Selecciona Edició
Connecta’t

La reinvenció de Chelsea Manning

La responsable de la filtració de Wikileaks va sortir de la presó ara fa un any. És activista pels drets LGTBI , fa conferències sobre tecnologia i ètica i ha entrat en política

Chelsea Manning, dijous en la conferència C2 de Mont-real. En vídeo, Chelsea Manning en 10 dades.

Chelsea Manning es passeja per les taules com aquests nuvis que durant les noces van saludant els convidats preguntant com estan i agraint-los l'assistència. Però a ella, molt menuda i vestida de negre, gairebé no se la distingeix en tot l'enrenou fins que se't planta al davant. “Com us va? Algun dubte? El resultat no és el que importa, sinó la conversa que genereu fins que hi arribeu”, diu somrient. Duu una jaqueta de ratlla diplomàtica i una faldilla llarga, calça unes botes de sola gruixuda estil Doctor Martens i porta la seva mitja cabellera rossa mig recollida amb una pinça. És el vestit de guerra de la Manning ponent. Aquesta tarda, l'exanalista d'intel·ligència, responsable de la principal filtració de documents classificats de la història nord-americana, està impartint un taller sobre diversitat i tecnologia en el marc de la conferència C2 de Mont-real, una trobada que dura tres dies i és un totum revolutum sobre negocis, creativitat i indústria digital.

El taller de Manning parla de diversitat i tecnologia, planteja preguntes per grups i després comenta les respostes en públic. En un moment, llança el seu missatge global: “La tecnologia no és bona, no és dolenta, tampoc neutral, és una embarcació que serveix per a diferents objectius”. A la taula 18, un dels alumnes li planteja una qüestió més complexa: “Del que estem parlant aquí és d'ètica o de moral?” Chelsea Manning somriu, respon que és una bona pregunta i desapareix. Poc després farà una classe magistral sobre ètica i vigilància, que se suma a una xerrada sobre transparència i, l'endemà, una trobada amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals EL PAÍS.

Els organitzadors volen treure suc del que és un dels grans reclams del C2. El seu nom s'anuncia per megàfon com el d'una estrella de rock i llavors apareix a l'escenari aquesta figura petita i prima que fa vuit anys, quan només en tenia 22 i era un jove soldat que responia al nom de Bradley, va causar un terratrèmol diplomàtic mundial. Li va caure una condemna de 35 anys per 20 delictes. S'havia revelat a si mateixa en explicar-li el seu secret a un conegut hacker, Adrian Lamo, que la va delatar. “La meva família no em fa costat, no tinc res més que aquest ordinador, uns llibres i una història sensacional”, li va dir a Lamo.

Ara acaba de fer un any que va sortir de la presó gràcies al fet que Barack Obama li commutés la pena, després d'haver complert set anys i haver-se intentat suïcidar. Durant el presidi, i després de molta lluita, va poder començar el tractament de canvi de sexe. En la seva nova vida, Chelsea Manning s'ha pogut deixar créixer els cabells, porta faldilla i les ungles pintades de vermell. Fa conferències, s'ha bolcat en l'activisme i fins i tot vol entrar en la política tradicional, registrant la seva candidatura com a demòcrata al Senat per l'Estat de Maryland. És una icona controvertida per a la lluita transgènere i un personatge incòmode per a bona part d'institucions: Harvard li va retirar la proposta per ser professora convidada per a aquest curs, després de l'allau de crítiques, i al Canadà, on ha passat aquests dies, li van prohibir l'entrada a la tardor pels seus antecedents penals. “El món que temia que existia el 2010 s'ha desenvolupat i accelerat mentre n'he estat fora”, afirma. Diu que la normalització de l'ús i la vigilància de les nostres dades i l'actuació de la policia als EUA han arribat a un punt tan autoritari que no li deixa, afegeix, més opció que plantar-se i protestar.

Als Estats Units n'hi ha que la consideren una heroïna, que es va sacrificar per revelar els abusos del seu país al front, i d'altres que la veuen com una traïdora. Quan es mira la seva odissea resulta difícil discutir que es tracta, en qualsevol cas, d'una figura tràgica. En la seva nova vida, la pregunta que encara es fa difícil de respondre és per què va fer el que va fer.

Va filtrar una tona de cables militars i diplomàtics que va transmetre a la plataforma Wikileaks en diverses fases durant el 2010 amb la intenció, segons va defensar en el seu moment, de revelar els abusos del seu país en les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq. Va destapar, en efecte, moltes d'aquelles misèries, però també totes les que tenien a veure amb les relacions internacionals, el que els funcionaris nord-americans escrivien, pensaven i investigaven de pràcticament tots els líders. De l'interès per la salut mental de Cristina Fernández de Kirchner al relat de la vida de Gadafi i la seva particular guàrdia femenina.

Aquell terratrèmol va conferir a Wikileaks fama mundial. Els cables del Departament d'Estat es van publicar al novembre a diversos diaris amb els quals la plataforma fundada per Julian Assange els havia compartit; entre ells, EL PAÍS. Llavors, Manning ja estava entre reixes. Havia estat detinguda a finals de maig a Bagdad, delatada per Lamo. Aquest, que va morir al març, va explicar fa anys a EL PAÍS que, al seu parer, Assange s'havia aprofitat de la feblesa emocional de Manning, una persona molt aïllada que a Bagdad estava tocant fons, i que no era conscient de la gravetat dels seus actes.

Manning va néixer el 1987 a Crescent, un petit poble d'Oklahoma, en el que es coneix com el cinturó bíblic dels Estats Units. Recorda haver-se sentit una nena des que només tenia cinc anys. Els seus pares, un nord-americà i una anglesa, es van separar quan només era una adolescent, així que va viure a tots dos països. Quan va tornar als EUA, va trencar els llaços amb el seu pare pel rebuig que sentia per la seva homosexualitat, segons van explicar en el seu moment des del seu cercle íntim. A Chicago va arribar a viure al carrer i va decidir allistar-se a l'Exèrcit. El 2008, es va graduar com a oficial d'intel·ligència. I l'any següent el van destinar a Bagdad. Poc després es posaria a robar informació classificada i gravar-la en un CD amb el rètol de Lady Gaga.

Des del 2010, Wikileaks ha seguit amb les filtracions de documents, mai tan impactants com els del 2010, tot i que se li atribueix un paper essencial en el cas de la ingerència russa en les eleccions presidencials del 2016 per afavorir la victòria de Trump arran de les filtracions de correus electrònics dels demòcrates.

Què pensa avui Manning de Wikileaks? Ha canviat la seva opinió respecte al 2010? Chelsea escolta la pregunta en la trobada amb la premsa a Mont-real. “Només sé el que n'expliquen els mitjans, ja fa vuit anys de tot això i jo he estat a la presó”, diu. Després marca distàncies sobre la plataforma: “Ha de recordar que el 2010 jo vaig intentar anar a The New York Times i The Washington Post i em van girar l'esquena. Havia de prendre les decisions en molt poc temps. I [els documents] van acabar en mans del grup que utilitzava les eines i els mètodes correctes. Ara aquests mètodes estan més estesos, la plataforma de descàrrega segura (Secure Drop) està normalitzada, però no corregiré les meves decisions del 2010 sobre la base de les eines que hi ha disponibles avui dia”.

Es posa molt seriosa quan se li pregunta si ha tornat a tenir contacte amb Julian Assange. “Jo no hi he estat mai en contacte, mai. Jo no sabia amb qui parlava”, afirma. La persona de contacte amb qui parlava Manning era Nathaniel Frank, el suposat nom d'un escriptor darrere del qual hi podria haver Assange, però aquestes converses són material classificat. El seu representant veta més preguntes sobre aquest tema. Entre cita i cita, joves que assisteixen a la conferència C2 de Mont-real li demanen fotos. Chelsea Manning segueix tenint una història sensacional.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ