_
_
_
_
_

L’altra agenda catalana de Sánchez

Infraestructures i polítiques socials marquen les prioritats del nou Executiu central per a Catalunya

Obres de l'estació de la Sagrera.
Obres de l'estació de la Sagrera.Massimiliano Minocri

Més enllà de com aborda la situació política catalana heretada del procés, el Govern de Pedro Sánchez que aquest dijous pren possessió haurà d'afrontar les diverses carpetes que té pendents amb Catalunya en temes molt diversos: el dèficit en les inversions d'infraestructures, el nou sistema de finançament, projectes culturals pendents com la Biblioteca Provincial, o la recuperació de lleis socials, aprovades en el seu moment pel Parlament i els partits que van recolzar la moció de censura contra Rajoy. Són mesures que demostrarien, no només a ulls de la Generalitat, que el canvi ha arribat a la Moncloa.

Más información
Cinc anys sense resposta a la pobresa energètica a Catalunya
L'arma llancívola de l'obra pública
Esquerra urgeix a formar Govern per evitar noves mesures de Rajoy

Esquerra Republicana va reivindicar que l'últim Govern català havia aplicat mesures socials més enllà del procés, però la veritat és que la societat no ho va percebre així, per dos motius: la inexistència de diàleg amb el Govern del PP i que el relat bronc del secessionisme es va imposar sobre la qüestió social. L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa pot marcar un gir, i ja té sobre la taula alguns temes pendents.

Sanitat universal. En matèria sanitària la majoria de les competències estan transferides a la comunitat autònoma. La qüestió en la qual pot influir el nou Executiu és la de la cobertura sanitària universal. La llei catalana d'universalitat, aprovada amb el suport del PSC, intentava esquivar el Reial decret 16/2012, amb el qual el Govern de Mariano Rajoy va vincular l'accés a la sanitat amb les rendes del treball, la qual cosa va produir casos d'exclusió sanitària, especialment en immigrants sense papers. La norma catalana, igual que en altres autonomies, va ser suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional després d'un recurs del PP. Sánchez podria anul·lar el Reial decret i reinstaurar la universalitat.

Escola catalana. El gran debat que ha d'afrontar Sánchez a l'escola catalana és el de la tensió generada per les denúncies de presumpte adoctrinament nacionalista. Estan en marxa requeriments del Ministeri sobre 130 casos, i diversos docents ja estan sent investigats. D'altra banda, Sánchez haurà d'abordar les protestes d'algunes famílies contra la immersió lingüística, un model que el PSC defensa i que el Govern del PP amenaçar amb desmantellar encara que després es va desdir.

Dependència i pobresa. “El prioritari per a Sánchez és lluitar contra les desigualtats, però ho tindrà difícil si vol assumir els pressupostos de Rajoy”, alerta Javier Pachecho, secretari general de CC OO a Catalunya. Un dels deures socials més urgents per a Sánchez és acabar amb els problemes de finançament de la Llei de dependència. Un de cada tres dependents està a Catalunya, on hi ha les llistes d'espera més llargues. També competeix a l'Estat reprendre un aspecte de la llei que va eliminar Rajoy: que les cuidadores no professionals que deixen la feina per cuidar familiars també cotitzin en la Seguretat Social, una mesura que ja és una realitat al País Basc. D'altra banda, les entitats també reclamen més coordinació entre les comunitats per a l'acolliment dels menors estrangers no acompanyats, una realitat que augmenta cada dia en 200 menors al mes. En l'àmbit de la pobresa energètica, encara que la part que li correspon en la Llei catalana 24/2015 no està recorreguda al Constitucional, el seu reglament genera ressentiments per la invasió de competències.

Més R+D. L'escassa inversió del Govern de Rajoy en R+D va allunyar Espanya de la mitjana europea. Ara que Sánchez ha recuperat el Ministeri de la Ciència i l'ha encomanat a l'astronauta Pedro Duque, els centres catalans reivindiquen més esforç en finançament: la meitat dels programes d'excel·lència recauen en projectes catalans, però no és suficient. “Falta una política científica intel·ligent: no regionalitzar els diners al territori, sinó donar-los als centres que tinguin potencial”, argumenta Lluís Rovira, director de la institució Cerca.

Amb informació de Jessica Mouzo.

El Corredor Mediterrani i la Sagrera, grans prioritats

Just quan es va conèixer el resultat de la moció de censura, el president de la Cambra de Barcelona, Miquell Valls, va demanar que el ministre de Foment fos català perquè tingués més sensibilitat davant de l'històric dèficit en infraestructures. El poc esforç inversor de l'Estat a Catalunya ha estat utilitzat com a argument en repetides ocasions per l'independentisme. Finalment serà el valencià José Luis Ábalos qui haurà d'afrontar les demandes en matèria ferroviària, de carreteres i altres infraestructures.

La Cambra ha recordat recentment que, encara que el 2017 el grau d'execució de projectes pressupostats va ser del 77%, una  mica superior a la mitjana espanyola, en els anys anteriors va ser molt baix: d'un 59% el 2015 i d'un 35,6% el 2016. El nou Executiu haurà d'aclarir si modificarà o donarà continuïtat al pla d'inversions anunciat per Rajoy, que preveu 4.185 milions d'euros en quatre anys des del 2017.

Els grans projectes ferroviaris que la Cambra insta a desencallar, a més del Corredor Mediterrani, són l'Estació de la Sagrera, les obres de la qual s'han reprès i que haurien de finalitzar el 2020; el nou accés a la T1 de l'aeroport del Prat, del qual ara com ara només el túnel està en construcció; i els centres de distribució de vies de L'Hospitalet de Llobregat i de Montcada. El president de la Cambra també ha alertat de la “falta de realisme” davant del calendari d'inversió en carreteres, que preveu 853 milions en quatre anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_