Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les creus grogues crispen la convivència a Catalunya

El delegat del Govern espanyol, Enric Millo, ha enviat una carta a tots els alcaldes catalans demanant “neutralitat” en la gestió de l'espai públic

Els llaços grocs han esquitxat des de fa mesos carrers i places de municipis catalans en solidaritat amb els polítics presos, amb algunes topades entre partidaris i detractors. Però no ha estat fins a l'arribada de les creus grogues a la platja que s'han produït enfrontaments de més entitat. El cap de setmana passat, Canet de Mar, Llafranc i Calella de Palafrugell han estat escenari de picabaralles, insults i ferits lleus. El delegat del Govern espanyol, Enric Millo, ha enviat una carta a tots els alcaldes catalans en què demana “neutralitat” en la gestió de l'espai públic.

“Si no es fan coses delictives a l'espai públic o que molestin tercers, no ens hi posem”, explica l'alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell (ERC), que ultima la denúncia contra “l'agressió de grupuscles ultra” a tres veïns, diumenge. L'incident va començar amb la retirada de creus grogues de la platja. Un ancià va rebre un cop amb una creu a la galta, una dona, al cap, i un regidor de la CUP explica que va rebre cops. “Quan vam arribar a la platja ja ens estaven esperant”, al·lega José Casado, de Segadors del Maresme, el grup que va retirar les creus. Denuncia agressions i també prepara una denúncia. En les imatges de l'incident s'aprecien picabaralles, insults i crits de tots dos costats.

També a Llafranc i a Calella de Palafrugell els veïns van acabar a crits per les creus. “Per fer una acció a l'espai públic, cal demanar permís”, explica un portaveu de l'Ajuntament de Palafrugell (ERC). “No sabíem res de les creus, és una cosa puntual, si algú ens demana permís, es valorarà”, afegeix.

La neteja a les platges és una tasca municipal. El Govern central només intervé en elements d'ocupació permanent. “La instal·lació de creus, desmuntables i sense permanència, s'ha de tractar igual que qualsevol altre element provisional que qualsevol banyista pot instal·lar en una platja (tovalloles, cadires, para-sols, etc.) i que no suposi cap risc per als altres”, explica un portaveu del Ministeri d'Agricultura, del qual depèn Costes.

“Són espais d'ús comú i la llei de règim local diu que tothom té dret a utilitzar-lo: passejar, manifestar-se, dur símbols, etc.”, afegeix l'advocat Simeo Miquel, especialitzat en dret administratiu. Sosté que els ajuntaments poden limitar aquest dret a través les ordenances i assenyala que “treure” no és simètric de “posar”: “Un és la manifestació d'una llibertat i l'altre, una expressió en contra”.

L'alcaldessa de Castellbell i el Vilar ha estat la primera a regular l'expressió a l'espai públic: caldrà demanar permís. “És la meva obligació vetllar per la convivència”, explica Montserrat Badia (PSC), preocupada per l'“enrariment” de l'ambient. I lamenta profundament les crítiques que està rebent des d'alguns sectors per la iniciativa. Miquel veu de dubtosa aplicació l'argument de la convivència: “Seria més adequat regular-ho per saber qui posa certes coses a l'espai públic per després obligar-los a retirar-ho o carregar-los la despesa de fer-ho”.