Selecciona Edició
Connecta’t

Rivera i el perdó

Gràcies a Ciutadans ja no ens haurem de disculpar per parlar la nostra llengua

El president de Ciutadans, Albert Rivera.
El president de Ciutadans, Albert Rivera.

Per fi Ciutadans ha vist la llum. No es pot entendre d’una altra manera el discurs que el seu benamat líder Albert Rivera ha fet en la presentació de la flamant plataforma España Ciudadana, i que des de sectors malintencionats, retorçant l’esperit i la lletra de les seves paraules, han interpretat com susceptible de flirtejar amb l’extrema dreta. Res més lluny de la realitat. Contra tot pronòstic, i malgrat parlar amb una enorme bandera espanyola a l’esquena i tancar l’acte amb una emocionada Marta Sánchez cantant un himne que ens hauríem de saber tots de memòria, Rivera ha fet una fugaç, però evident a una anàlisi pausada, apologia de la diversitat lingüística espanyola. Gràcies, Albert, per defensar davant un auditori possiblement reticent els drets de les minories lingüístiques, de convertir-te així de un paladí de les llengües d’Espanya. Moltes gràcies.

Sorprenent, no? Però no es pot entendre d’una altra manera la literalitat de les seves paraules, vegem-les amb detall. Diu així: “Vaticino [fa un gest obrint la mà esquerra, per conferir seguretat], vaticino que ningún otro español más va a volver a perdir perdón por usar su bandera, por hablar en su lengua, o por sentirse partícipe de un proyecto común”. Sí, sí, tal qual, sentint un cop i un altre les paraules de la monocúpula el partit taronja hom no pot arribar sinó a una conclusió que, encara que sorprenent, és fascinant: Rivera és un talp del catalanisme per garantir els drets de catalans, mallorquins, valencians, bascos, navarresos, gallecs, asturians, aragonesos i aranesos en l’ús de les seves llengües. Ara resulta evident que la seva decisió, en els últims temps, de no fer servir el català en públic és només un estratagema per assegurar la infiltració i no ser descobert pels seus propis acòlits.

Aquesta conclusió s’obté de manera clara, nítida, en analitzar dos elements del seu discurs. Primer, el concepte “ningún otro español”, que en el seu cas, òbviament, inclou tothom qui és espanyol, sense excepcions, perquè el que compta és què hi posa al DNI. Per descomptat jo soc espanyol, com ho ets tu, benvolgut lector, però atenció com continua Rivera: “ningún otro español volverá a pedir perdón [...] por hablar en su lengua”, frase que vol dir que, en el passat, hi ha hagut espanyols que han hagut de demanar perdó per parlar en la seva llengua. I qui són els espanyols que per parlar la seva llengua han hagut de demanar perdó? Doncs tots aquells que rebien una plantofada si a l’escola parlaven com a casa; que els posaven multes si s’hi expressaven en públic; que se’n reien d’ells amb gentilicis d’altres països per expressar que allò era incomprensible; que els feien creure que el que xerraven no valia per a res; que havien de sentir dir que lo seu era un dialecte; o que havien de canviar de llengua perquè el capellà, o l’amo, o el policia, o el metge, o el jutge, o el funcionari de torn t’increpava dient que parlessis alguna cosa compatible amb el cristianisme. Per fi! Gràcies a Albert Rivera l’infiltrat, tots aquells espanyols que han hagut de demanar perdó pel que parlaven deixaran de fer-ho.

Celebrem doncs la conversió de Ciutadans: tot i que el seu ideari polític apuntava sempre cap a tesis contràries, ara ens adonem de l’argúcia. Segur que ben aviat apreciarem el canvi en el seu programa electoral, fomentaran la normalització lingüística sense ambigüitats de les llengües cooficials i s’animaran a elevar a llengua oficial coses que encara no ho són, com l’aragonès i l’asturià. I veurem com la promoció per exemple del català abasta àmbits fins ara esmunyedissos, com la justícia o la policia, que hauran de fer esforços per atendre’ns en la nostra llengua perquè mai més, mai més, mai més haurem de demanar perdó per fer-la servir. Ens ho has promès, Albert.

Bé, fins aquí la conyeta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >