Selecciona Edició
Connecta’t

L’activisme polític de Tàpies, a través de la seva obra

El procés de Burgos o la mort al garrot vil de Puig Antich, motius d'algunes peces

Dues de les peces de l'exposició: 'Armari', 1973 (en segon terme), i 'Gran A', 1977.
Dues de les peces de l'exposició: 'Armari', 1973 (en segon terme), i 'Gran A', 1977.

La Fundació Tàpies inaugura avui la seva gran exposició de l'any, Antoni Tàpies. Biografia política, que recorre a través d'unes setanta obres seves de primera fila, realitzades per l'artista entre el 1946 i el 1977, les diverses facetes del seu activisme polític i les paradoxes que va experimentar com a artista modern sota el règim dictatorial. “En aquells anys un simple traç en un paper ja era un compromís, i l'abstracció, un signe de militància”, afirmava Tàpies en els anys foscos del franquisme, quan per a un artista expressar les seves idees polítiques es podia convertir en un veritable malson.

La mostra, que es mantindrà oberta fins al febrer del 2019, reuneix per primera vegada des que es van presentar el 1964 les pintures que el creador va fer per a la prestigiosa manifestació artística Documenta 3.

L'èxit i la ràpida internacionalització de Tàpies el van convertir, a pesar seu, en una icona de la modernitat i de la lluita contra un règim que reprimeix sistemàticament qualsevol veu lliure. L'artista va manifestar la seva actitud política i la seva catalanitat de forma diversa en obres que no volen adoctrinar, sinó interpel·lar l'espectador. És la mateixa estratègia de l'exposició Tàpies, biografia política. “Ell sempre va reivindicar l'autonomia de l'art i la independència del seu llenguatge, així que plantejar un recorregut més didascàlic hauria estat una traïció”, argumenta el director de la fundació, Carles Guerra, alhora comissari de la mostra, recordant que, sovint, l'artista citava les paraules d'Alfonso Carlos Comín, pare de l'avui exconseller destituït pel 155: “Quan l'art es posa al servei de la política deixa de ser art”.

La mostra reuneix una setanta obres majors, fetes entre la postguerra i la Transició. Es tracta de conjunts que demostren el compromís de l'artista en moments històrics decisius, que han quedat gravats en la memòria col·lectiva, com l'execució per garrot vil del jove anarquista Salvador Puig Antich, el procés de Burgos contra un grup de militants antifranquistes o la sessió constituent de l'Assamblea de Catalunya el 1971, que va celebrar amb la pintura habitualment penjada al Parlament. “Són obres que plasmen la resposta de Tàpies a la situació política que estava vivint i que no comparteixen res amb els tradicionals quadres d'història, que relaten els fets en imatges”, va indicar Guerra. És el cas de Composició amb números, que recorda la fugida de la presó de 29 anarquistes i l'assassinat d'Oriol Solé Sugranyes a les mans de la Guàrdia Civil, quan intentava creuar la frontera francesa. “Va ser emocionant quan la mare de Solé Sugranyes, en mirar el llistat de números, va dir: aquest quadre parla del meu fill”, va recordar el comissari.

La mostra arrenca amb les primeres pàgines manuscrites de la seva memòria personal. Les va redactar el 1966, després de participar en la Caputxinada, una reunió clandestina on es va debatre la creació del primer sindicat universitari democràtic des de la Guerra Civil. “Tàpies sorgeix de la Barcelona miserable de la postguerra, destruïda per les bombes feixistes”, va indicar Guerra, que per enfocar la situació ha triat un documental francès del 1938 titulat La mutilació de Barcelona.

Per primera vegada des del 1964 es poden admirar juntes les tres grans pintures matèriques que va fer per a la Documenta 3 de Kassel (Alemanya). La grisa pertany a l'Artium de Vitòria; la negra, a la Fundació Beyeler de Basilea (Suïssa), que la cedeix per primera vegada, i la tercera, ocre, per a Documenta, es va rescatar de les reserves del Museu Louisiana de Humlebaek (Dinamarca) i per exhibir-la ha estat necessari reconstruir la zona central amb la mateixa massa de sorra, pols de marbre, pigment i adhesiu que va utilitzar Tàpies. “Reunir aquestes tres obres, símbol d'un moment d'opulència formal, significa restituir els millors moments de la trajectòria de Tàpies”, assegura Guerra.

El recorregut expositiu no és lineal ni cronològic, sinó que s'articula en seqüències formals i conceptuals, com les fantasmagòriques obres figuratives de finals dels cinquanta, l'època de París resumida en el llençol amb la senyera i les signatures de tots els intel·lectuals, el rebuig dels cànons clàssics cristal·litzat en els peus deformes i tumefactes i els homenatges als caiguts, com la pintura per a Federico García Lorca que la censura franquista va confiscar el 1952 perquè no pogués competir en el Premi Carnegie, que de totes maneres se li va concedir sis anys més tard. La relació amb Joan Brossa es plasma en la icònica Porta metàl·lica amb violí, realitzada el 1956 per a un aparador del passeig de Gràcia, i el llibre U no és ningú, que reuneix poemes i dibuixos de tots dos.

La proposta es completa amb T de Teresa, que reuneix les sèries dedicades a la seva dona. Malgrat el caràcter íntim, afectiu i fins i tot eròtic, la consciència política de l'artista es manifesta també en aquestes obres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >