La llista d’espera per operar-se baixa un 10% en un any
Salut assegura que el pla de xoc per millorar l'accessibilitat al sistema sanitari aconsegueix reduir els temps per a una intervenció, una prova diagnòstica o una visita a l'especialista
Els 57 milions d'euros addicionals que va injectar la Generalitat l'any passat per contenir les llistes d'espera han fet efecte. Encara que no s'han aconseguit tots els objectius proposats —rebaixar un 50% el temps d'espera per a consultes externes i per a proves diagnòstiques i reduir un 10% les persones que esperen per a una intervenció—, el Departament de Salut ha anunciat que, segons els seus càlculs, des del maig del 2017 fins a l'abril del 2018, la llista d'espera quirúrgica s'ha reduït un 10,4%. No obstant això, la cua per operar-se encara és de 160.584 persones.
Encara que el pla de xoc es va activar l'abril del 2017, després de l'aprovació dels Pressupostos, Salut fa la rendició de comptes a partir del maig del 2017, perquè els hospitals van començar a aplicar-ho "en temps diferents", matisa Cristina Nadal, directora de l'àrea d'atenció sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut). Així, des d'aquesta data fins a l'abril del 2018, els dies d'espera per visitar l'especialista es van reduir un 43,4% —de 152 dies de mitjana a 86— i les demores per sotmetre's a una prova diagnòstica van baixar un 40% més —de 85 a 51 dies de mitjana.
Pel que fa a la llista d'espera quirúrgica, l'exconseller de Salut Toni Comín va explicar a principis del 2017 que les persones que esperaven, a finals del 2016, per sotmetre's a una operació eren 164.828 i va anunciar que reduiria aquesta llista d'espera un 10%. Salut ha revelat ara que, quan es va iniciar veritablement el pla de xoc, l'abril del 2017, en realitat ja hi havia 179.264 persones esperant per operar-se (14.436 pacients més que fa quatre mesos). Aquesta ha estat la xifra que, finalment, el departament ha pres com a partida per analitzar els resultats del pla de xoc: des de llavors, i amb la nova xifra sobre la taula, les dades llancen una reducció del 10% en el nombre de persones que s'esperen per a una intervenció quirúrgica. "Cada any, el març i l'abril són mesos molt dolents i pugen les llistes d'espera perquè venim de tota l'època de grip del gener i el febrer, en què s'opera menys. Però aquest any hem ajustat molt aquest trimestre. El pla de xoc s'acabava a l'abril i, a mesura que s'apropava el tancament, la gent s'ha posat les piles", ha justificat Nadal.
La directora de l'àrea sanitària del CatSalut també ha atribuït bona part de la contenció de les llistes d'espera al canvi de paradigma que estan vivint els professionals sobre l'accessibilitat al sistema. "Crec que vam ser molt ambiciosos amb el projecte. El pla de xoc, no obstant això, no ha de tenir necessàriament tant impacte com l'estratègia conjunta, el canvi cultural, que hem fet i sí que ha tingut impacte en els resultats. Amb el pla de xoc, els professionals s'han adonat que ens importen les llistes més enllà dels números. Per exemple, per contractar el pla de xoc, hi havia d'haver una persona de referència d'accessibilitat a cada centre, que gestionés les cues i els procediments perquè, si no, no signàvem el contracte", ha valorat Nadal.
Les clíniques privades acumulen el 35% de les derivacions
Durant l'aplicació del pla de xoc també s'han reduït les derivacions de pacients des del seu hospital de referència a altres centres per sotmetre's a una intervenció quirúrgica. Aquest mecanisme, que s'empra per alleugerir les llistes d'espera d'un hospital quan té nombres elevats i efectius insuficients per reconduir-los, va ser utilitzat gairebé 10.000 vegades en l'últim any. Es va recórrer a ell, no obstant això, un 30% menys que el mateix període de l'any anterior (entre maig del 2016 i abril del 2017).
El 35% de les intervencions derivades van acabar en hospitals amb afany de lucre que estan dins de la xarxa sanitària pública: l'Hospital General de Catalunya va rebre 112 pacients procedents d'altres centres; la Clínica del Vallès, 957; l'hospital Sagrat Cor va assumir 1.675 malalts d'altres complexos sanitaris; i la Clínica Girona es va fer càrrec de 813 persones.
Malgrat els bons resultats que ha tingut el pla de xoc, encara hi ha unes 118.141 persones esperant, de mitjana, 51 dies per sotmetre's a una prova diagnòstica. Aquesta llista d'espera ha augmentat en 13.000 persones durant el 2018. "El nombre de pacients és relatiu mentre s'estiguin complint els temps o fins i tot es millorin", ha matisat Nadal. L'espera ordinària per a una prova mèdica no hauria de superar els tres mesos.
En visites a l'especialista és on més ha baixat el temps mitjà d'espera (86 dies, quan el màxim per normativa també són 90 dies). No obstant això, encara queden 427.821 persones a la cua. Malgrat que, en conjunt, totes les especialitats milloren els seus temps, al·lergologia (amb 189 dies d'espera mitjana), urologia (amb 115 dies de demora) i ginecologia (122 dies) són les àrees més mal parades, on les dades gairebé no remunten.
“Tornaran a pujar”
Amb el pla de xoc acabat, els hospitals tornen al punt de partida i Salut posarà a prova aquest canvi de paradigma que asseguren que s'ha consolidat entre els professionals per gestionar millor les llistes d'espera. "Hi ha hospitals on hi ha marge de millora en els temps o en la productivitat, però ara haurem de fer el màxim amb els diners que tenim", ha advertit Nadal.
La previsió de Salut és que, en els pròxims mesos, el nivell d'activitat es rebaixarà lleugerament. "Es relaxarà una mica tot i tornaran a pujar els números. Els resultats empitjoraran una mica. Ara serà el moment de treballar en la gestió, gestió i gestió", ha indicat la directora d'Atenció Sanitària del CatSalut.
Sobre la firma
