_
_
_
_
_

Un escarabat asiàtic ‘matamoreres’ desembarca a Catalunya

La UAB alerta de l'expansió de l'insecte a la província de Barcelona i de la gravetat dels possibles efectes en l'agricultura

Carlos Garfella
Un exemplar d'escarabat barrinador de moreres.
Un exemplar d'escarabat barrinador de moreres.ICTA-UAB

Com ja va sent costum en els últims anys, una altra plaga invasora asiàtica ha desembarcat a Catalunya. Així ho ha fet públic aquest dimecres l'Institut de Ciència i Tecnològica Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L'anomenat “escarabat barrinador de moreres”, tal com l'ha batejat l'autor de l'estudi i investigador de l'ICTA-UAB, Víctor Sarto, des del 2014 s'està estenent als municipis barcelonins de Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. L'espècie (Xylotrechus chinensis), segons diu l'informe publicat a la revista Insects, amenaça a provocar danys importants a les moreres d'espais públics i privats. Fins avui la seva presència ja afecta una superfície important, de 44 quilòmetres quadrats.

La veu d'alarma la va donar un jardiner de Ripollet el 2014. El treballador va detectar en una morera les restes d'un insecte fins llavors inèdit i en va enviar una mostra al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Després de quatre anys d'indagacions, els resultats de l'estudi són alarmants: l'escarabat provoca “un efecte devastador en les moreres fins que les mata". I el que és encara més alarmant: “Es pot estendre als pomers, les pereres i les vinyes, cosa que podria suposar un important impacte econòmic per al sector fruiter i vinícola de Catalunya”, explica l'investigador Victor Sarto.

Després de l'arribada del mosquit tigre el 2004, l'escarabat morrut roig el 2005 i la vespa asiàtica el 2012, ja són quatre les espècies invasores asiàtiques que han arribat a Catalunya en els últims anys. L'escarabat barrinador de moreres, igual que els seus antecessors, va trobar en el tràfic de mercaderies el mitjà perfecte per creuar el continent. “Creiem que va arribar el 2012 a través d'un palet transportat per mar o aire des del nord-est asiàtic (la Xina, Corea, el Japó i Taiwan)”, explica Sarto. Catalunya, de fet, s'ha convertit en la porta d'entrada d'aquest insecte a Europa. Segons assenyala Sarto, el 2008 Alemanya ja va detectar aquesta espècie en un control fronterer de mercaderies, però va aconseguir frenar-lo. “Aquí, tanmateix, s'ha aconseguit estendre”, afegeix l'investigador. 

L'insecte, que mesura entre 15 i 25 mil·límetres de longitud, s'alimenta del floema (la part externa del tronc i les branques), la qual cosa interromp el flux de saba de la morera fins que li causa la mort. És molt difícil detectar-lo, ja que els arbres afectats aparentment mostren un aspecte saludable tot i estar infectats. No és fins a un any després d'infectar-se, moment en què les larves emergeixen de l'arbre i deixen marques al tronc, que es pot identificar la seva presència. A més, l'escarabat té un estampat groc i negre, i el soroll que emet quan se sent amenaçat fa que es confongui amb una simple vespa. Els municipis afectats ja han començat a aplicar mesures, com la tala d'arbres o l'aplicació d'insecticides al tronc, per evitar la seva expansió. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_