Selecciona Edició
Connecta’t

Dimiteix el lletrat major del Parlament davant la pressió de l’independentisme

Antoni Bayona ha emès diversos informes que van ser ignorats per la majoria secessionista

Reunió de la Mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu.
Reunió de la Mesa del Parlament, en una imatge d'arxiu.

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha presentat aquest dimarts la seva renúncia al càrrec davant la pressió dels partits independentistes que diu que va patir durant la darrera legislatura i l'inici d'aquesta. Bayona, considerat un rigorós jurista, suggereix en la carta de renúncia adreçada als membres de la Mesa del Parlament que no té la confiança de la majoria i que en aquestes condicions no pot continuar. Junts per Catalunya i Esquerra ocupen quatre dels set escons.

Bayona va accedir al cos de lletrats del Parlament el 1984 i des del 2012 n'era el lletrat major. En la carta de renúncia assegura que sempre ha procurat actuar amb neutralitat i independència professional, però que, "tot i això, la situació per la qual ha passat el Parlament durant l'anterior legislatura i l'inici de l'actual ha fet especialment complexa aquesta tasca per les dificultats de desenvolupar-la en uns escenaris polítics especialment difícils per als operadors jurídics", afegeix.

En un altre apartat explica el "desgast personal" que ha patit a causa de la "polarització de les posicions polítiques" i pel fet que els dictàmens jurídics que emetia hagin estat sotmesos "a una lectura i un escrutini polític inusuals".

Els informes que l'any passat van emetre els serveis jurídics del Parlament i, en concret, Antoni Bayona en contra de la llei del referèndum o de la llei fundacional de la república catalana no es van tenir en compte per la majoria independentista, que també va ignorar les seves opinions en el procés seguit per elaborar aquestes lleis pel tràmit d'urgència i vulnerant els drets de l'oposició, com després va reconèixer el Tribunal Constitucional.

Les reunions de la Mesa del Parlament i de la Junta de Portaveus a les quals va assistir Bayona sota la presidència de Carme Forcadell en la darrera legislatura es van convertir també en un dur escenari per al lletrat major, a qui se li va negar la paraula en algunes ocasions. La majoria independentista sempre ha argumentat que aquests informes jurídics no eren vinculants i que el "mandat democràtic" emparava la seva actuació.

Les coses no van canviar a l'inici d'aquesta legislatura, en la qual Bayona va ser desautoritzat altre cop quan va informar en contra de la investidura telemàtica de Carles Puigdemont, i el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, va refer el dictamen inicial que havia redactat el lletrat major. Muro ocupa el càrrec des de l'octubre del 2016, quan es va iniciar la tramitació de les lleis de ruptura i això va provocar la dimissió del seu antecessor, Pere Sol.

Bayona recorda que el seu càrrec és de lliure designació entre els membres de la Mesa del Parlament i que això fa que hagi de comptar, entre altres requisits, amb la "relació de confiança necessària per al correcte funcionament de la Mesa". Per això, afegeix, una vegada format el Govern i després de l'arrencada de la legislatura, renuncia al càrrec després de parlar-ho amb el president del Parlament.

La Mesa haurà d'escollir ara un nou lletrat major i tot fa pensar que el perfil triat estarà més alineat amb l'independentisme per evitar així els continus informes jurídics en contra que sempre recorda l'oposició a Junts per Catalunya i Esquerra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

A EL PAÍS, desenes de periodistes treballen per portar-te la informació més rigorosa i complir amb la seva missió de servei públic. Si vols donar suport al nostre periodisme i tenir-hi accés il·limitat, ho pots fer aquí per 1 € el primer mes i 10 € a partir del mes següent, sense compromís de permanència.

Suscríbete

MÉS INFORMACIÓ