Selecciona Edició
Connecta’t

Les borses cauen amb força i les primes de risc es disparen per la crisi política a Itàlia i Espanya

La banca encapçala les pèrdues a tots dos països i els interessos del deute es disparen

Les borses cauen amb força i les primes de risc es disparen per la crisi política a Itàlia i Espanya
EFE

Els mercats viuen una jornada de fort càstig per la inestabilitat política a Itàlia i la tensió a Espanya. Les borses de Madrid i de Milà cauen entre un 2,5% i un 3%. Entre els valors més castigats a tots dos països destaquen els bancs, que pateixen una caiguda d'entre un 4% i un 6%. Al mateix temps, el terratrèmol polític italià fa que la seva prima de risc s'hagi arribat a disparar fins a superar la barrera dels 300 punts, una cota a la qual no havia arribat des del 2013. I arrossega a l'alça el preu del deute de tot el Sud: la prima de risc d'Espanya escala, i ha arribat a col·locar-se per sobre dels 140 punts. A Portugal puja 23 punts (fins a apropar-se als 200) i a Grècia, més de 50 punts (fins a superar els 460).

L'enorme crisi institucional que viu Itàlia ha provocat una estampida als mercats. La prima de risc és el diferencial entre el preu que paguen els inversors pels bons a deu anys d'un país i els d'Alemanya, considerats els més segurs. Durant els anys més durs de la crisi es va considerar el termòmetre per mesurar la salut de les economies i la confiança dels inversors. I, segons aquest paràmetre, els inversors estan espantats davant del clima d'inestabilitat a Itàlia i també a Espanya, on la prima de risc espanyola ha escalat fins als 143 punts, tot i que després del migdia s'havia relaxat l'escalada als 135 punts, 15 per sobre del tancament de dilluns.

La borses s'han contagiat en una jornada d'infart. En el cas de l'Ibex 35 espanyol, cau prop d'un 2,5% a mitja sessió. Els bancs encapçalen les pèrdues: el Santander (que ha arribat a perdre més d'un 6%) baixa un 5,8%; el Sabadell viu una caiguda d'un 7%; Bankia, d'un 5,1%; i el BBVA i CaixaBank s'apropen a un 4%. Tots els valors estan en vermell i 16 de les 34 empreses que conformen ara l'Ibex perden més d'un 2%.

En tot cas, per trobar la borsa que més cau altre cop s'ha de mirar cap a Itàlia. El selectiu de Milà es deixa més d'un 3%. Contagia totes les grans places: el conglomerat europeu Eurostoxx 50 baixa un 1,7%; Frankfurt, un 1,4%; París, un 1,5% i Lisboa, prop d'un 2,4%. Londres baixa prop d'un 1,4% a mitja sessió.

La tensió política a Espanya no hi ajuda. Dijous i divendres el Congrés debat la moció de censura que ha presentat el PSOE contra el president Mariano Rajoy. Però Itàlia és clarament el principal focus que contagia tot el sud d'Europa: la seva prima de risc ha arribat a sobrepassar els 300 punts, després de disparar-se només avui gairebé 65 punts. A mitja sessió la pujada es relaxava mínimament, a 49 punts. Els bons s'encareixen avui també a Portugal, Grècia i França.

El gran focus: Itàlia

No obstant això, és Itàlia la que es troba ja en ple centre de la tempesta. De res ha servit que el president de la República, Sergio Mattarella, intentés aquest dilluns calmar els ànims amb l'encàrrec de formació de Govern a Carlo Cottarelli, un tecnòcrata expert en retallada de despesa pública que ha treballat a l'FMI. El seu Executiu neix mort perquè no té els suports necessaris al Parlament i només servirà per portar el país fins a unes eleccions després de l'estiu. Ningú es refia ja de ningú.

Cottarelli, que va llançar dilluns un missatge de tranquil·litat a la Unió Europea i als inversors, hauria de presentar la seva llista de ministres avui a Mattarella. S'espera un Executiu tècnic basat en el control dels comptes que permeti portar el país fins a unes eleccions en una situació de tranquil·litat. Però, de moment, la situació és altament inflamable i l'estampida ha provocat la caiguda de la borsa a Itàlia, també amb els bancs al capdavant. La cotització de diverses entitats ha estat suspesa per excés de baixada. A mitja sessió, Banca Generali perdia un 6,7%; Mediobanca, un 6%; Banca Popolare de l'Emilia queia un 5,8%. I Unicredit, gairebé un 4%.

Missatges de confiança en plena guerra política

El governador del Banc d'Itàlia, Ignazio Visco, ha comparegut aquest matí per fer públic el balanç anual de la institució. Enmig de la crisi, també ha volgut asserenar els ànims assegurant que “la confiança en la força del país, més enllà de les mesquines i desequilibrades valoracions, és gran: sobre el plànol econòmic i sobre el civil”.

Però Visco ha advertit també de la situació de risc que viu el país si no es respecten els compromisos i els tractats signats, assenyalant que Itàlia es troba a "pocs passos" de perdre la "confiança" dels inversors". En aquesta línia, ha llançat diversos atacs als comentaris de Paolo Savona, l'home proposat com a ministre d'Economia per la Lliga i el Moviment 5 Estrelles i al programa econòmic de les dues formacions (baixada d'impostos radical, baixada de l'edat de jubilació, renda de ciutadania...). El governador ha defensat l'arribada d'immigrants legals per pagar les pensions, ha reafirmat la necessària pertinença d'Itàlia a la moneda única i ha vinculat “el destí d'Itàlia al d'Europa”.

La guerra oberta a Itàlia ja ha creat dos fronts claríssims que xoquen diàriament en totes les qüestions polítiques i econòmiques. Sergio Mattarella està sent víctima d'un assetjament i fustigació dels partits que van guanyar les eleccions i han estat incapaços de formar un Govern per portar endavant l'acord signat. No obstant això, el president de la República ha estat assenyalat com el culpable que l'Executiu no prosperés pel seu veto al ministre euroescèptic Paolo Savona, que les formacions antiestablishment es van negar a reemplaçar. Aquest cap de setmana, l'M5S i la Lliga han convocat els seus militants a manifestar-se als carrers pel que consideren un cop d'Estat de l'establishment.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >