Selecciona Edició
Connecta’t

Laura Borràs, una consellera contra el bilingüisme

La titular de Cultura opina que la Constitució avala "la imposició politicojurídica" del castellà

Quim Torra i Laura Borràs, aquest dimecres.
Quim Torra i Laura Borràs, aquest dimecres.

La nova consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs (Barcelona, 1970), té una dilatada trajectòria en defensa de la llengua catalana i s'ha posicionat en contra dels "riscos" que pot comportar la situació actual de bilingüisme que viu Catalunya. Les seves opinions han quedat reflectides en desenes d'articles a favor de la independència i de la identitat catalana, encara que cap tan taxatiu com el manifest que va subscriure el 2016, en el qual 170 acadèmics van reclamar que el català fos l'única llengua oficial.

Aquest manifest considerava que el castellà ha estat una "llengua de dominació" durant segles a Catalunya i que "el règim constitucional del 1978 ha reafirmat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya". En un altre apartat s'ataca també la política lingüística desenvolupada per la Generalitat des del 1980 perquè, es diu, no ha servit per "revertir la norma social d'ús subordinat del català al castellà... i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l'Estat".

Borràs no té experiència política i institucional, més enllà de la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2013 i el 2018, un organisme que depèn del Departament de Cultura i que es va crear el 1987 per promocionar les obres d'autors catalans. La nova consellera forma part del nucli de confiança de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i això explica que en les eleccions del 21 de desembre ocupés el número 5 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, molt per davant, per exemple, d'Elsa Artadi (número 10), que serà la consellera de la Presidència.

El perfil de Twitter de Borràs també deixa rastre de les seves opinions. Així, el 2011 va assegurar que el periodista Josep Pedrerol s'estava comportant com a "català" i no com a "espanyol nascut a Catalunya". En una altra anotació es referia a "l'arrogància incommensurable" dels espanyols, perquè "els va a l'ADN", o citava frases d'altres usuaris, com la piulada en què deia: "Parlant d'Espanya: un sistema de captura de rendes, és a dir, un sistema que no crea riquesa nova, sinó que s'apodera de la ja creada per altres".

Durant una entrevista emesa el febrer del 2013 per TV3, Borràs va culpar Espanya que fins ara no s'hagués concedit cap premi Nobel de literatura catalana. "Ara tenim un Estat que ens va a la contra i que en aquests moments, quan s'ha plantejat la possibilitat, ha jugat totes les cartes perquè això no fos possible". Per això es declarava "pessimista, mentre formem part d'Espanya", i es preguntava: "Si intenten prohibir el català de seguida que ens descuidem, si tallen repetidors perquè no es puguin veure les televisions, si no ens permeten tenir seleccions catalanes, com ens han de permetre tenir un Nobel?".

En els articles publicats en els últims anys al diari Ara, Borràs també ha deixat clar el seu pensament. El 17 d'agost del 2012 va escriure un text en el qual assegurava que "Espanya i la seva maquinària cultural és –hi ha coses que no canvien– una, gran i lliure" i alertava que mentre els escriptors en castellà, "hagin nascut a Catalunya o no, tenen al darrere 20 Estats que els poden premiar obra en espanyol", els que escriuen en català només tenen la Generalitat.

El 2 de novembre del 2011 Borràs també remarcava en un altre article a l'Ara que "la complicació que suposa Catalunya per a Espanya com a realitat política, cultural i social ve de molt lluny" i es referia al discurs pronunciat per Ortega y Gasset a les Corts el 1932. En aquest sentit, va escriure que "Catalunya va ser la riota d'Espanya quan Montilla va ser escollit president de la Generalitat". "Nosaltres pensant que era un senyal inequívoc de normalitat cultural i política i ells burlant-se de nosaltres perquè no gosarien mai cometre aquest error i fer president del Govern espanyol un català". 

MÉS INFORMACIÓ