadrats, s'executarà en un període de 8 mesos i, segons el consistori barceloní, l'objectiu de la reforma és millorar-ne la accessibilitat, il·luminació, paviment, espais per a jocs infantils i usos per als propietaris de gossos, entre d’altres.

El projecte, segons ha explicat el tinent d’alcalde d’Economia i Treball, Gerardo Pisarello, "posa en valor la riquesa vegetal" d'aquest espai i pretén avançar cap a un barri i una ciutat "més saludable, amable i sostenible".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ