Selecciona Edició
Connecta’t

Els CDR tornen a la càrrega i fan una crida a prendre els carrers

Els Comitès de Defensa animen a "desbordar un Estat espanyol repressor i demofòbic"

Concentració en protesta per les detencions de membres de CDR.
Concentració en protesta per les detencions de membres de CDR.

Els autoproclamats Comités de Defensa de la República (CDR) anuncien que tornen a la càrrega. Després d'unes setmanes de relativa calma, que han coincidit amb la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat, els CDR van fer una crida aquest dimarts a la “mobilització permanent als carrers” per “fer efectiva la república catalana”. Aquests grups d'activistes —propers als antisistema de la CUP— van expressar, en un comunicat, la seva intenció de “desbordar un Estat espanyol repressor i demofòbic”.

En la nota pública, difosa a través de Twitter, els CDR critiquen la decisió del Govern de Mariano Rajoy de mantenir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Un gest que, segons la seva opinió, “consolida el cop d'estat que va començar fa gairebé set mesos, quan va acabar l'autogovern”. Els responsables dels CDR acusen l’Executiu central de “menysprear” el poble de Catalunya i insisteixen que el punt de partida és el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. “El poble català ja va demostrar aquell dia que, malgrat la desmesurada violència policial de l’Estat, és capaç de resistir i d'aconseguir els seus objectius de manera pacífica i desobedient”.

Els CDR van néixer precisament per donar suport a la consulta. Després de l'1-O, es van reinventar i van canviar la “r” de referèndum per la de república. La seva intenció: imposar la secessió a través de la mobilització de carrer. En els últims mesos han protagonitzat diversos episodis de fustigació que han tingut com a objectiu polítics del bloc constitucionalista —PP, PSC i Ciutadans— així com jutges i fiscals, els que consideren responsables de la repressió contra els líders independentistes.

Les accions es van multiplicar després de la detenció, el 25 de març a Alemanya, de l’expresident Carles Puigdemont. El col·lectiu juvenil independentista Arran —alguns dels membres del qual formen part dels CDR, encara que actua de manera independent— va ferr pintades contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena prop de la seva segona residència. “Llarena, feixista, els Països Catalans seran el teu infern”, van escriure al poble de Das. Per Setmana Santa, van protagonitzar talls de carretera i van boicotejar autopistes, la qual cosa va activar a l'aparell judicial. L’Audiència Nacional va iniciar una investigació per rebel·lió i terrorisme, encara que finalment ha limitat la causa a un delicte de desordres públics.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ