Selecciona Edició
Connecta’t
POTI-POTI

Foc amic sobre el PNB

El suport dels nacionalistes bascos als Pressupostos rep la crítica de l'independentisme

Aitor Esteban (PNB), al Congrés.rn
Aitor Esteban (PNB), al Congrés. EFE

L’independentisme català està dolgut amb el PNB. Ha aprovat els Pressupostos malgrat la seva promesa de no fer-ho si el 155 seguia vigent. “S’han venut l’ànima”, deia ahir Pilar Rahola a TV3. Foc amic. Però les crítiques també arriben des de determinats sectors de Madrid, com Pedro J. Ramírerz (El Español). “El PNB salva Rajoy, els mateixos collars amb diferents gossos”, titula el seu article, on es dol que el PNB hagi donat oxigen a Rajoy (“dos anys més sense fer res a la Moncloa”). D'altres valoren, i molt, l’estabilitat que dona l’acord a l’economia espanyola.

“La cobertura basca s’ha acabat”, escriu Antoni Bassas (Ara). La directora del diari, Esther Vera, recorda que Artur Mas definia el PNB com a “gent d’honor”. “Gent d’honor, sí, efectivament, gent de paraula amb els seus votants”. Vera afirma que el PNB ha aprofitat la crisi catalana per millorar el seu finançament i ha actuat de dic de contenció de Ciutadans, partit contrari al concert. “Per aturar l’aprovechategui de Ciutadans, Rajoy sempre podrà comptar amb els pragmategui del PNB”. Segons David Miró, el PNB discrepa de l’anàlisi de Puigdemont, que pensa que la inestabilitat de Rajoy beneficia la causa catalana. “Si alguna cosa fa el PNB, un partit centenari, és treballar a mitjà i llarg termini”. Les conseqüències per a l’independentisme és que perden Iñigo Urkullu com a possible mediador. “Des d’aquest punt de vista, Rajoy no només ha aprovat uns Pressupostos, sinó que ha trencat una possible aliança basco-catalana”.

“El PNB s’empassa el 155”. Així obre El Punt Avui. Al seu editorial considera que el PNB, “per molt que ho intenti maquillar, perd tota credibilitat”. Els bascos han prioritzat un negoci rodó i conjurat el perill d’unes eleccions espanyoles amb un Ciutadans creixent. Però el baló d’oxigen per a Rajoy “és també un perillós aval a aquest Govern del PP, que està liderant una repressió brutal sobre Catalunya”. L’editorial d'El Periódico diu que “El PNB salva Rajoy”. El PNB “amb una mà dona aire a Rajoy i amb l’altra n'hi treu a Torra en un moment que els dos presidents protagonitzen una pugna que manté Catalunya políticament bloquejada”. Olga Grau, al mateix diari, escriu que “es culpa del PNB de buscar el benefici propi. Però els que els critiquen s’obliden de quan aplaudien el mateix quan ho feia amb destresa l’antiga CiU”. Enric Juliana (La Vanguardia) parla de l’airbag basc i afirma que a Sabin Etxea temen un futur Govern d’Espanya controlat pel partit d’Albert Rivera amb una hostilitat que doni nova empenta als corrents més radicals del nacionalisme basc. L’editorial del diari considera que el PNB ha fet una gran jugada, ha prioritzat els interessos dels ciutadans bascos, “els grans beneficiaris”. El diari reconeix al PNB “un sentit de la responsabilitat oportú per consolidar la recuperació de l’economia i enfortir la imatge internacional d’Espanya”. Fernando Onega, al mateix diari, explica que el salvament de Rajoy no és gratuït. “És, probablement, dels més cars de la història”. I acaba: “Aprovar els Pressupostos no és facilitar el final de la intervenció de la Generalitat: és deixar al Govern espanyol marge per exercir l’autoritat. El PNB ho sap, però ha de dissimular”.

Foc amic sobre el PNB

El Mundo parla d’un Govern “ostatge d’un PNB amb dues ànimes” i ho fonamenta recordant que el mateix dia que aprovava els Pressupostos espanyols acordava amb Bildu un projecte d’Estatut que recorda Ibarretxe. “Els nacionalistes bascos no han tingut problema per desdir-se de les seves promeses i abjurar dels seus principis”. Segons el diari, apareix novament “l’insofrible anomalia” d’uns partits nacionals que són ostatges de formacions nacionalistes i recrimina al PSOE no haver prioritzat l’interès general a l’electoralisme de partit”. La Razón mostra la seva satisfacció: “Rajoy, via lliure per a la remuntada”. El PNB ha preferit els beneficis per a la seva hisenda que mantenir la seva solidaritat “amb l’irredempt nacionalisme català”. El diari elogia la capacitat negociadora de Rajoy que porta Espanya a l’estabilitat. L'Abc no està tan satisfet. Bieito Rubido escriu que la pena és que la consistència del sistema espanyol s’obtingui al preu de fer-lo més depenent del nacionalisme basc. A l’editorial reclama “blindar l’interès nacional”. Com a efecte positiu de l’acord, veu un separatisme català “més encapsulat” en el seu enfrontament demencial amb l’Estat, però, segueix, cal veure si això compensarà les factures pagades al nacionalisme basc. El text inclou un nou retret al PSOE per no voler formar un consens d’interès nacional.

Digitals. Pere Martí (Vilaweb) recorda que el catalanisme (cívic i integrador) sempre s’ha emmirallat en el nacionalisme basc (identitari i tradicionalista). “El concert econòmic és la clau de la decisió de donar suport als Pressupostos de Rajoy. El concert econòmic és amenaçat pel creixement de Ciutadans, l’únic partit de l’Estat espanyol que en demana la supressió. Pel PNB, el PP és un mal menor. Fer caure Rajoy per provocar eleccions anticipades i obrir la porta de la Moncloa a Albert Rivera era un mal negoci per a ells, encara que això ha obert una fractura sentimental amb Catalunya”. Salvador Cot (El Món) veu “el PNB, amb els de l'‘a por ellos’”. “S'equivoca el PNB donant legitimitat a un 155 que, a partir d'ara, ja és una amenaça latent contra les institucions basques que ells governen”. Comet el mateix error que va cometre CiU aprovant, l’any 2002, la llei de partits que ara s’ha girat contra Catalunya. “El PNB ha abaratit el preu de la destrucció de les institucions catalanes a canvi d'una conjuntura parlamentària que no perdurarà. Uns milions a canvi d'acceptar que tot és graciable. A Xavier Rius (E-Notícies) li ressonen les paraules del president Quim Torra 24 hores abans: “Els bascos són gent d’honor”. Però, escriu Rius, els bascos ja fa temps que han arribat a la conclusió que amb Puigdemont no hi ha res a fer. I al·ludeix a la fracassada mediació amb Puigdemont el passat mes d’octubre. José Antich (El Nacional) extreu una colla de lliçons de la situació. La darrera: “A la política espanyola, el PNB ha demostrat que ara com ara, i perdoneu l'expressió, és el puto amo”. Una nota de redacció d’El Confidencial enumera els beneficis obtinguts pel PNB: millora de les pensions espanyoles, 540 milions d’inversió per a Euskadi i 306 milions per al tren d’alta velocitat

Foc amic sobre el PNB

Ràdio. Carlos Alsina (Onda Cero) observa que en cap moment s’ha sentit que el PNB critiqués Rajoy per negar-se a beneir els nomenaments de “Quimdemont Torra”. El PNB té clar, a més a més, que a un president en minoria se li pot treure quasi qualsevol cosa. Segons Mònica Terribas, “el PNB ha connectat l'aparell de respiració assistida al Govern Rajoy donant suport als seus Pressupostos. Per què? Perquè estan segurs que el 155 s'aixecarà (...) El PNB assegura també que hi haurà un govern sense tatxa ben aviat que permetrà aixecar el 155. 'Sense tatxa', paraules literals”. Soledad Gallego-Díaz (Cadena Ser) creu que en la decisió dels nacionalistes bascos també ha intervingut, segurament, la convicció que el president Joaquim Torra no té la menor intenció de negociar res. I si no vol res, no se li pot donar alguna cosa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >