Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona redueix les places d’aparcament per a discapacitats

Els espais reservats es van reduir per primera vegada el 2017. L'Ajuntament ho justifica per la revisió de llicències i per canvis urbanístics, com el carril bici

Plaça per a persones amb discapacitat a Barcelona.
Plaça per a persones amb discapacitat a Barcelona.

Barcelona és cada cop una ciutat menys còmoda per tenir cotxe propi. La política prioritza el vianant i la reducció de places d'aparcament a la via pública n'és una prova més. Adrià Gomila, director del Servei de Mobilitat de Barcelona, va exposar-ho clarament en la reunió del 2017 de la Comissió d'Aparcaments de l'Ajuntament: “Excepte les reserves de persones amb mobilitat reduïda, en general hi ha cada cop menys places per aparcar a la calçada”.

La tendència ha estat aquesta des que el Servei de Mobilitat de Barcelona comparteix a Internet les seves estadístiques: el 2004 tenia la ciutat 1.946 places reservades per a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR); el 2015, el total arribava a 5.579. Cada any ha crescut aquesta partida –un 27% durant l'anterior mandat–, fins avui: els espais per a discapacitats s'han reduït per primer cop, fins a 5.234 aparcaments el 2017, un 6% menys que el 2015 –l'any que hi ha canvi de govern– i per sota del nivell del 2014. L'Ajuntament justifica la caiguda per “un procés de revisió de les llicències a partir del 2015”. El consistori també apunta que les alteracions urbanístiques, com la implantació del carril bici, tenen un efecte, però a curt termini en el número de places perquè aquestes s'han de reubicar per obligació legal.

La capital catalana ha rebaixat progressivament en els darrers quinze anys les places d'estacionament en calçada: si el 2006 havia 193.111 places en calçada, el 2016 el total era de 114.105, un 40% menys. Les úniques estadístiques a l'alça eren les d'àrea verda per a residents i sobretot la d'aparcaments reservats per a PMR o amb discapacitat física. La llei catalana d'accessibilitat, del 2014, obliga els ajuntaments, prèvia presentació de la documentació necessària, la reserva d'aquestes places. L'espai reservat pot ser a prop del domicili o del lloc de treball. Una qüestió cabdal, admeten institucions socials i entitats municipals, és controlar el possible ús fraudulent dels espais reservats i de les targetes de discapacitat.

L'Ajuntament confirma que la reducció de places per a PMR es deu a una revisió del llistat de beneficiaris: “Es va comprovar que hi havia casos en els quals el titular ja no en feia ús per causes diverses, per canvi de domicili, canvi de feina, defunció o casos de frau”. També ha tingut un efecte a la baixa la introducció de nous plans urbanístics, diu l'Ajuntament. Una representant d'ECOM, federació d'entitats de persones amb discapacitat física, destaca que l'ampliació dels carrils bici ha provocat una reubicació de places –per llei no es poden perdre– i s'està s'estudiant com fer-ho cas per cas. Això també hauria fet, confirma l'Ajuntament, que el número de places caigui momentàniament.

Les targetes per a persones amb discapacitat es divideixen entre les que el beneficiari és també conductor i les que no és conductor. Per a aquesta segona opció, la persona que no condueix ha de tenir una discapacitat de grau igual o superior al 65%. El conductor ha de ser una persona propera, normalment un familiar. La Síndica de Greuges de Barcelona indica que la falsificació de les targetes de discapacitat “continua sent un tema de queixa recorrent”. Des del 2014 les autoritats municipals duen a terme la renovació de les targetes antigues per unes amb un sistema de verificació amb holograma. ECOM apunta que el frau detectat en places reservades a un beneficiari, les que s'identifiquen amb el senyal de la matrícula a la vorera, és excepcional. Tot i això, la Síndica afegeix que “són significatius els casos individuals que han estat objecte de supervisió en aquest sentit, molts d’ells vinculats a senyals de restricció d’estacionament per tractar-se presumptament de places amb reserva d’estacionament que ja no eren vigents i en relació a les quals, tot i les al·legacions presentades pels interessats, no s’havia efectuat la suficient tasca de verificació.”

Les associacions de veïns consultades per a aquest reportatge descarten que aquesta qüestió sigui motiu especial de preocupació. Montse Roma és la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, també és titular d'una targeta de discapacitat. Té una plaça reservada davant del seu domicili mentre que a la seu de l'associació, l'Ajuntament hi va instal·lar una plaça de PMR. Roma no ha percebut la reducció d'espais reservats: “S'ha millorat moltíssim, s'està concedint a moltíssimes més persones una plaça reservada. Al meu carrer, per exemple, darrerament s'hi han instal·lat quatre places noves”. Roma admet que pot produir-se un ús irregular d'aquest avantatge: “Personalment sé d'un cas d'una senyora que va morir fa cinc anys i els néts continuen utilitzant la seva targeta de no conductor amb discapacitat”.

Les places d'estacionament de PMR assignades a un vehicle concret han de renovar-se anualment. Les targetes de mobilitat per a persones amb discapacitat poden tenir una validesa de deu anys. Aquestes, sigui el beneficiari conductor o no, concedeixen el dret a estacionar “en qualsevol lloc de la via pública, durant el temps imprescindible, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants”, segons la normativa. Des d'ECOM valoren que la manera de reduir el seu possible ús irregular seria abreujar el període fins a la renovació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >