Selecciona Edició
Connecta’t

La justícia defineix el model laboral del repartiment a domicili

Segon judici contra Deliveroo per tenir com a fals autònom un ‘rider’

Oriol Alfambra, abans del judici contra Deliveroo.
Oriol Alfambra, abans del judici contra Deliveroo.

La justícia té a les seves mans perfilar el model de negoci de les noves plataformes de repartiment a domicili, com Deliveroo o Glovo. I fixar, encara que sigui de manera indirecta, la seva viabilitat econòmica. Els jutges han de decidir si aquestes empreses mantenen amb els repartidors —coneguts com a riders— una relació laboral (fet que obligaria a contractar-los) o, per contra, una simple relació mercantil, per la qual cosa podrien seguir prestant els seus serveis com a autònoms.

Barcelona va acollir dimecres el segon judici —el primer es va fer a València— contra Deliveroo per la demanda d'un dels seus riders, Oriol Alfambra. Va treballar per a la companyia entre el juliol del 2016 i l'agost del 2017, quan van deixar de comptar amb ell per als lliuraments. Alfambra creu que l'empresa va prescindir dels seus serveis per liderar les protestes dels seus companys per les condicions laborals a les quals estan sotmesos. Reclama que es declari nul el seu acomiadament, a més d'una indemnització d'11.000 euros per danys morals.

“No hi ha jurisprudència, ni tan sols una sentència. Som en un territori nou i confús”, va admetre, en la vista, l'advocat de Deliveroo abans de defensar que l'empresa no manté una relació laboral “clàssica” amb els seus repartidors, sinó que aquests són prestadors de serveis amb “total llibertat” per triar si treballen, per escollir horaris i fins i tot per oferir-se a la competència. La companyia va comparar aquesta relació amb la dels advocats que s'inscriuen en el torn d'ofici.

A València, la Inspecció de Treball va determinar que els riders mantenien amb Deliveroo “una autèntica relació laboral” i que, per tant, eren falsos autònoms. Això mateix és el que asseguren Alfambra i els seus advocats del Col·lectiu Ronda. En la vista oral, van insistir que l'empresa controlava els horaris i les rutes dels repartidors, i que tenia establert un sistema de sancions —com no oferir-los franges per treballar— per castigar els més mal valorats.

L'empresa, per la seva banda, va raonar que, després de les protestes de l'estiu del 2017, va canviar el model i la majoria de repartidors (el 80%) ho van acceptar. Ara, els 1.000 repartidors són autònoms econòmicament dependents (Trade), la qual cosa significa que el 75% de la seva facturació prové de Deliveroo. Si el jutge de València o el de Barcelona determinen que la relació és laboral, va advertir l'advocat de l'empresa, “seria la fi del servei” i del model de negoci que representen empreses com Deliveroo o Glovo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ