Sánchez, el supervivent
El secretari general socialista es converteix en president amb la primera moció de censura de la democràcia que prospera
En poc més d'un any, Pedro Sánchez ha reconquistat el PSOE i ha arribat a la Moncloa. El secretari general socialista s'ha convertit de forma sobtada aquest 1 de juny en president del Govern espanyol amb 46 anys, després que hagi prosperat la primera moció de censura de la democràcia, una iniciativa que no formava part dels seus plans i que fa només una setmana dubtava a presentar quan complia el primer aniversari a Ferraz amb les enquestes a la baixa.
Sánchez culmina així un renaixement polític que va tenir com a primera fita la seva victòria en les primàries socialistes el 21 de maig del 2017, quan va vèncer contra pronòstic Susana Díaz i tota la dirigència del PSOE. De forma sobtada arriba ara a la presidència del Govern espanyol en una extraordinària situació de complexitat i amb només 84 diputats. La prova de la veritat a una trajectòria política marcada per la tenacitat i la sort. Per la supervivència.
Sánchez serà el primer president de la democràcia que no sigui alhora diputat. Que el líder socialista no tingui escó és la cicatriu més evident de les ferides que van dividir el PSOE fa dos anys per la governabilitat del país. El líder del PSOE va renunciar a l'acta de diputat per no fer president Mariano Rajoy, després de la seva dimissió com a secretari general del partit en un traumàtic comitè federal l'1 d'octubre del 2016. Aquest acte de renúncia l'acostuma a esgrimir com a exemple que és fidel als seus principis. No va voler abstenir-se en la investidura de Rajoy, com va decidir la gestora que va agafar les regnes del partit, però tampoc anar en contra del que havia decidit el PSOE. Per això se'n va anar.
Avui ha tombat Rajoy, i ho ha aconseguit amb una moció de censura avalada per Podem i els grups nacionalistes i independentistes. Precisament la suma que va incendiar el PSOE, quan després de les eleccions de juny una part de la dirigència del partit va témer que arribés a la Moncloa amb un pacte amb els secessionistes.
Ara és aquesta l'aritmètica que el col·loca a la presidència, però la direcció de Sánchez afirma que no ha negociat res amb aquests grups polítics. Sánchez els ha advertit des de la tribuna que el seu Govern complirà i farà complir la Constitució, i que no admet el dret d'autodeterminació per a Catalunya. Malgrat tot, dirigents històrics del partit veuen amb preocupació les condicions en les quals accedeix a la presidència.
Ningú podrà dubtar de la voluntat de ferro de Pedro Sánchez. La resistència i la perseverança són dos dels trets més rellevants del seu perfil psicològic, que ha demostrat a l'hora d'afrontar situacions en què ho tenia tot en contra. La més significativa és la seva contundent victòria en les primàries socialistes el maig de l'any passat, des de la qual partidaris i detractors li reconeixen que ha crescut políticament. És determinat i constant, ratifiquen en el seu cercle més proper, reflexiu, de vegades poc empàtic i hermètic. Els seus crítics l'acusen d'inconsistent i irregular.
Sánchez ha tornat a dur la corbata que feia mesos que estava proscrita al seu armari. No en va dur, per exemple, per complir el protocol de la recepció reial per a la festa nacional del passat octubre, però sí que ho va fer fa dues setmanes per subscriure un acord amb Mariano Rajoy sobre una nova aplicació del 155. El líder socialista va celebrar el primer aniversari de la seva victòria antiestablishment en les primàries del PSOE amb corbata i a la Moncloa, disposat a fer una intervenció més dura a Catalunya, que inclogués els mitjans públics catalans. Un any després del seu triomf intern amb l'estendard del no a Rajoy, la crisi catalana l'obligava a pactar amb Rajoy. El pacte ha durat poc: ha saltat pels aires amb aquesta moció de censura.
Doctor en Economia, s'ha dedicat a la política des de l'any 2000, quan va ser un dels delegats en el 35è Congrés Federal del PSOE, en el qual va sortir escollit José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general.
El seu primer càrrec públic va ser el de regidor de l'Ajuntament de Madrid, al qual va accedir el 2004 malgrat no aconseguir l'acta en les eleccions, després de la renúncia d'Elena Arnedo. De la mateixa manera va obtenir l'acta de diputat al Congrés dues vegades, el 2009 i el 2011. La primera vegada va ocupar la vacant que va deixar Pedro Solbes, i la segona, la de Cristina Narbona després de la seva marxa al Consell de Seguretat Nacional. De l'esport i, en concret, del bàsquet –va jugar al Club de Bàsquet Estudiants fins als 21 anys– diuen que va aprendre l'ambició de guanyar. Per la seva afició esportista porta una vida sana i familiar. Està casat amb Begoña Gómez, amb qui té dues filles.
Sánchez volia ser president. Ho va intentar el 2015 amb un pacte amb Ciutadans que va frustrar Podem, perquè no va voler abstenir-se. Ho va voler intentar una segona vegada i la direcció del seu partit ho va impedir. I ho ha aconseguit ara amb una moció de censura.
Sobre la firma
