Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem suspèn la vista dels recursos pel processament de Puigdemont i Junqueras

Segons fonts jurídiques, s'ha cancel·lat per un error en la tramitació del recurs del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart

Carles Puigdemont, el 6 d'abril, després de sortir de la presó a Alemanya.rn
Carles Puigdemont, el 6 d'abril, després de sortir de la presó a Alemanya. AFP

El Tribunal Suprem (TS) ha suspès aquest dimecres la vista per estudiar els recursos presentats per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i dotze inculpats més contra els processaments dictats en el cas obert pel procés. Fonts jurídiques han informat que la sala ha suspès, sense nova data, la vista d'avui per un error en la tramitació del recurs del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Cuixart va presentar un recurs de reforma subsidiari d'apel·lació, és a dir, que si el jutge Pablo Llarena el rebutjava –com així va succeir– el mateix escrit s'elevava a la sala d'apel·lacions, sense necessitat de presentar un nou recurs. En canvi, la resta d'investigats van presentar un recurs de reforma davant del jutge i després un altre davant de la sala d'apel·lacions.

La sala va admetre tots els recursos dels investigats i va donar trasllat a les parts per fer-hi al·legacions, però amb el de Cuixart no va succeir així perquè, com que era subsidiari d'apel·lació, la sala el va elevar automàticament sense informar les parts per fer les al·legacions corresponents. D'aquesta manera, afegeixen les fonts, les parts no han pogut conèixer quines són les al·legacions de Cuixart ni la seva estratègia processal, de manera que no poden decidir si s'hi adhereixen o s'hi oposen, és a dir, no se'ls ha traslladat l'escrit del president d'Òmnium.

Davant d'aquesta situació, la sala ara sí que ha traslladat a les parts el recurs de Cuixart, i ara disposen d'un termini de cinc dies per fer les al·legacions que considerin oportunes, abans de fixar una nova data per a la vista conjunta dels recursos dels investigats. El jutge Llarena va processar per delictes de rebel·lió, malversació o desobediència membres del Govern i del Parlament, així com altres dirigents independentistes.

Van recórrer contra els seus processaments, a més dels citats, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Lluís Puig i Clara Ponsatí; els exparlamentaris Josep Nuet, Anna Simó i Carme Forcadell, i l'excandidat a president i diputat de JxCat Jordi Sànchez.

Tots ells van presentar un recurs i ara la sala que revisa les decisions de Llarena al Suprem haurà de fixar una vista a porta tancada amb la presència dels advocats defensors, el fiscal, l'advocat de l'Estat i l'acusació popular (aquesta última també ha presentat un recurs demanant que s'agreugin les acusacions per les quals es processa els inculpats).

El Suprem ha rebutjat les peticions dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'Assemblea Nacional de Catalunya Jordi Sànchez d'assistir a la vista, "en no ser preceptiva la seva presència". Tots tres van recórrer davant del Suprem contra el seu processament argumentant que, a diferència del seu cas, ningú ha estat acusat de sedició per les protestes contra la Manada, en les quals un ministre va haver de sortir escortat (en referència al ministre de Justícia, Rafael Catalá).

En el seu escrit, defensen que les concentracions de l'1 d'octubre o del 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia són "actes legítims de protesta davant d'actuacions judicials". Puigdemont va al·legar en el seu recurs que durant la celebració del referèndum il·legal d'independència de l'1-O no hi va haver "cap tipus de violència", de manera que no creu justificat el delicte de rebel·lió que se li imputa.

Per la seva banda, Junqueras denunciava en el recurs contra el seu processament per rebel·lió que pateix un "calvari immerescut" per les "piruetes argumentatives" amb les quals el jutge del Suprem Pablo Llarena pretén "criminalitzar" l'independentisme, malgrat "l'evident falta de violència".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >