Selecciona Edició
Connecta’t
LLENGUA

La RAE intervé en una discussió a Twitter i anuncia que ‘supremacismo’ arribarà al diccionari

La paraula no ha estat mai incorrecta: és un derivat ben format

La RAE intenta respondre als dubtes lingüístics que se li plantegen a Twitter, tot i el risc de ficar-se en embolics. Com va fer dilluns: un usuari d'aquesta xarxa social retreia a Pedro Sánchez que titllés de “supremacista” el president de la Generalitat, Quim Torra, quan és una paraula que ni tan sols recull el diccionari. El compte de Twitter de la Reial Acadèmia va aclarir que supremacismo i supremacista ja estan “en fase d'incorporació”.

No va faltar qui va acusar l'entitat de ser un “instrument de l'Estat espanyol”, disposat a inventar-se paraules per defensar la pàtria, però la veritat és que ja era un terme correcte i no és estrany que s'afegeixi en la propera edició.

El diccionari no inclou totes les paraules

“Que una paraula no figuri al diccionari no vol dir que sigui incorrecta o que no existeixi”, explica a EL PAÍS Judith González Ferrán, filòloga de Fundéu. González Ferrán recorda que cap diccionari recull totes les paraules de la llengua. Hi falten, per exemple, termes especialitzats, que sovint s'inclouen en diccionaris propis, i moltes paraules derivades, com, per exemple, desafortunadamente. També és el cas de supremacista.

“Al diccionari sí que surten les paraules supremacía i el sufix -ismo”, recorda la filòloga. Supremacía significa “grau suprem en qualsevol línia” i “preeminència, superioritat jeràrquica”. Pel que fa a -ismo, serveix per “formar substantius que solen significar doctrina, sistema, escola o moviment”.

És a dir, supremacismo no és més que un derivat format correctament i que vindria a significar “la doctrina que posa en preeminència i superioritat allò que es predica”. Tant la Fundéu com la RAE ja havien piulat fa anys que la paraula era correcta, tot i que llavors el context potser no despertava tantes susceptibilitats.

No és una paraula nova

González Ferrán sí que apunta que supremacismo és una paraula que cada vegada s'utilitza més i per això té sentit que la reculli el diccionari. Si els mitjans i els parlants comencen a fer servir sovint una paraula, té sentit que aparegui al diccionari per facilitar-ne la consulta.

A més, el terme no s'utilitza només en referència a Catalunya i Espanya, com recorda la filòloga. S'ha popularitzat en expressions com supremacismo blanco, amb el qual s'al·ludeix "a les ideologies racistes que creuen en la dominació de l'home blanc occidental sobre la resta de les societats", com explica la mateixa Fundéu en un comunicat de la seva pàgina web. "Amb un sentit similar, però aplicat a altres àrees, també es troben casos com supremacismo judío, supremacismo islámico, supremacismo étnico, etcètera".

Ni tan sols és un terme nou. Tal com es pot veure en aquest gràfic de NGram Viewer, una eina de Google que recull la freqüència de paraules publicades en llibres, el mot supremacismo ja apareix als anys seixanta i el seu ús es dispara des de finals dels vuitanta.

La RAE intervé en una discussió a Twitter i anuncia que ‘supremacismo’ arribarà al diccionari
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >