Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge De la Mata assenyala Puigdemont per una reunió amb un empresari del ‘cas 3%’

El magistrat cita 23 investigats, entre els quals hi ha el president del Port de Barcelona i el regidor d'Urbanisme de Trias

independencia cataluña
Puigdemont passejant pels carrers de Girona, en una imatge d'arxiu. REUTERS

Tot just un mes després d'assumir el cas 3% –el presumpte cobrament de comissions per part de Convergència a canvi d'obra pública–, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata manté vives les sospites sobre l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En una interlocutòria en la qual cita a declarar com a investigades 23 persones, el magistrat cita expressament dues reunions celebrades el 2013 entre Puigdemont –llavors alcalde de Girona– i un dels empresaris amb més pes en la trama del 3%, Josep Manel Bassols.

El nom de Puigdemont –i fins i tot una fotografia seva amb l'empresari– ja havia aparegut quan la causa estava en mans d'un jutge del Vendrell (Baix Penedès). De la Mata fa seu aquest relat i subratlla l'existència de dues reunions. El 4 de juny, Ángel Sánchez –que llavors era director general de Bimsa, la principal adjudicatària de l'Ajuntament de Barcelona– va mantenir una trobada al Parlament amb Puigdemont i amb Bassols. L'objectiu era preparar la visita prevista l'endemà a Girona, on, segons consta en les agendes dels investigats, el llavors alcalde de la localitat es va reunir amb Sánchez i amb el cap d'aquest, el regidor d'Urbanisme i president de Bimsa, Antoni Vives.

Segons consta en els informes comercials elaborats per Bassols per a la seva empresa, Oproler, l'objectiu de la seva trobada amb Puigdemont era preparar "un nou plec i organització de licitacions". Oproler és una de les empreses investigades en el cas 3% per haver pagat comissions il·legals a les fundacions afins a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a canvi que diferents organismes públics regits per aquest partit els facilitessin adjudicacions d'obres públiques.

Ni De la Mata ni els investigadors indiquen, ara com ara, que hi hagi indicis de delicte contra Puigdemont. Un informe de la Guàrdia Civil que consta en el sumari del cas assenyala com Bassols va intentar obrir-se camí, durant aquesta època, entre les autoritats de Girona per aconseguir adjudicacions. Ho va fer, segons aquest mateix informe, per ordre del propietari d'Oproler, Sergio Lerma. En els escorcolls, els agents van trobar una fotografia en la qual Bassols i Puigdemont apareixen junts en el transcurs d'un partit de futbol al Camp Nou. Després de la trobada, el directiu va escriure al seu cap: "Ahir vaig portar al futbol l'alcalde de Girona (amb la seva dona i un arquitecte de la seva confiança). La pluja ens va respectar i el resultat (del partit i de la invitació) va ser magnífic. Espero que ens ajudi a entrar a l'Ajuntament de Girona".

En la interlocutòria, De la Mata cita a declarar al juny un total de 23 persones que ja se sabia que estaven implicades en la trama però que no havien anat a declarar. La llista inclou el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, que el jutge considera "un dels alts càrrecs que va contribuir a engegar l'estructura per finançar il·legalment el partit" mitjançant donacions a les seves entitats afins, la Fundació CatDem i la Fundació Fòrum Barcelona.

Cambra, que va ser nomenat a proposta de l'expresident Artur Mas, mantenia "reunions freqüents amb els representants" d'empreses poc abans d'algunes licitacions importants. La investigació sospita que va haver-hi irregularitats en almenys dues adjudicacions de gran envergadura: l'ampliació del dic Sud (adjudicada per 10,6 milions a Copisa i Vopi 4) i els accessos al dic Est (39 milions d'euros adjudicats a la UTE formada per les empreses Copisa, Benito Arno e Hijos i Comsa).

Entre els citats hi ha també qui va ser tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme sota el mandat de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives. La causa assenyala Vives en el seu paper com a president de Bimsa, la principal empresa pública adjudicatària de l'Ajuntament. Entre les obres adjudicades de forma presumptament irregular, destaca la reforma de la plaça de les Glòries, una obra faraònica adjudicada per 49,7 milions d'euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >