Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol haurà de decidir si permet les creus a la platja

L'Ajuntament de Mataró ha informat la Generalitat, actualment intervinguda, sobre una plantada de creus sense autorització prevista diumenge a la localitat

Captura de vídeo en què es veuen dos grups que s'enfronten a Canet en retirar de la platja les creus de suport als presos.
Captura de vídeo en què es veuen dos grups que s'enfronten a Canet en retirar de la platja les creus de suport als presos. EL PAÍS

El Govern de Mariano Rajoy haurà d'adoptar una posició sobre si permet o no les creus independentistes a les platges catalanes, que han provocat enfrontaments en alguns municipis. L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote , ha remès una carta al Departament de Territori i Sostenibilitat en què informava d'una plantada de creus, sense autorització, diumenge que ve. La intervenció de l'Estat segueix vigent a Catalunya per l'article 155, per la qual cosa l'última paraula serà de la Delegació del Govern.

“Nosaltres demanem permís [a Territori i Sostenibilitat] per al triatló que se celebra el mateix dia a la platja. Amb les creus, hi veiem certa analogia”, explica l'alcalde de Mataró sobre la necessitat de demanar autorització per a la plantada de creus grogues a favor dels líders independentistes presos per presumpta rebel·lió. Bote està preocupat perquè al municipi s'han convocat actes de signe oposat. Per posar i per treure les creus: “Temem que es puguin trobar i que hi hagi incidents, com hem vist en altres municipis com Canet”.

Per això, l'Ajuntament ha convocat per al divendres una junta local de seguretat extraordinària amb els Mossos, Policia Local, Guàrdia Civil, Policia Nacional i representants municipals, del Departament d'Interior i de la Delegació del Govern. “Els demanarem que realitzin els dispositius necessaris”, explica Bote.

Les creus grogues afegeixen confusió sobre qui és competent per decidir què es pot fer a la platja. El Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, que intervé en les instal·lacions que ocupen la platja de manera permanent, assegura que les creus, “desmuntables i sense permanència”, s'han de tractar com “qualsevol altre element provisional” d'un banyista. Els Consistoris han de garantir que l'endemà el lloc estigui net. “La platja és un espai molt més sensible i comença la temporada d'estiu. La gent voldrà fer-la servir. No és comparable posar un llaç que ocupar molts metres en un espai públic”, assenyala Bote, que a més ha enviat una carta al delegat del Govern, Enric Millo, on l'informa de la situació. A última hora d'aquest dimecres, la Delegació no tenia constància de la petició de l'alcalde de Mataró.

Millo va escriure dimarts a tots els alcaldes demanant-los “neutralitat” en la gestió de l'espai públic. El de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, va replicar que només retirarà símbols que “estiguin tapant un semàfor, una senyalització de trànsit o un servei”, mentre que el de Lleida, el també socialista Àngel Ros, va dir que estava d'acord amb la “neutralitat”. Altres alcaldes independentistes van criticar la carta de Millo.

A això, se suma la possible reacció del turisme. “El sector necessita estabilitat i tranquil·litat, a cap turista li agrada anar a un destí on es puguin produir incidents”, va assenyalar Eduard Farriol, president de la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Tarragona.

A Girona temen més els possibles “actes de violència o talls de carretera” —després que els autoproclamats comitès de defensa de la república (CDR) hagin anunciat noves accions— que la simbologia groga, segons el president de l'Associació d'Hostaleria de Blanes, Enric Portes, i el del Gremi d'Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras. El del Gremi d'Hotelers de la Costa Brava Centre, Martí Sabrià, posa en dubte que els turistes deixin de viatjar a Catalunya “per unes creus”.

Amb informació de Marta Rodríguez i Marc Rovira.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >