Selecciona Edició
Connecta’t

La televisió pública valenciana torna després d’anys d’apagada

Aquest diumenge neix un canal més auster amb un pressupost de 55 milions d'euros i prop de 400 empleats

La seu a Burjassot de l'antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV), llogada ara a À punt.
La seu a Burjassot de l'antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV), llogada ara a À punt.

La televisió pública valenciana tornarà a emetre aquest diumenge, 10 de juny, quatre anys i mig després de l'apagada de Canal 9, que el Govern del PP va tancar amb una ordre judicial 24 anys després de la seva inauguració amb un deute de 1.300 milions d'euros i una plantilla sobredimensionada superior als 1.600 empleats. És l'única televisió autonòmica que ha tancat a Espanya.

À punt —nom de la nova plataforma pública— neix amb un pressupost anual de 55 milions d'euros, una plantilla de gairebé 400 professionals —per bé que la previsió de la seva directora, Empar Marco, és apropar-se als 500—, i un sostre de despesa que eviti la deriva econòmica de l'anterior televisió. És un canal auster, que sorgeix a més en un moment de competència ferotge amb altres televisions, en l'era del temps real i de les plataformes de pagament.

La televisió comença a emetre diumenge al migdia amb un especial informatiu però la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), de la qual depèn À punt, va començar a caminar fa mesos amb la posada en marxa de la ràdio —el desembre de 2017—, l'estrena de la web i l'emissió en proves del canal el passat 25 d'abril.

La recuperació d'una plataforma pública en llengua valenciana la van defensar des del principi els aleshores partits en l'oposició PSPV-PSOE, Compromís i Podem. La seva reobertura es va convertir en una promesa en la campanya electoral del 2015 i quan el Govern valencià —que formen socialistes i Compromís, amb el suport parlamentari de Podem— va prendre possessió es van iniciar les tasques per recuperar-la.

La plataforma té al davant el repte de recuperar la credibilitat en una societat que no ha oblidat els excessos i el malbaratament de Canal 9. I no només això; també ha de demostrar que els espais informatius de la cadena seran plurals. “Tenim tot un mecanisme de control que, si funciona, farà difícil que es repeteixi el que va passar amb l'anterior televisió valenciana”, diu Marco.

Recuperar l'audiovisual valencià

El tancament de Canal 9 no només es va notar de murs endins; també va suposar una maçada per a la indústria audiovisual valenciana, de la qual es van destruir cinc de cada sis ocupacions al sector. Giovanna Ribes, presidenta de l'associació Productors Audiovisuals Valencians (PAV), recorda que va passar una cosa semblant a la bombolla immobiliària. La producció audiovisual es va endeutar per créixer, es va fusionar, va créixer i, de sobte, tot va esclatar. "La població no es va adonar del que va passar; si hagués estat una fàbrica de la qual s’acomiaden 3.000 treballadors o més, la gent hauria entès el desastre. Però no es va apreciar així", explica Ribes.

Les empreses, que van perdre, segons alguns estudis, el 90% de l'ocupació van patir després el gran exili. Van haver de buscar feina a Madrid, la Xina o els Emirats Àrabs. "Va ser tant el dolor pel tancament de Canal 9 que al final el sector ha après a unir-se més i s'ha internacionalitzat. Alguna cosa positiva en va sortir", apunta la presidenta de PAV.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >