Selecciona Edició
Connecta’t

Colau accelera la màquina per por d’un ‘sorpasso’ del bloc independentista

L'objectiu de Barcelona en Comú és que es parli de ciutat

Obres del futur parc que s'ubicarà al costat de la plaça de les Glòries.
Obres del futur parc que s'ubicarà al costat de la plaça de les Glòries.

“L'única cosa que ens pot guanyar les eleccions és una llista unitària independentista”. A Barcelona en Comú i al govern de l'alcaldessa Ada Colau tenen clar el panorama a un any de les eleccions municipals del 2019. Convençuts que el sobiranisme, que no ha aconseguit ni la independència ni la república, fixa ara la capital catalana com a objectiu més assequible i amb una enorme càrrega simbòlica: la capital de Catalunya. Quan falta un any per a les eleccions, els comuns acceleren la màquina per temor a un sorpasso. Els escenaris de preparació són dues: l’Ajuntament i el partit.

En la gestió de la ciutat, trepitjant l'accelerador del que és més visible, les obres. Les excavadores treuen fum a les grans obres, com el parc de Glòries, o en petites intervencions que milloren el seu entorn. De portes endins, la sala de màquines de BComú ja prepara, amb els seus 11 regidors, la campanya electoral. Tenen com a repte evolucionar el relat: el 2015 eren activistes que aspiraven a entrar en la institució, ara es tracta de repetir des de dins. De la llista no se’n parla, però el partit busca atreure noms propers al llegat de Pasqual Maragall.

Però l'objectiu primordial és aconseguir que es parli de ciutat. “No ens agrada un escenari de polarització”, explica un dels portaveus de l'organització, Enric Bárcena. “Barcelona no pot ser moneda de canvi d'interessos de qui posen la bandera per sobre de la gent”, afegeix i assenyala que “qui ha posat el dret a la ciutat en el centre és Colau, enfront de dues maneres neoliberals d'entendre el món, sigui independentista o nacionalista espanyola”, en referència a la candidatura que impulsa Jordi Graupera o a Ciutadans i una eventual candidatura de Manuel Valls.

L'alcaldessa va demanar aquesta setmana que “la campanya vagi de ciutat”. Colau i els seus regidors repeteixen el mateix argumentari de defensa del seu mandat. Han canviat l'agenda i les prioritats, asseguren; han “mogut el transatlàntic”, “la ciutat no s'ha parat, s’ha disparat”, les xifres econòmiques són positives, s'han tancat temes antics (la presó Model, el metro a la Zona Franca, el pla del Barça). I subratllen que han pactat projectes com el pla d'hotels amb el suport del PSC i ERC; i el d’habitatge amb PDeCAT i Ciutadans. També destaquen la milionària inversió del Pla de Barris.

El govern assegura que ha executat el 71% del seu programa. Tot plegat, apunten, en un mandat molt complex, amb només 11 regidors de 41 i en un consistori amb set partits, i amb quatre cites amb les urnes (dues eleccions autonòmiques, unes generals i el referèndum de l'1-O) que han contaminat la política municipal.

Però també hi ha sonors incompliments. Continua al calaix el projecte per unir els dos tramvies per la Diagonal. No se celebrarà la multiconsulta que pretenia aconseguir suport social per recuperar la gestió pública de l'aigua. No es podrà engegar una funerària pública. La Sagrada Família segueix grimpant sense llicència d'obres. El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) segueix obert. El pla d'hotels (PEUAT) ha frenat el creixement d'oferta en el centre però la falta d'interès per obrir nous establiments a la perifèria ha disparat els beneficis dels empresaris.

I la ciutat viu una crisi d'habitatge com a conseqüència de la finalització de contractes de lloguer que ningú va veure venir i que està provocant desnonaments de famílies de classe mitjana que han encès les alarmes en els serveis socials. Amb més necessitat que mai, la xifra de pisos socials construïts es quedarà molt per sota dels promesos (700 enfront de 4.000), encara que hi ha 66 noves promocions en marxa, defensen. Han crescut les xifres de persones sense sostre (un miler) i les que viuen en barraques (536), malgrat que el govern presumeix de ser el que més inverteix en serveis socials de tot Espanya.

L'actualitat política ha estat tan frenètica que de vegades s'oblida que Colau va governar durant un any i mig amb el PSC. Van trencar després del suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El portaveu de l'executiu municipal, Gerardo Pisarello, opina que l'aliança va ser positiva i va facilitar tirar endavant projectes com el pla d'hotels. La ruptura va tornar a evidenciar l'aïllament dels comuns i va obrir la comporta de les crítiques de l'oposició. “Van a mort”, lamenta un quadre del partit, que es queixa que els grups han trencat pactes tàcits, com el de no atacar-se en qüestions com els narcopisos. “L'estratègia electoralista paralitza votacions, però no la ciutat”, desafia el regidor Eloi Badia.

L'exsoci de Colau Jaume Collboni és dels més crítics amb l'executiu, a qui acusa de “no haver complert les expectatives” que va despertar. Des del PDeCAT el portaveu, Jaume Ciurana, parafraseja l'executiu i afirma que “el transatlàntic s’equivoca de rumb”. A Ciutadans, Carina Mejías repeteix que la ciutat “està paralitzada” i que aquesta és “una legislatura perduda”. El republicà Alfred Bosch va ironitzar divendres en el ple amb un fullet de propaganda electoral de BComú i va acusar l'executiu d'amagar “els problemes de la ciutat”. Des del PP el veterà Alberto Fernández Díaz també acusa a Colau “d'haver empitjorat els problemes”. I la CUP, que va donar suport a la seva investidura, l'acusa ara per la seva “incapacitat de generar un model alternatiu”, en paraules de Maria Rovira.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >