Selecciona Edició
Connecta’t

Cospedal diu que la sentència de Gürtel és “molt tendenciosa” sobre Rajoy i nega els sobresous

En una compareixença molt tensa, la secretària general del PP amenaça amb una querella el portaveu del PSOE si reitera que ha mentit sobre la caixa B

María Dolores de Cospedal al Congrés dels Diputats.

María Dolores de Cospedal, secretària general del PP des del 2008, ha arribat al Congrés aquest dimarts al matí amb Rafael Hernando, tots dos molt somrients, amb aquesta cara que s'acostuma a posar al PP –d'això és el més normal del món– en les situacions més angoixants. I la veritat és que des de fa temps ja és rutina, viure en un melodrama. En aquest cas, ser interrogada al cap de pocs dies de la sentència del cas Gürtel. “Vinc amb molta tranquil·litat perquè és la meva obligació i el meu deure”, ha dit. Després Hernando ha marxat. A les cadires del PP n'han quedat tres. És curiós: amb Cristina Cifuentes, just el dia abans que esclatés l'escàndol del màster, a la sala hi havia mig partit, i aplaudint. Avui, pocs dies després de la sentència Gürtel, desbandada general. A Cospedal sempre l'han deixat sola per sortir a l'arena. Deuen pensar que hi està bregada. La prenen per la ministra de Defensa, però del partit. Al cap de quinze minuts s'hi ha deixat caure silenciosament Fernando Martínez Maillo, coordinador general del PP, com qui arriba d'incògnit al segon toro. Després ha marxat de la mateixa manera, i s'ha quedat assegut a l'última fila.

Artemi Rallo, del PSOE, ha obert foc i ha volgut saber, primer de tot, la seva opinió sobre la sentència. “No li dono aquesta importància nuclear que li dona vostè”, ha respost Cospedal, i ho han negat tot, i ha recordat que presentaran un recurs. El diputat socialista ha replicat que era “un patètic intent de devaluar una sentència de 341 anys de presó” i l'ha acusada: “A vostè que li agrada en actes religiós portar mantilla, podria tenir en compte les tres regles sagrades del catecisme en matèria de superació dels pecats: reconeixement de la culpa, acte de contrició i compliment de la penitència”. Cospedal se'l mirava de través i prenia apunts. En realitat ha parlat poc, ha estat Rallo qui li ha fet un sermó: “Vostè menteix, està mentint en aquesta comissió, Rajoy ha mentit (…) Això no ho dic jo, ho diuen els jutges”. Cospedal se'l mirava amb un rostre petri, però hi havia un senyal d'alerta màxima: parpellejava molt ràpid, gairebé cada segon. El moment culminant ha arribat de seguida: “Té l'obligació de dir la veritat en aquesta comissió. Ha rebut vostè sobresous del PP?”. Han passat uns segons eterns mentre ella arreplegava uns papers. “Jo no menteixo”, ha contestat, i ha començat el contraatac: “M'està acusant de fals testimoni? Suposo que vostè està protegit per la seva immunitat, però si surt i ho repeteix davant de la premsa, li posaré immediatament una querella. Perquè és una acusació molt greu. Li demano, per favor, que ho reiteri fora”.

Ha estat un moment seriós però força xulesc, de l'estil "això no m'ho dius al carrer". I ella sense despentinar-se. És que no veia l'hora: “Per favor, vull que ho repeteixi. Jo vull poder-me querellar contra sa senyoria”. I hi insistia: “Per favor, l'hi demano”. Ha capgirat la comissió: d'esperar a veure el que deia ella pel passat a veure el que s'atrevia a dir l'oposició a la sortida. Semblava que eren els altres els qui compareixien davant d'ella. De passada ha carregat també contra els jutges, per utilitzar un argument “molt poc jurídic i molt tendenciós, amb tot el respecte i tota la meva disconformitat”, per dir que Rajoy té poca credibilitat, és a dir: simplement “que si diu el contrari era dolent per a ell”. “Encara que ho digui un jutge en un argument. És que els jutges són infal·libles, senyoria?”, ha preguntat després. I ha afegit, a més, que aquestes consideracions del tribunal sobre el president del Govern espanyol són un tema “irrellevant” en la sentència. Posteriorment, encara ha anat més enllà: “No em sembla normal que en una sentència s'utilitzi un argument plenament subjectiu per perjudicar unes persones en concret”, només perquè, ha subratllat, aquesta persona sigui el president del Govern. “No em sembla normal que en un país democràtic pugui passar això en una sentència”, ha conclòs.

Després ja ha contestat a la pregunta dels sobresous: “És fals que jo rebés res. Deu ser una comptabilitat d'aquest senyor. És la comptabilitat de Bárcenas, no del Partit Popular”. Ha recordat que a Bárcenas li va guanyar una querella per atemptar contra el seu honor, “una cosa que és molt difícil en aquest país”. “Els papers no són veritat, perquè no ho són en relació amb la meva persona”, ha conclòs. Finalment, Rallo li ha preguntat per la famosa quitança en diferit, 200.000 euros anuals entre el 2010 i el 2013, després que l'acomiadessin: ha assegurat que “tres tribunals diuen que es va acabar la relació laboral amb Bárcenas”. “És perfectament habitual a les empreses”, ha al·legat. És més, fins i tot ha posat com a exemple els secretaris d'Estat, que tenen dret a una indemnització posterior. Se li ha de reconèixer que és de les poques del PP que s'atreveix a arremetre contra Bárcenas, no a desitjar-li que sigui fort: “Va canviant de criteri, perquè menteix molt”.

Cospedal ho ha negat tot, evidentment: "No hi ha hagut caixa B al PP. Una altra cosa és que fos la caixa B d'alguns, no del Partit Popular. No acredita la caixa B del PP, si de cas la d'una altra persona. No són fets provats! Són arguments que es donen i no són fets contrastats". És més, amb el portaveu d'Units Podem, Txema Guijarro, ha arribat a comparar la sentència de Gürtel amb la sentència de la Manada, sense citar-la directament: "Hi ha hagut recentment una sentència molt famosa, i el seu partit va posar el crit al cel: tots els fets estan contrastats? S'hi pot recórrer".

De la mateixa manera li ha semblat "absolutament normal" la destrucció dels discos durs de Bárcenas al PP. "Igual que passa a totes les empreses, l'informàtic del partit va fer el procediment de totes les empreses, no sé si el va ressetejar o com es digui, ho va fer perquè el poguessin utilitzar altres persones. Però Bárcenas ja havia dit davant del jutge que havia retirat els seus discos durs. Un jutge va dir que eren nostres. Els ordinadors van ser allà quatre anys i ningú els va demanar. I és quan l'advocat de Bárcenas els demana, quan el jutge Ruz els demana. Són coses de Bárcenas, un muntatge per perjudicar el Partit Popular". Guijarro l'ha increpat: "Vol fer passar per normal que es formatin 35 vegades i es destrueixin a cops de martell, amb aquesta pràctica tan bèstia? N'hi havia prou a prémer un botó". Cospedal ha replicat que és "fals" que els ordinadors es destruïssin a cops de martell: "Ho va dir algú del partit socialista".

Un altre dels molts fronts que li esperaven a Cospedal era el d'una anotació de Bárcenas en què  apareix “López H”, que Álvaro Pérez, El Bigotes, va identificar en aquesta mateixa comissió com a marit de la ministra. “López H no és el meu marit”, ha replicat. “Com?”, ha preguntat Guijarro. “És que de López H n'hi ha molts!”. Després ja s'ha explicat: “López del Hierro és el meu marit, efectivament, i m'alegro que així sigui, però és molt posterior. De persona relacionada amb el PP, res”.

Toni Cantó, de Ciutadans, li ha plantejat directament si no la incomodava que la sentència de Gürtel parli del PP com “una empresa criminal conjunta”. “Això ho diu d'una persona, no del meu partit”, ha contestat ella. “Nego que fos orquestrat pel PP i en benefici del PP”. Com passa en gairebé totes les compareixences, Cospedal ha aprofitat per recordar a Cantó que és actor, com si això li tragués punts. Llavors ell li ha preguntat si com a secretària general del PP durant 20 anys i advocada de l'Estat, havia fet alguna cosa per aturar la corrupció en el partit: “Li demano un exemple, només un, de col·laboració amb la justícia”. “Què vaig fer? Vaig posar denúncies, a Bárcenas i als diaris que ho van publicar”, ha contestat en referència als papers de l'extresorer publicats per EL PAÍS.

Cantó li ha suggerit que almenys demanés perdó, però la ministra també s'hi ha resistit força, amb l'argument que són fets de fa molts anys i que en el seu moment ja ho van fer: “El senyor Rajoy ha demanat perdó dues vegades, al Congrés i al Senat. I jo mateixa ho he fet, per persones properes a la nostra formació política i algunes de la nostra formació que s'han comportat de manera execrable. Ja hem demanat perdó moltes vegades. (…) Avui també tornaria a demanar perdó, però no vol dir que aquests fets s'hagin comès ara”.

Semblava que ja s'havia vist tot, però llavors ha estat el torn de Gabriel Rufián. El seu afany de convertir cada intervenció en un diàleg de cinema negre, tenint al davant el millor guardaespatlles del PP, feia presagiar grans moments. Si pogués i el temps hi acompanyés, Rufián aniria al Congrés amb gavardina i fumant:

–S'avergonyeix d'alguna cosa?

–D'aquest tema que estem parlant aquí no.

–Qui és M. Rajoy? Creu que és Mariano Rajoy?

–Jo no admeto la credibilitat d'aquestes anotacions.

El diàleg al final ha derivat més aviat en un propi dels germans Marx, a l'altura de la part contractant de la primera part o la indemnització en diferit en parts del que era una simulació. Cospedal ha dit que Gürtel no era una trama del PP, “són persones que fan coses”. “Els catalans també fem coses”, ha replicat Rufián. Al final els dos ja reien. Fins que a Cospedal se li ha escapat que ERC també havia robat, però no ha sabut dir quan. “Està mentint. Fins que no digui un sol cas de corrupció del meu partit no segueixo”, ha advertit Rufián. “Bé, doncs no segueixi sa senyoria”. I s'ha fet el silenci a la sala. “Doncs no sé què fer”, ha intervingut el president de la comissió, el canari Pedro Quevedo. Riures. “Si té pebrots, surti fora i repeteixi-ho”, li ha respost Rufián, per retornar-li l'amenaça de querella al PSOE. I després sant tornem-hi, en un tobogan de tensió i gracietes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ