_
_
_
_
_

El Marco Polo dels linxs

El Litio, el linx ibèric que va viatjar de Portugal a Barcelona, tornarà a ser alliberat a mitjans de juny

El linx, a Santa Coloma de Cervelló.Vídeo: Agents Rurals
Carlos Garfella

És possible que sigui un dels linxs ibèrics més curiosos i exploradors que s'hagin detectat durant els últims anys a la península Ibèrica. Però al Litio no se'l pot considerar ni esquiu ni poruc. Així es pot comprovar en un vídeo que els agents mediambientals de la Generalitat van fer d'aquest exemplar mascle de Lynx pardinus, nascut el 2014 al centre de cria en captivitat d'El Acebuche (a l'espai natural de Doñana, a Huelva), que, per a sorpresa dels experts, va aconseguir arribar a Barcelona des de Portugal en perfecte estat de salut.

En les imatges s'observa l'animal descansant en un camp de cirerers, impassible davant la presència humana. I gairebé com si posés per a les càmeres, el felí s'aixeca, s'estira, i després segueix caminant tranquil·lament entre les males herbes. Dimecres el van transportar a un centre de recuperació de linxs a Granada i a mitjans d'aquest mes de juny el tornaran a alliberar a Portugal, a Sierra Morena o al Parc Nacional de Doñana. 

El Litio va ser capturat ahir a les 10.30 del matí en una finca privada del municipi de Santa Coloma de Cervelló, a tot just 15 minuts de Barcelona, on, segons el biòleg tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat Santi Palanzón, possiblement campava alegrement des de feia mesos. Van ser els gossos d'un caçador els que el van albirar fa unes setmanes i el van acorralar en un arbre. El caçador va avisar les autoritats, sense sospitar encara que s'havia topat amb el primer linx ibèric vist a Catalunya des de feia un segle. L'home es va limitar a explicar que havia vist "un gat molt gran". Al cap d'unes setmanes, el propietari de la finca va fer un altre avís. Va ser llavors quan les sospites dels agents mediambientals van anar en augment. El 29 de maig, després de dies de cerca, es va aconseguir fotografiar el felí.

El camp de cirerers on va ser capturat amb una gàbia-trampa amb conills com a esquer es va convertir en el vedat privat de caça particular del Litio. L'alta presència de conills a la zona, segons ha explicat Palanzón aquest dijous en roda de premsa, va fer que l'animal s'hi sentís molt còmode. Encara que la zona es va convertir en un autèntic “cul-de-sac” per la proximitat de carreteres i nuclis urbans.

El primer reconeixement veterinari que se li va fer ahir ha constatat que l'animal es troba en molt bon estat de salut i que pesa 14 quilos, "un pes francament bo i que denota que s'ha alimentat molt bé", ha explicat un dels encarregats de la captura, Miguel Ángel Simón, director del programa europeu Life Iberlince, que s'encarrega dels alliberaments d'exemplars d'aquest depredador en perill d'extinció que després de tres lustres d'esforços s'està recuperant. 

Quan el collar de seguiment GPS va deixar d'enviar la informació a mitjans del 2016, el Litio era a l'Algarve portuguès, camí de Faro. En les sagues de linxs, de tant en tant n'apareix algun de molt viatger, i pot recórrer de nit entre 30 i 40 quilòmetres entre coordenada i coordenada sobre el mapa, "cosa que sobre el terreny són més quilòmetres", ha destacat Palazón. "I el Litio semblava que ho tenia molt clar, com si la seva intenció des d'un principi hagués estat arribar a Barcelona", ha explicat Simón. L'animal, de fet, va estar a poques setmanes de donar-se per desaparegut. "Als dos anys de no rebre senyal els donem per 'perduts'. Per això la sorpresa va ser tan gran", ha comentat el biòleg d'Iberlince, que confia que el collar GPS hagi recopilat totes les coordenades dels seus passos per poder reconstruir pas per pas el periple del felí que va arribar a creuar la Península de punta a punta.

No va tenir la mateixa sort el Kentaro, que va morir atropellat el 2016 prop de Porto, a Portugal, després de recórrer 3.000 quilòmetres des de les muntanyes de Toledo, on el van alliberar. Aquests linxs inadaptats acaben arribant a llocs de la Península on feia moltes dècades que havien desaparegut. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_