Selecciona Edició
Connecta’t

Un laboratori escènic

La Seca combina tots els llenguatges teatrals possibles en un homenatge a l'univers Brossa

Anna Güell i Muguet Franc a 'Ausencias'.
Anna Güell i Muguet Franc a 'Ausencias'.

Un surt de la sala Joan Brossa de La Seca, de veure Othello, la versió de Les Antonietes del clàssic de Shakespeare, amb ganes d'escopir al menyspreable Iago, sentint una tendresa infinita cap a la innocent Desdèmona i menyspreu cap al violent i manipulat Otel·lo. De la sala Palau i Fabra, dos pisos més amunt, un surt rumiant sobre aquesta zona fosca que ens plasma Ausencias, una deliciosa composició de diversos contes de Cristina Fernández Cubas. Són sensacions molt comunes a La Seca: “Som un espai sociabilitzador d'intergèneres escènics”, defineix Ferran Madico, que ja fa dues temporades que és director artístic del teatre. En altres paraules, una sala (tres, per ser exactes) en la qual es barregen tots els llenguatges possibles: dansa, circ, text, música, màgia, poesia... tot sense fronteres definides.

La carta de presentació abans del Grec, en què podrem veure l'espectacle de circ Flou Papagai, resumeix l'esperit de Brossa: “Acollim aquestes creacions que no tenen cabuda en el circuit oficial, que són avantguarda, transgressió, risc”. Per aquí ha passat Prat i Coll, després de triomfar a la Sala Gran del TNC, amb Requiem for Evita, una missa que idolatra Eva Perón; o l'acreditat Marc Rosich, amb el seu intergènere A mí no me escribió Tennessee Williams, amb "una extraordinària" Roberto G. Alonso; Els Pirates han estrenat aquí el seu Somni d'una nit d'estiu (tornarà la temporada que ve); Andreu Gomila hi ha posat l'ànima i el cos a Acorar i s'ha despullat a Peccatum; Marta Carrasco ha ballat amb ràbia la seva Perra de nadie...

Assumir riscos es tradueix en una combinació de llenguatges creatius que no són més que “una mostra de fidelitat a l'univers Brossa”, en paraules del director artístic. I entre aquests llenguatges, les noves tecnologies ocupen un espai important. “Si Joan Brossa visqués, treballaria amb tauletes, amb micros, amb projeccions”, diu Madico, per justificar l'aposta del teatre per la nova creació. “Són part important de tot el que envolta la realitat”, sosté. Les “arts parateatrals” que desenvolupava Joan Brossa tenen un lloc en aquesta fàbrica de creació, autèntic pol d'atracció cultural al Born de Barcelona des del 2011.

El cartell del mes de juny és el millor exemple d'aquesta manera d'entendre el teatre. A l'estrena de l'Othello d'una companyia que ha passejat Txékhov, Ibsen, Shakespeare, Tennessee Williams per teatres catalans com si fossin autors de casa, s'hi suma Ausencias, un altre format, un altre concepte, una altra atmosfera, però el mateix risc per fer teatre.

Absències delicioses

Ausencias (fins al 24 de juny) desgrana textos de Fernández Cubas per teixir una sola història, atapeïda de personatges, de referències i d'ambients de diferents contes de l'escriptora: Mi hermana Elba, Lúnula y Violeta, En el hemisferio sur, Helicón o Ausencia respiren gairebé a l'uníson en aquesta delicada creació de Daniela Feixes i Jordi Oriol, interpretada per Anna Güell i Muguet Franc. “És Lynch en estat pur”, comenta Ferran Madico. “Ens plasma aquesta zona fosca en què no sabem a quin costat de la frontera ens trobem. És un llenguatge absolutament nou. Una demostració del motor i futur de les arts escèniques que busquem a La Seca”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ