_
_
_
_
_

El Vallès Occidental considera “massa restrictius” els requisits de les beques menjador

Un informe del Consell Comarcal calcula que donar ajuts del 100% de l'àpat a famílies amb rendes per sota del llindar de pobresa costaria 545 euros més per nen a l'any

Menjador d'una escola.
Menjador d'una escola.Joan Sánchez
Más información
Beques menjador d’ONG allà on no arriba la Generalitat
Ensenyament lliura més de 100.000 beques menjador aquest curs
La síndica denuncia que les beques menjador a Barcelona són insuficients

Fer que totes les famílies amb rendes per sota del llindar de pobresa es puguin beneficiar d'una beca menjador que cobreixi el 100% del cost valdria 545 euros més per nen a l'any. És a dir, els 10 milions que ara es destinen al Vallès Occidental a aquest tipus d'ajut haurien de pujar fins als 16 milions. En el curs actual, del total de beques concedides a la comarca, només el 12,6% van ser del 100% segons dades del Consell Comarcal, administració que gestiona aquests ajuts; la resta cobreixen només el 50% dels 6,2 euros diaris que fixa la Generalitat. Segons Oriol Mestre, tècnic d'aquest Observatori, la universalització de les beques al 100% és econòmicament possible. “És una decisió política, de com es distribueixen els diners”, ha reblat.

Amb els criteris actuals, quan una família té uns ingressos per sota del llindar de la pobresa (varia dels 12.567 euros en nuclis monoparentals amb un fill a 20.301 euros quan a la llar hi ha els dos progenitors i dos fills) se li atorga una beca del 50%. Per accedir a l'ajut complet, la renda no pot superar el 60% del llindar i, a més, s'ha de donar una situació social de “risc greu”, com ara casos de maltractament. “Els requisits són massa restrictius. Gairebé s'ha de donar una situació de desemparament i és molt difícil arribar a complir aquests condicionants. És possible que una família no tingui cap ingrés i no pugui accedir a una beca del 100% perquè no té un informe de risc social”, s'ha queixat Giménez.

“La situació de la pobresa a la comarca és greu i sembla que la recuperació econòmica no es tradueix en la millora dels índexs de pobresa”, ha alertat Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental aquest dijous durant la presentació de l'estudi sobre el programa d'ajuts de beques menjador a la comarca, elaborat per l'Observatori del Vallès Occidental.

Una de les conclusions i preocupacions que es desprèn de l'informe és “el problema de cronificació de la pobresa” a la comarca. Tot i que hi ha certa millora en les rendes familiars –s'ha passat del 20% de sol·licitants que no acreditaven cap ingrés el curs passat a un 7% l'actual–, enguany s'han atorgat 1.825 beques més. “Hi ha més persones que acrediten tenir ingressos, però aquests no són suficients per tirar endavant la família”, un fet que ha relacionat amb el “precariat” o el fenomen dels treballadors pobres (les persones que treballen, però amb uns sous insuficients).

A més, es tracta d'una pobresa “concentrada”. Giménez ha assenyalat que el 40% dels centres escolars de la comarca supera la taxa mitjana d'atorgament de beques menjadors (que és del 14% dels alumnes). A més, hi ha 12 centres amb una taxa del 42% de concessió d'aquests ajuts. “Tenim un problema de segregació escolar. S'està posant el pes en parlar de qüestions pedagògiques, però això no pot fer invisible el tema de la segregació”.

La llarga crisi ha afectat moltes llars. Les estadístiques sobre beques menjador són aclaparadores: des del curs 2012-2013 –quan la tendència decreixent fa un gir per l'enquistament de la crisi i el canvi de requisits– fins a l'actual, el nombre de sol·licituds de beques menjador a la comarca ha augmentat un 230% (ha passat de 8.478 peticions a 19.448); una mica més, el 273%, s'ha incrementat la xifra d'ajusts concedits en aquest mateix període (de 5.608 a 15.311), cosa que significa un 14% dels alumnes matriculats, percentatge que coincideix força amb la taxa de pobresa infantil a la comarca. Un dels motius d'aquests augments es deu al canvi dels requisits de venda, ja que en els darrers anys s'ha apujat el llindar econòmic, cosa que ha permès introduir més beneficiaris en el programa.

Això també s'ha traduït en una gran pujada, el 246%, dels diners destinats, que de 3,3 milions s'ha disparat fins a una previsió de 8,1 milions per aquest curs. A la xifra cal sumar-hi els 2,3 milions que els ajuntaments de la comarca han destinat a les beques de menjador els municipis, fet que suposa, segons l'estudi, que el curs passat el 28,5% del finançament total de les beques recau en les arques locals. Giménez també s'ha queixat que aquesta alta exigència per accedir a una beca del 100% “fa que administracions locals hagin de suplir aquesta necessitat”.

Sense beques a la secundària

Un dels punts on l'informe posa l'accent és en la manca de beques a la secundària arran de l'aplicació massiva de la jornada intensiva en els instituts. Així, l'estudi recull que només nou dels 69 centres de secundària de la comarca disposa de menjador. El curs actual les beques en aquesta etapa educativa han estat el 4,7% del total de les concedides, el que es tradueix en 720 alumnes. “El problema a la secundària és un escàndol, El fet de no tenir menjador ha fet invisible el problema i s'acaba creant un gran forat entre els alumnes de 6è i ESO”, ha etzibat Giménez.

“La pobresa infantil deixa cicatrius”

"La pobresa infantil deixa cicatrius que no s'acaben de curar mai", ha sentenciat durant la presentació de l'estudi Pau Marí-Klose professor de Sociologia a la Universitat de Saragossa i investigador, sobre pobresa i infància en diferents grups de recerca. Segons el sociòleg, urgeix reduir la taxa de pobresa infantil, que ha qualitat de "persistents i molt altes" en comparació a la mitjana europea. Marí-Klose ha argumentat que cal lluitar contra aquesta xacra perquè provoca, entre altres coses, desavantatges cognitius i problemes de salut en aquests alumnes; i en la societat, una cohesió social en risc, desigualtat social i costos a nivell de competitivitat econòmica.

El sociòleg aposta per desenvolupar diferents tipus de polítiques que vagin de combinar els ajuts socials amb les polítiques de conciliació, la millora de l'accés a equipaments socials, la prevenció de la segregació, el reforç de la formació del professorat per atendre casos de risc socials i la promoció del lleure educatiu. I especialment, augmentar recursos escoles en situació vulnerable. “Les inversions en infància son eficients i equitatives, perquè beneficien especialment al infants més desafavorits, sempre que es facin en la primera infància”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_