Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits veuen en el pla del Cercle d’Economia una via per reprendre el consens

Tots els grups del Parlament, menys la CUP, debaten a Sitges les propostes de l'entitat per millorar l'autogovern a Catalunya

Antón Costas (tercer per l'esquerre) amb els líders polítics.
Antón Costas (tercer per l'esquerre) amb els líders polítics. EFE

El Cercle d'Economia va aconseguir aquest divendres la foto que volia en la seva trobada anual de Sitges: representants de tots els grups amb representació en el Parlament, menys la CUP, debatent sobre les seves propostes per millorar l'autogovern a Catalunya. La trobada va servir una vegada més per posar de relleu l'abisme que separa a les formacions, sobretot en el model territorial. Un dels pocs punts en què va haver-hi coincidència va ser la necessitat de reprendre consensos interns abans d'establir un diàleg amb el Govern espanyol per millorar la situació catalana.

Al debat van assistir Xavier Domènech (Catalunya en Comú-Podem); Sergi Sabrià (ERC); Inés Arrimadas (Ciutadans); Lluís Font (Junts per Catalunya); Miquel Iceta (PSC) i Xavier García Albiol (PP). El document realitzat des del lobby empresarial català va ser rebut amb diferents graus de satisfacció per part de les formacions, que van agrair l'esforç dels empresaris per posar una proposta de negociació sobre la taula. "Si en lloc de la capçalera del Cercle tingués el del Govern d'Espanya, seria el primer intent d'afrontar políticament el conflicte a Catalunya", va assegurar Font.

El document del Cercle advoca per un "absolut respecte a la legalitat". Reclama també a les formacions amb representació en el Congrés que trobin les vies legals per donar sortida a les "aspiracions" catalanes amb l'"elevació" de l'Estatut "al rang de norma constitucional". I demana a les formacions del Parlament que recomponguin el consens intern, una idea en la qual els participants, en diferent mesura, sí s'han sentit interpel·lats.

La trobada ha tingut de fons el canvi de Govern a La Moncloa, un aspecte que l'expresident del Cercle i moderador del debat, Antón Costas, va voler posar en relleu des del principi. "S'ha obert una finestra estreta, però aquesta sessió pot ser un petit assaig per al nou temps", va assegurar. Amb tot, aquest entusiasme no ha estat compartit amb tanta intensitat per totes les formacions. Arrimadas, per exemple, ho va ignorar completament.

"El que és impossible a Catalunya ha estat possible a Madrid", va assegurar Domènech, en referència a l'acord en el Congrés que ha permès posar punt final al Govern del PP i que trenca la dinàmica de blocs que es viu al Parlament. "Si és bo per al Govern d'Espanya, és bo per a Catalunya", va sentenciar el líder dels comuns.

La líder de Ciutadans, per la seva banda, va insistir en la necessitat d'arribar a un acord dins de Catalunya abans de començar un diàleg amb el Govern espanyol per solucionar el que no funciona. També va defensar que a la Generalitat no li sobren competències, si bé va negar que existeixi "un conflicte Catalunya-Espanya". També va rebutjar la idea de canviar el rang de l'Estatut que defensa el Cercle, en assegurar que seria utilitzat per l'independentisme per vendre una separació inexistent.

García Albiol també va advocar per la necessitat de recuperar els grans acords en el Parlament per tenir un pes major davant el Govern central, però es va mostrar escèptic davant la possibilitat que  l'independentisme consideri suficient una millora en el finançament. "L'independentisme no és la Covergència i Unió de fa 10 anys, el separatisme de Carles Puigdemont és el del tot o res", va criticar.

El president del grup parlamentari republicà va ser l'única nota discordant. Si bé es va mostrar obert a dialogar de tot, Sabrià va considerar que Catalunya ja ha intentat la via dels grans acords amb un resultat gairebé inexistent. El líder republicà va agrair la proposta del Cercle, però va recordar que "aquests grans acords no s'han vist traslladats a respectar l'Estatut o una millora en les transferències" a la Generalitat.

"És necessari primer un acord entre els catalans per després arribar al pacte d'Estat que volem", va defensar Iceta. El líder socialista també va considerar que un acord entre "governs de part" a Catalunya i Espanya tampoc seria una resposta plausible i es va mostrar esperançat que l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa obri un altre moment polític. Iceta sí va defensar un enfortiment de l'Estatut. "Els estatuts podrien ser les constitucions de les parts d'un Estat. És una tècnica federal acreditada que primer ha de sortir d'un pacte. Si hi ha un pacte, tot és possible", va assegurar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >