Selecciona Edició
Connecta’t

La Lliga: suport fidel a l’independentisme

El partit xenòfob i euroescèptic torna al Govern d'Itàlia encoratjant el separatisme català

Matteo Salvini, líder de la Lliga, dimecres a Carrara.
Matteo Salvini, líder de la Lliga, dimecres a Carrara. AP

Les cares eren un poema a la seu electoral de CiU, la nit del 25 de novembre del 2012. La coalició tornava a guanyar les eleccions però perdent 12 diputats al Parlament. El procés tot just començava i la jugada d'Artur Mas, avançar uns comicis que li concedissin una majoria absoluta per controlar la cursa independentista, va acabar en fracàs. Una desena d'homes miraven de mantenir amunt els ànims a la seu de l'hotel Majestic de Barcelona, onejant banderes i celebrant la primera posició: era la delegació de la Lliga Nord, encapçalada pel diputat Fabrizio Cecchetti. Cecchetti és, segons va dir el 2014 el líder de la Lliga, Matteo Salvini, la persona encarregada de fer de pont entre el seu partit i el nacionalisme català.

La relació entre la Lliga Nord i el nacionalisme català ha estat desigual. El partit italià, xenòfob i euroescèptic, sempre ha volgut intensificar la relació, però la majoria del separatisme català ha intentat mantenir-lo a distància. Jordi Pujol va participar com a president en diversos actes institucionals amb el vell líder de la Lliga Umberto Bossi, però, en canvi, va rebutjar reiteradament rebre'l a la Generalitat. Qui sí que va tenir relaciones fluïdes amb Bossi va ser Àngel Colom, exlíder d'ERC i avui a l'òrbita de la coalició Junts per Catalunya. Colom va ser convidat el 1996 per Bossi a la celebració simbòlica de la proclamació d'independència de la Padània. Un any més tard, Bossi assistia al congrés fundacional del Partit per la Independència (PI), la formació que van crear Colom i Pilar Rahola després d'abandonar ERC. Un portaveu del PDeCAT, formació hereva de CDC, descarta que el partit mantingui actualment cap relació amb la Lliga.

Mas sí que va rebre com a president de la Generalitat, el gener del 2014, un dels pesos pesants de la Lliga Nord, Roberto Maroni, en condició de president de Llombardia. Mas va ser durament criticat per l'esquerra catalana i pocs dies després va publicar un article al diari La Repubblica desmarcant-se de la Lliga. “En cap cas el moviment per a la sobirania catalana és l'expressió d'un nacionalisme ètnic, victimista i antiespanyol”, va escriure Mas.

Les mostres de suport a l'independentisme per part de la Lliga han estat constants fins avui, i Salvini, que serà el nou ministre de l'Interior d'Itàlia, n'ha estat un dels membres més actius. Salvini va assegurar al març que la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya era una prova del fracàs de la Unió Europea: “Arrestar un representant del poble, com ha succeït amb l'expresident català, és inacceptable. Els problemes se solucionen amb diàleg i el respecte vers la voluntat dels ciutadans, no amb manilles”.

“Mediació de Putin”

Salvini és un declarat admirador del president rus, Vladímir Putin. En una entrevista amb el diari La Stampa de l'octubre del 2017, pocs dies després de la consulta il·legal de l'1-O, Salvini va incidir en les seves crítiques a la UE, destacant que no esperava que Brussel·les assumís un paper d'interlocutor entre el Govern central i la Generalitat. En una altra entrevista, per a Espansione TV, Salvini va dir que les càrregues policials de l'1-O “són la vergonya d'Europa. Apliquen sancions contra Putin però deixen apallissar gent al carrer”. El líder de la Lliga va proposar una alternativa a La Stampa: Podria donar-se una mediació de Putin”. Salvini va subratllar que el seu partit ja no prioritza la independència de les regions del nord d'Itàlia però sí d'un model federal malgrat que, va afegir, el dèficit fiscal de la Llombardia i el Vèneto sumava 70.000 milions d'euros, davant dels 8.000 milions de Catalunya, segons xifres aportades per Salvini.

Les mostres de suport de Salvini per a l'independentisme s'han repetit des de l'inici del procés el 2012. Salvini va enregistrar el novembre d'aquell any un “homenatge a Catalunya”, parafrasejant l'escriptor antifeixista George Orwell. L'aleshores eurodiputat va criticar els mitjans italians per haver “camuflat” la majoria al Parlament català a favor de la independència. El setembre del 2013, amb motiu de la Diada massiva d'aquell any, Salvini va escriure a Facebook que es considerava “un ciutadà de Catalunya” i concloïa aleshores que la independència “està a prop” perquè, assegurava, la majoria, “abans que sentir-se de dretes o d'esquerres, se sent catalana. Estic segur que el vent de la llibertat no s'aturarà”. Aquell dia, al Parlament italià, el grup de la Lliga Nord va dur samarretes amb una estelada impresa.

El nacionalisme ha marcat cada cop més distància amb la Lliga Nord. La Generalitat va rebutjar les peticions de representants d'aquest partit per actuar com a “observadors internacionals” durant l'1-O. Xavier Casals, historiador i expert en moviments d'extrema dreta, va escriure aquell octubre al seu blog que els cants de sirena de la Lliga eren sobretot una estratègia per afeblir el sistema europeu: “Els suports d'extrema dreta a l'independentisme conflueixen en un tacticisme per qüestionar la UE, però també en una concepció ultradretana d'Europa que qüestiona els Estats nació”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >