_
_
_
_
_

Els altres deutes del procés

Una desena d'empreses esperen cobrar els 1,6 milions que els deu la Generalitat per treballs vinculats a l'1-O

Diverses persones amb banderes independentistes, a la plaça Sant Jaume de Barcelona l'endemà del referèndum.
Diverses persones amb banderes independentistes, a la plaça Sant Jaume de Barcelona l'endemà del referèndum.Samuel Sánchez

Ferran Burriel sap que serà complicat, però no ho dona per perdut. Aquest empresari de Barcelona espera cobrar els 80.440 euros que la Generalitat de Catalunya deu a la seva empresa, Nothingad Comunicació, per una campanya publicitària sobre el cens de catalans a l'estranger. "Espero que la cosa s'aclareixi i, més endavant, puguem cobrar, perquè hem fet una feina", explica. La xifra apareix consignada en l'últim informe que la Guàrdia Civil ha enviat al jutge Pablo Llarena, que xifra en 1,6 milions la quantitat que el Govern català encara ha d'abonar per treballs suposadament vinculats al referèndum de l'1 d'octubre. Segons aquest informe, el cost total de la consulta va ser de 3,2 milions.

Més enllà del suposat delicte de malversació, la investigació sobre les despeses de l'1-O té un efecte col·lateral: una desena d'empreses i entitats s'han quedat sense percebre els honoraris als quals s'havia compromès la Generalitat. Com Nothingad. Burriel assegura que ha mantingut "converses" informals amb l'Administració i que, ara com ara, li han donat carabasses. "Tenen intenció de pagar, però diuen que ara no pot ser perquè el tema està judicialitzat". L'empresari lamenta que un procés penal al qual és aliè perjudiqui el seu negoci. I insisteix que la seva campanya publicitària res tenia a veure amb la consulta.

"Si això em passa fa tres anys, en plena crisi, m'obliga a tancar", insisteix Burriel. L'empresa que sí que ha hagut d'abaixar la persiana (està en fase de liquidació) és Unipost. Encara que la seva situació financera ja estava tocada de mort abans de rebre l'encàrrec de la Generalitat per l'1-O —repartir les targetes censals i les cartes certificades als components de les taules electorals—, Unipost va deixar d'ingressar per l'1-O gairebé 975.000 euros, segons el llistat de la Guàrdia Civil. A la seva declaració davant el jutge, l'exdirector general de l'empresa de missatgeria, Pablo Raventós, va assegurar que no es va cobrar ni un sol euro per la correspondència, que va ser intervinguda pels investigadors.

Davant del gegant Unipost, el petit Estudi Dadà està pendent de rebre 8.950 euros per participar, també, en la creació del registre de catalans a l'exterior. Per a una empresa d'aquesta grandària, tot ingrés perdut compta i suposa un desajustament a la caixa. Un responsable de Dadà es mostra menys optimista que Burriel: "No hem cobrat i, tal com estan les coses, no crec que veiem ni cinc. Toca esperar i veure si un dia s'arregla", explica.

L'esperança de les empreses passa pel fet que les partides de la Generalitat —la majoria, aprovades pel Departament de Presidència— quedin excloses de la causa judicial. Només així podria obrir-se, en el futur, la veda. Un portaveu del Govern català ha rebutjat pronunciar-se sobre els pagaments amb l'argument que "el tema està judicialitzat".

Més difícil ho tenen les empreses que van rebre l'encàrrec del Diplocat, perquè ja no existeix i no hi ha a qui reclamar. L'òrgan de relacions exteriors de la Generalitat, que gestionava les ambaixades i que va servir per llançar el procés a l'esfera internacional, va ser dissolt en aplicació de l'article 155 de la Constitució. El document policial recull que el Diplocat va contractar per 27.000 euros continguts en anglès per la pàgina cataloniavotes.eu, "la qual tenia la finalitat de difondre el referèndum de l'1-O". L'empresa adjudicatària va ser Ara.cat, editora del diari Ara. Després de l'anàlisi de documentació comptable, els agents conclouen que la Generalitat va arribar a abonar 16.200 euros a Ara.cat i que encara li quedava per pagar-ne 10.800. Fonts de la companyia editora admeten els treballs, que deslliguen de la consulta. "Van adquirir articles del diari en anglès que van utilitzar com a contingut en aquesta pàgina", aclareixen. Sobre els diners pendents, admeten que esperen poder cobrar-los en algun moment. "No entenc per què no haurien de pagar-nos", afirmen, abans de reconèixer que no han fet encara cap gestió de reclamació.

El Diplocat també va contractar els observadors internacionals que havien de vetllar per la bona marxa del referèndum. Al think tank The Hague Center for Strategic Studies li van ser abonats 119.000 euros. Però encara n'hi ha 47.000 més de pendents. Consultat per aquest diari, The Hague va declinar donar explicacions sobre si pensen reclamar aquesta quantitat: "És un pagament pendent entre el nostre centre i l'administració i no fem comentaris".

Mayor és el deute que té el Govern amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la qual depenen TV3 i la resta de mitjans de titularitat pública de la Generalitat. L'emissió de l'anunci institucional de "les vies del tren", que convidava a votar en el referèndum, en la televisió autonòmica, Catalunya Ràdio i diferents mitjans digitals van ser contractats per Presidència, la conselleria de l'avui empresonat Jordi Turull, a través d'aquesta companyia pública. La investigació ha revelat l'existència de dues factures, una del setembre i una altra de l'octubre de l'any passat, per un valor total de 277.804 euros emesa per la Corporació al departament de Turull que, fins ara, consta com a no abonat. Fonts oficials de l'ens públic es van limitar a assegurar que "tota la informació que afecta aquesta qüestió ja l'hem traslladat a la Guàrdia Civil, primer, i també al jutge".

També han declinat donar detalls sobre el deute que la Generalitat té amb elles tres empreses dedicades a la impressió en les quals, dies abans de la celebració de la consulta il·legal, la Guàrdia Civil va intervenir cartelleria a favor de la mateixa. L'últim informe policial xifra en prop de 62.000 euros el valor del material suposadament demanat per la Generalitat a aquestes companyies a través d'Òmnium Cultural i que tenia com a objectiu fer publicitat el referèndum il·legal. En conversa telefònica, des d'Artyplan, Marc Marti i Zukoy van declinar respondre a aquest diari. Els investigadors destaquen que els responsables d'aquestes societats es van negar a declarar quan van ser citats en dependències de la Guàrdia Civil i que, de fet, el valor del material intervingut es va fer mitjançant una estimació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_