Selecciona Edició
Connecta’t

El Cercle d’Economia demana un nou Estatut amb rang de “norma constitucional”

El 'lobby' reclama a les forces independentistes un retorn "absolut" a la legalitat

El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera.
El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera.

L'influent lobby econòmic i empresarial del Cercle d'Economia ha instat els partits polítics a trencar el bloqueig institucional que viuen les institucions espanyoles i catalanes. I per fer-ho, ha plasmat en un document una bateria de propostes que passen perquè les forces del Parlament tornin al “respecte absolut de la legalitat” i recomponguin el consens intern. A més, reclama a les formacions amb representació al Congrés trobin les vies legals per donar sortida a les “aspiracions” catalanes amb “l'elevació” de l'Estatut “al rang de norma constitucional”. La institució, en la qual estan presents les grans corporacions catalanes, exigeixen el blindatge de competències com la llengua, l'educació, la cultura, l'ordenació territorial o el finançament.

A les portes de la XXXIV Reunió del Cercle d'Economia, que es farà a partir de dijous a Sitges, la institució ha emès un document de nou pàgines sota el títol Propostes per millorar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial de l'Estat. En el text, els empresaris expressen la seva preocupació per l'anomenat “problema català” i la sentència del cas Gürtel, que al seu parer pot portar a una “dinàmica” que aboqui Espanya a un “avançament electoral”. No obstant això, el text del Cercle concreta propostes específiques per a Catalunya. En la seva opinió, la situació que viu la comunitat va deixar de ser un conflicte només amb l'Estat per convertir-se en un “problema intern de la societat catalana”, que es tradueix en una “fractura civil” i una “polarització” que impedeix la governabilitat, una vida empresarial “ordenada” i dificulta la convivència.

El Cercle insta les formacions independentistes a tornar a la legalitat i el conjunt de partits a trobar “les vies legals” per “canalitzar” les “legítimes aspiracions i preferències de la població”. La institució que presideix Juan José Brugera critica que només s'hagi donat resposta al conflicte català a través de la “legalitat vigent”, la qual cosa ha provocat que s'hagi “canalitzat per la via judicial”, que considera “clarament inadequada per resoldre” un problema polític. Per això, el Cercle posa com a primera tasca al proper Govern català recuperar la seguretat jurídica, la confiança empresarial i la convivència cívica. El millor indicador d'èxit, raona la institució, serà el retorn de les més de 4.000 empreses que han mogut la seu social pel procés. Aquestes decisions, segons l'entitat, encara no han tingut un impacte en l'economia catalana, però en poden tenir a mitjà termini.

Recuperar la “regla” dels dos terços

La segona prioritat de l'Executiu de Quim Torra, afegeix el document, ha de ser aconseguir un pacte intern entre totes les forces del Parlament “per a la convivència i el bon funcionament de la vida política i administrativa”. I hi afegeixen un altre element: recuperar la regla dels dos terços per modificar lleis que redefineixin el marc de convivència, en referència a les normes del referèndum i ruptura que es van aprovar el 6 i 7 de setembre del 2017, que es van tirar endavant amb majoria absoluta. “És irrenunciable recuperar aquesta regla”, exposa el Cercle. El resultat d'aquest pacte hauria de ser un nou Estatut i la seva naturalesa “ha de ser la d'una veritable Constitució catalana dins del marc de la Constitució espanyola”.

Aquest nou Estatut hauria de permetre, d'acord amb el document, superar “l'anomalia” de tenir vigent una carta que no ha estat confirmada pels seus ciutadans, ja que va ser retallada pel Constitucional posteriorment. La norma donaria a una “àmplia majoria de ciutadans” (“al voltant de dos terços”) resposta a la seva demanda de votar sobre el futur de Catalunya. “Sense respondre a aquesta demanda de consulta el problema polític català romandrà empantanat”, sosté el document. I finalment, permetria el reconeixement de Catalunya com a “comunitat nacional”, amb “forts elements culturals i polítics propis”.

Per això, el Cercle reclama que l'Estatut doni a la Generalitat el blindatge de competències en matèria de llengua, educació, cultura, funcionament intern de l'autogovern en tots els àmbits competencials que li són exclusius, l'ordenació territorial, l'administració pública i el finançament. És a dir, l'Estatut hauria de ser “la norma suprema de l'autogovern intern” de Catalunya, que, afegeix, no requeriria de cap consulta a la resta dels espanyols.

La institució demana als partits que abordin les reformes constitucionals necessàries per millorar el “funcionament territorial”, que “perfeccioni” l'actual “repartiment de competències” i fixi mecanismes perquè hi hagi més “lleialtat institucional”. Finalment, reclama una reforma del model de finançament que incorpori les comunitats forals als mecanismes de solidaritat, redefineixi la capacitat normativa, de gestió i recaptació i implementi mecanismes de coordinació fiscal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >