Selecciona Edició
Connecta’t

500 menors de l’àrea metropolitana de Barcelona es queden sense plaça a l’escola pública del seu barri

La demanda d'escolarització als centres públics desborda totes les previsions

Una classe del col·legi Joaquim Ruyra de L'Hospitalet
Una classe del col·legi Joaquim Ruyra de L'Hospitalet

L’augment de demanda d'escola pública en la preinscripció escolar ha generat un tap a les portes de nombrosos col·legis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les famílies denuncien la mala planificació de l’Administració a favor de l'escola concertada i en detriment de la pública. Les associacions de pares xifren en prop de 500 els menors que s'han quedat sense plaça al centre que havien triat.

Fins al 12 de juny no sortiran els resultats definitius de l'assignació de places a primària i secundària, però els pares ja han fet els seus càlculs i els comptes no els surten. La Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) assegura que 242 menors a la ciutat de Barcelona, 15 a Gavà, una trentena a l’Hospitalet i 190 a Badalona quedaran sense plaça al centre públic del seu barri. El problema, al·leguen, és la “falta de planificació” del Departament d’Ensenyament. “És un problema sistèmic de falta de planificació i com a conseqüència de totes les línies que s'han tancat a la pública i tot el que no s'ha construït en aquests set anys”, explica la presidenta de la Fapac, Belén Tascón.

En els últims anys, els resultats de la preinscripció escolar fan evident un gir de les preferències familiars cap a l'escola pública, una situació que, segons els pares, l’Administració no ha tingut en compte. “Les famílies volen una escola pública de proximitat”, apunta Tascón. Però l'oferta final de places públiques en la preinscripció obliga moltes famílies, segons la Fapac, a anar-se’n a col·legis d'altres barris o a acceptar entrar en una escola concertada.

“A curt termini, les solucions són dolentes: o augmentar la ràtio, o anar a la concertada, o fer bolets [línies extraordinàries als grups estables dels quals disposa l'escola en els cursos de P3 o primer d’ESO per absorbir l'alumnat addicional]. La menys dolenta és el bolet”, admet Tascón, encara que matisa que “abans de fer bolets, cal ocupar totes les places públiques lliures que hi ha al barri i obrir les línies que s'han tancat”. Segons la Fapac, el Departament d’Ensenyament ha tancat al voltant de 650 grups en els últims set anys, el 83% a l'escola pública.

Encara que les protestes familiars per la mancança de places públiques prop de casa no és un fenomen nou, aquest curs la situació ha empitjorat. El Consorci d’Educació de Barcelona i Ensenyament treballen contra rellotge per asserenar els pares. “El procés de preinscripció parteix d'una oferta inicial que preveu prou places per a la població escolar amb la cerca de l'equilibri entre l'equitat i les demandes de la família. Una vegada feta la preinscripció escolar, s'ajusta l'oferta per trobar la millor resposta, amb la correcció de possibles desajustos, moment en el qual som ara”, explica una portaveu. Ensenyament assenyala que encara no hi ha places assignades definitivament (fins al 12 de juny) i qualifica de “pura especulació” els escenaris que puguin sorgir fins llavors.

“Els nens hauran d’anar a un altre barri”

Eduard Mambrilla és un dels afectats per la falta de places públiques en escoles de proximitat a Badalona. El seu fill, que passa ara a primer d'ESO no té plaça on volia. “Els instituts del barri de Llefià no tenen plaça i ens emplacen a canviar de barri, a Sant Roc. Els nens hauran d'anar a un altre veïnat i alguns pares creuen que en aquest barri no hi ha un ambient bo per a la seva educació”.

La Fapac es va reunir ahir amb Ensenyament per abordar el problema de Badalona, on calculen que 83 nens de P3 i 104 de primer d'ESO es quedaran sense plaça pública prop de casa. El Departament va assegurar que estan estudiant diverses propostes, com obrir tres bolets de P3 en tres escoles.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >