Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA DE LLIBRES

L’ànima federal

Miquel Caminal opinava que les esquerres havien de desterrar el dogma de l’autodeterminació

“Veig el catalanisme avançant cap a un cul-de-sac”, escriví Miquel Caminal poc temps abans de morir.rn
“Veig el catalanisme avançant cap a un cul-de-sac”, escriví Miquel Caminal poc temps abans de morir.

Dels tres lemes de la Revolució Francesa, Miquel Caminal situava la fraternitat com el germà pobre de la igualtat i la llibertat. El subjecte de la fraternitat, segons escriví, és necessàriament federal, en vincular en un destí comú individus, pobles i nacions. Aquest va ser un dels grans motors que va moure l’interès investigador i analític de Caminal (Barcelona, 1952-2015), catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, i sobretot una persona íntegra i intel·lectualment honesta. Era un home d’esquerres que bevia de les fonts del marxisme, un entusiasta del republicanisme de Pi i Margall i, per damunt de tot, un gran observador del nacionalisme, que ell considerava superat pel federalisme asimètric, en el qual veia la solució tant per a la futura Europa com per a l’encaix de Catalunya dins Espanya.

Caminal no fou mai un marxista canònic. Va militar al PSUC; no obstant això, en època d’ortodòxia leninista sobre l’autodeterminació, ell apuntava cap a la tradició d’Otto Bauer, el socialdemòcrata que va voler una solució federal per al vell Imperi austrohongarès, abans que es convertís en un mirall trencat d’estats.

Caminal creia més en el marxisme d’arrel kantiana que en el d’arrel hegeliana. La llibertat individual del ciutadà és la base sobre la qual cal assentar el federalisme, perquè l’individu perd la seva llibertat negativa en la mesura que se sotmet a la superioritat o coacció del grup nacional que li dona identitat, opinava. Donava gran importància al ciutadà, a qui considerava base del federalisme, en l’exercici de la participació, una llibertat que els nacionalismes poden anul·lar. “L’autodeterminació promoguda i conduïda pel nacionalisme corre el risc de ser desvirtuada quan substitueix la lliure ciutadania per l’exaltació de la nació com a concepte suprem i d’obligada lleialtat”, escrivia el 2013.

Per a Caminal, el federalisme és la resposta laica i republicana a la religiositat nacionalista

Opinava Caminal que les esquerres havien de desterrar el dogma de l’autodeterminació. Mentre existeixi el model de l’estat nació, no hi cap raó per impedir que Catalunya ho sigui, escriví. Però cal superar la sobirania absoluta i indivisible, el principi fundacional de l’estat modern. S’ha de recórrer, per tant, a un federalisme amb sobirania limitada, divisible i compartible. El federalisme és la resposta laica i republicana a la religiositat nacionalista.

Democràcia i plurinacionalitat. Articles i assaigs (1987-2013), sota l’edició de Raül Digón, conté molts articles publicats per Caminal en aquest diari i petites perles. Entre elles, l’assaig El pujolisme i la ideologia nacionalista de Convergència Democràtica de Catalunya, en el seu dia inclòs en un recull de textos sobre CDC coordinats per l’historiador Joan B. Culla i Clarà. Es tracta d’un text que descriu magistralment les constants del pensament pujolista engendrat al Tagamanent i encarnat en un partit de “centre mòbil”. Altres articles repassen el desmuntatge que va fer el Govern d’Artur Mas del Memorial Democràtic, del qual Caminal va ser director general entre 2008 i 2011. En el recull no podia faltar la història del PSUC —la seva tesi doctoral tenia per títol Joan Comorera i la revolució democràtica— i reflexions sobre la universitat pública.

Sobre el procés, les respostes de Caminal són polièdriques. “L’obligació de tot federalista és promoure la unió en la diversitat, però quan això no és possible, també assumeix el deure i el dret de promoure la secessió o independència (...)”, escrivia el 2013 a Sin permiso.

Tot això no li impedia veure el galimaties del procés: “Veig el catalanisme avançant cap a un cul-de-sac. Si no es produeix un redreçament o una rectificació en els propers temps, hi haurà una gran frustració que no se superarà en anys. No comparteixo la manera com s’està dirigint i liderant el procés cap a un estat propi. La confusió general que ja s’està produint amb tants documents, declaracions, vies alternatives per a la consulta, comissions, consells de transició i el que s’hi vagi afegint, condueix a un ambient de desgovern i desorientació que només beneficia el nacionalisme espanyol i els interessos del Govern espanyol”, subratllava a Reflexions i propostes entorn del catalanisme polític pensant en la Catalunya del 2020. Tal com recordà Josep Maria Bricall, exrector de la Universitat de Barcelona, en la presentació del recull de textos, Caminal escrigué: “Sempre he pensat que la veritat és plural i antidogmàtica. Quan algú diu que ha descobert la veritat, ni que sigui revolucionària, em poso a tremolar. La història està plena de dogmàtics i de dogmatismes”. Una visió poc compartida en temps de grans certeses i en què el món sembla dividir-se en traïdors i patriotes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >