_
_
_
_
_

Els exministres de Rajoy, en xoc, busquen nova destinació

Tot l'equip més proper a Rajoy està format per alts funcionaris o diputats que anhelen ara recuperar les seves vides

D'esquerra a dreta, Fátima Báñez, Íñigo Méndez de Vigo, Íñigo de la Serna i Juan Ignacio Zoido.Foto: atlas | Vídeo: Uly Martín
Javier Casqueiro

Els alts càrrecs del Govern, ministres i secretaris d'Estat que procedeixen fonamentalment de llocs de primer nivell de l'Administració, per haver superat les oposicions d'elit, disposen del que es coneix com una "motxilla", que és una plaça adequada al seu nivell que se'ls allibera quan tornen a treballar per a l'Estat. La majoria són, a més, diputats, és a dir, polítics amb sou fix. Aquesta motxilla és la seva assegurança de vida professional, però el que es plantegen ara, encara en estat de xoc, és tornar a viure.

Más información
Pedro Sánchez, president del Govern espanyol després de guanyar la moció de censura a Rajoy
El nou sou de Mariano Rajoy
Sánchez, el supervivent

Al Govern de Mariano Rajoy tenen teòricament la motxilla reservada el mateix expresident (registrador), la vicepresidenta i ministra de Defensa, Soraya Sáenz de Santamaría i Dolores de Cospedal (advocades de l'Estat), el diplomàtic Alfonso Dastis, el lletrat Íñigo Méndez de Vigo, o els economistes de l'Estat, Ramón Escolano i Álvaro Nadal. El titular d'Interior, José Ignacio Zoido, és jutge. Rafael Catalá és del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat (TAC).

La majoria dels exministres són, també, diputats del PP, per la qual cosa de moment rescataran aquest escó i salari del Congrés. Tots menys tres, que no van anar en les últimes llistes: Román Escolano, Alfonso Dastis i Íñigo de la Serna. Els dos primers sí que són funcionaris i podrien exercir els seus drets d'excedència.

Però la primera gran obsessió de tots els exministres de Rajoy consultats, no obstant això, no té tant a veure amb com encarrilar ara el seu futur professional com amb la seva pròpia vida particular. "Vull viure!", respon un dels afectats. Un altre company del mateix gabinet explica una mica més aquest anhel: "Hem viscut uns anys molt intensament i ara volem ser amos del nostre temps". Un tercer implicat afegeix un altre factor familiar a tenir en compte: "Em falta perspectiva per saber encara com m'afectarà tot el que ha passat, ha estat tot molt ràpid i sí, vull viure, però sobretot recuperar el meu entorn". Han passat en unes hores de no poder pensar ni programar les vacances des de fa diversos lustres a dir que es volen prendre uns mesos per ressetejar la seva vida.

El canvi en les seves rutines i hàbits diaris de funcionament ha estat tan dràstic que alguns estan especialment preocupats per com els afectarà a casa. La vicepresidenta comentava informalment divendres, al final de la moció de censura, que la seva principal preocupació havia estat arribar a casa seva per explicar-li al seu fill de sis anys el que havia passat abans que s'assabentés per altres mitjans. El nen va entendre que la mare podria tenir a partir d'ara més temps, però per si de cas li va oferir també els seus estalvis.

Soraya Sáenz de Santamaría, fins ara considerada la dona més poderosa d'Espanya i aspirant a succeir Rajoy en el futur, es va mostrar davant del grup de periodistes sincera i comprensiva amb la conseqüència democràtica de la pèrdua del poder per la moció, i al cap de pocs segons es va topar amb el dirigent de Podem, Juan Carlos Monedero, que la va assaltar al pati del Congrés per etzibar-li que s'alegrava de la caiguda del Govern, i amb una esbroncada generalitzada dels curiosos que s'aplegaven davant de les portes de l'edifici, que minuts abans havien animat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Santamaría apareix almenys en les especulacions per tornar en aquesta etapa complexa a la plataforma de portaveu al Congrés, que va deixar el 2011, quan el PP va guanyar. I podria ser candidata a alguna cosa a Madrid (no vol). Les candidatures municipals, autonòmiques i europees del maig del 2019 seran ara un aparador molt desitjat. Per alguns. Aquestes llistes pensaven començar a esbossar-se després de l'estiu, després es van retardar a la tardor i ara estan encara més incertes, perquè seran una prova molt fidedigna de com s'ha encaixat tot el que s'ha viscut.

Cospedal, que no volia repetir com a candidata a Castella-la Manxa, ha estat situada per encapçalar la papereta europea, però a aquest lloc liciten Dastis, o Isabel García Tejerina (que situen en càrrecs per a Castella i Lleó o Valladolid). No hi està interessat Méndez de Vigo, que tampoc ha mostrat cap voluntat que l'incloguin a Madrid.

El cas únic de l’‘aturat’ Íñigo de la Serna

El cas d'Íñigo de la Serna, enginyer de camins de 47 anys, és únic. L'exministre de Foment ni és diputat ni funcionari. Durant dos anys tindrà, per llei, nombroses incompatibilitats per treballar en un sector molt relacionat amb la seva professió. Això sí, rebrà el 80% del seu sou durant aquest període.

Davant d'aquest gir inesperat que li ha propinat la política, es planteja l'oportunitat de revisar amb tranquil·litat tota la seva vida. Des que el 1999 va assumir el càrrec d'assessor d'un conseller a Cantàbria, els altres destins (tres mandats d'alcalde de Santander) van arribar sense transició ni setmanes de descans.

Hi haurà pressions, però no vol ni pensar encara a ser candidat autonòmic per Cantàbria. Vol ocupar-se ara de la seva parella, infermera, que va demanar un trasllat a la Creu Roja a Madrid; de buscar un lloc per viure (va haver de deixar la casa oficial aquest cap de setmana), i dels seus dos fills, de 15 i 16 anys.

I de la compra: divendres a la tarda (encara en funcions) el van veure al súper d'El Corte Inglés de la Castellana amb el carro ple.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_