Selecciona Edició
Connecta’t

Mor la cantant María Dolores Pradera als 93 anys

Intèrpret de temes que va fer molt populars, va aconseguir una enorme fama i reconeixement a Espanya i Llatinoamèrica

María Dolores Pradera, el 2012.
María Dolores Pradera, el 2012.

La cantant i actriu espanyola María Dolores Pradera (Madrid, 1924) va morir dilluns a la seva ciutat natal als 93 anys, segons va confirmar a EL PAÍS la família de l'artista. Amb una trajectòria professional de més de set dècades, als escenaris fins a gairebé els 90 anys, María Dolores Fernández Pradera va aconseguir una gran celebritat com a difusora de la cançó espanyola i de la música de Llatinoamèrica. Amb un repertori de temes d'ahir i de sempre, fados, coples, ranxeres, balades i boleros, es va fer molt cèlebre per l'elegant interpretació amb la seva veu greu de cançons com Amarraditos, Pa' todo el año, Procuro olvidarte o, sobretot, La flor de la canela.

Coneguda especialment pel seu vessant musical, que va desenvolupar en exclusiva a partir dels anys setanta, va ser, no obstant això, també des de la seva joventut una estrella del teatre. La madrilenya va combinar tots dos talents sobre l'escenari, en què escenificava cadascuna de les seves cançons. Dona amb un humor fi i irònic, va participar en més en una vintena de pel·lícules i va estar casada, entre el 1945 i el 1957 amb l'actor Fernando Fernán Gómez, amb qui va tenir dos fills, Fernando i Helena.

Després de conèixer-se la defunció de María Dolores Pradera, la també cantant Rosa León, productora de quatre dels seus discos i amiga, la recordava com una "grandíssima cantant i una magnífica actriu, que va tenir una vida meravellosa". "Això és el que tothom sabia, però, a més, era llestíssima i tenia un gran sentit de l'humor que feia que rigués de les coses més solemnes, com del fet que li diguessin la gran senyora de la cançó", ha dit a EL PAÍS.

El seu últim disc va ser de duets, publicat el 2012, Gracias a vosotros, en el qual va cantar els temes més coneguts del seu repertori amb cantants de diferents generacions que la van homenatjar, com Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Ana Belén, Diego El Cigala, Miguel Poveda i Pablo Alborán. Sempre sensible al que ha passat al seu voltant, va dir llavors, sobre la complicada situació econòmica que hi havia a Espanya, que “aquests mals temps per als artistes s'arreglaran perquè sempre hi haurà música, sense música la vida seria encara més trista”. En el terreny personal, s'havia recuperat d'uns problemes respiratoris que l'havien obligat, aquest mes de maig, a suspendre la que va ser la seva última gira.

Entre els seus anteriors àlbums destaca el que va publicar el 2001 d'homenatge al cantant granadí Carlos Cano, amic de Pradera, que havia mort un any abans. 

Pradera va aconseguir al llarg de la seva carrera artística més de 30 discos d'or i tenia, entre altres guardons, el Premi Nacional de Teatre, la Medalla d'Or de les Belles Arts, la Medalla del Mèrit al Treball, la Medalla de Madrid al Mèrit Artístic, un Grammy Llatí a l'Excel·lència Musical, el Premi Ondas a la seva trajectòria musical i la Gran Creu d'Alfons X el Savi, distinció amb la qual se la va reconèixer l'octubre de 2016.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >