Selecciona Edició
Connecta’t

“Governarem el telèfon amb la mirada”

Pacients de l’Institut Guttmann proven una aplicació que permet utilitzar Twitter amb els ulls

Un usuari interactua amb el mòbil a l'Institut Guttmann.
Un usuari interactua amb el mòbil a l'Institut Guttmann.

El puntet es mou inquiet al voltant de la pantalla del mòbil. Des del llit, Antonio Balaguer intenta domar amb els seus ulls la “boleta” per navegar per la interfície de Twitter. Entra en un missatge, el comparteix, reprodueix un vídeo. Tot això amb la mirada, ja que la seva tetraplegia li impedeix usar les mans. Els ulls d’Antonio substitueixen el ratolí de l'ordinador, o el polze de la mà. Fins fa uns mesos, aquest granadí, de 52 anys, mai havia usat Twitter. Des de febrer, participa en una prova pilot a l’Institut Guttmann de Badalona, on un grup de persones discapacitades contribueixen a desenvolupar EyeTwitter, aplicació que permet usar la xarxa social amb la mirada.

A partir d'algorismes d'intel·ligència artificial, l’Android d’Antonio fa un “mapatge” de la seva cara i combina aquesta informació amb el posicionament dels ulls, aconseguint dirigir el punt en la pantalla amb la mirada. Ho explica Eduardo Jáuregui, fundador de l'empresa basca Irisbond, creadora de la tecnologia Eye-Tracking, a la venda com un dispositiu que s'instal·la a l'ordinador. Més d'1.000 persones al món amb discapacitat ja han aconseguit comunicar-se amb els ulls.

Al costat d’Anna Pobes, la seva terapeuta, Antonio explica, animat, la seva experiència amb una aplicació en desenvolupament que també proven uns altres sis pacients de Guttmann. “Quan l'aplicació estigui acabada serà l'hòstia!”, exclama. “Podré controlar una cosa que no puc fer amb les mans”, observa aquest conductor d'autocars a Mallorca, al qual una mala caiguda de cap en una piscina el va deixar en cadira de rodes. Malgrat el diagnòstic inicial, ara celebra que pot moure el cap, una mica les mans i dos dits del peu.

La tecnologia segueix  l'iris dels ulls per interactuar amb la pantalla

Un projecte de la Fundació Mobile World Capital Barcelona va posar en contacte els diferents actors d'aquesta prova. Jáuregui es mostra convençut: “En breu serem capaços de governar un telèfon amb la mirada”. És l'últim objectiu que es plantegen els enginyers d’Irisbond, que s'enfronten al repte d'adaptar la tecnologia ja existent a la càmera posterior de qualsevol dispositiu, al sistema de processament dels mòbils i a qualsevol condició de llum, moviment i posició.

Des de Guttmann, Eloy Opisso, responsable d’Innovació, explica que una de les demandes constants dels pacients tetraplègics o amb paràlisi cerebral consisteix a poder accedir a eines que els permetin usar els seus mòbils. “És el que més troben a faltar. Accedir al WhatsApp, per exemple. Ens diuen: ‘El que necessito és comunicar-me amb el mòbil amb els meus amics”, explica Opisso. Fins a 300.000 persones a Espanya amb discapacitat es podrien beneficiar d'aquesta tecnologia, segons el director d’Irisbond.

Els participants esperen poder usar altres aplicacions com el Whatsapp

Antonio no s’ho va pensar dues vegades, per bé que reconeix que quan li van proposar participar en la prova pilot no hi creia del tot. “Em va impactar bastant”, diu. No és el primer a navegar per Twitter amb la mirada. Fa un any, un altre granadí es va convertir en la primera persona a piular amb els ulls, gràcies a una campanya de la xarxa social, que fa un mes va repetir amb Alberto Moreno, un noi de 23 anys tetraplègic que portava dos anys de silenci a les xarxes per un accident de cotxe. “Hem posat a Twitter la conversa sobre la gent amb discapacitat i el seu dret a comunicar-se”, afirma Emilio Pila, director creatiu de la xarxa social a Espanya i responsable de la campanya d’Alberto.

De moment Eyetwitter funciona combinant la veu i la mirada. Per escriure un missatge és necessari verbalitzar-lo. Aconseguir-ho tan sols amb els ulls és un altre gran desafiament per als experts d’Irisbond, que hauran d'aconseguir que la vista pugui interactuar en un espai reduït, com és la pantalla del mòbil, amb la mateixa precisió que ho fa ara en una tauleta o monitor d'ordinador.

La primera vegada que va aconseguir “portar la boleta”, Antonio va sentir “alegria”. Es veia capaç, malgrat la seva tetraplegia, de “poder fer alguna cosa”. En un futur no gaire llunyà s'imagina xerrant amb els seus amics per WhatsApp, gestionant tot sol el seu compte bancari o fins i tot fent-se un selfie.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ