Selecciona Edició
Connecta’t

Art gòtic del segle XXI

El MNAC encarrega una novel·la gràfica a partir de la seva col·lecció de pintura medieval

'Martiri de Santa Eulàlia', de Bernat Martorell (segle XV), versió còmic.
'Martiri de Santa Eulàlia', de Bernat Martorell (segle XV), versió còmic.

Una de les sales més terrorífiques del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és la que ocupen les grans obres de l'art gòtic. Enormes pintures repletes d'imatges de sants, verges i màrtirs que pateixen de valent en ser crucificats, empalats, espellats, mutilats i martiritzats en general; uns càstigs corporals que semblen inherents per poder gaudir de la consideració de sant. Signades per autors com Jaume Huguet, Jaume Serra, Bernat Martorell, Lluís Borrassà o Bartolomé Bermejo (entre molts altres autors anònims) aquestes obres posen fi a prop de 250 pintures realitzades entre els segles XIII i XV. Una de les últimes taules a incorporar-se ha estat Sant Baudelio decapitat—una altra de les moltes barbaritats per les que cal passar per ser santificat— pintat per Lluís Dalmau a mitjan segle XV, que s'exhibeix des del 2017 en aquesta última sala de gòtic en la qual no falta la representació de monstres i deformats que semblen més personatges de còmic que reals. És el que va haver de pensar el director del museu Pepe Serra, gran aficionat i lector de còmic. Per això, fa uns mesos va encarregar a dos experts en el novè art com són el dibuixant Sagar i l'escriptor i crític cultural Jorge Carrión la realització d'una novel·la gràfica inspirada en aquestes obres.

El resultat és Gòtic, publicat recentment per Norma Editorial; una visió personal dels autors i del director del centre que creu que “el còmic no és un art menor i permet donar resposta a la pregunta de què és l'art del 1400 avui dia”, a més de proporcionar una nova visió d'una de les col·leccions d'art medieval més important.

Portada del còmic 'Cótico'.
Portada del còmic 'Cótico'.

“L'art gòtic té un mecanisme narratiu fonamental, que és el retaule, que divideix l'espai pictòric en taules, el més semblat a les vinyetes. A més, els personatges s'assemblen molt als que apareixen al manga, l'anime o la Guerra de la Galàxies”, explica Carrión, autor d'assajos narratius com Barcelona. Llibre dels passatges (Galàxia Gutemberg) i crític literari, que es va estrenar en això del còmic amb Barcelona. Els rodamóns de la ferralla, que va publicar també són Sarga el 2016. Per a l'autor del text, “el retaule gòtic podria ser la primera manifestació artística d'Occident, en la qual es narra una història en vinyetes... s'avança al món digital ja que Instagram o Facebook es basen també en la vinyeta”.

Per la seva banda, el dibuixant aragonès Sagar ha modernitzat amb els seus dibuixos “el que es va pintar fa cinc o sis segles”. El que han creat els dos és el que es denomina “còmic expandit” o “híbrid”, que recull llenguatges diferents, una espècie d'“assaig creatiu”, segons Carrión en el qual no falten les aquarel·les els dibuixos a tinta, a més de pàgines que semblen extretes d'una conversa de Facebook de Carrión amb algun dels seus amics en el qual explica les seves reflexions sobre el còmic, els retaules i les xarxes socials o una representació d'una vinyeta de 13, Rue de Percebe en el qual els personatges reflecteixen els pecats cabdals o un sant sopar en la qual un dels apòstols fa un selfie al grup.

Didàctica amb sang

Els textos que acompanyen a les vinyetes, en les quals apareix el romànic Crist en Majestat de Taüll —una imatge que justifica l'elecció del gòtic en el qual les figures interactuen, no estan tancades en les seves mandorles, “cel·les”, segons els autors—, la conquesta de Jaume I de Mallorca, de 1229, o múltiples verges amb els seus Nen Jesús que demanen teta o reclamen saber qui és el seu pare, ajuden a entendre qui són i què representen aquests personatges. També expliquen la història viatgera d'aquestes obres que després de romandre segles en els altars pels quals van ser pintades, van sortir al mercat de l'art quan, bé van ser venudes pels capellans i sacerdots o van ser motiu de robatori. És el moment en el qual la narració s'interromp i la història que explicava el retaule queda congelada en una sola imatge. Per això, segons els autors “els museus són màquines d'expropiar… ja que tot ho veiem estava en ermites, catedrals, casa o en palaus, lluny d'aquí”, en una de les crítiques que fan als museus, en concret al MNAC.

Eminentment didàctic, el text i els dibuixos ajuden a entendre moltes de les imatges gòtiques, críptiques la majoria de les vegades, perquè l'espectador del segle XXI no comprèn el que veu, no sap qui és el que sofreix el martiri ni que representen aquests personatges tan enigmàtics i macabres. Sobretot les escenes terrorífiques en les quals s'explica la soferta vida dels sants (que per això són sants); turments que esperaven a tots els humans, potencials pecadors. La didàctica amb sang entra, versió Edat Mitjana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >