Selecciona Edició
Connecta’t

Dalí, més viu que mai

Diverses exposicions, publicacions, pel·lícules, documentals i subhastes mantenen el pintor en plena actualitat

Salvador i Anna Maria el 1926.
Salvador i Anna Maria el 1926.

Des que Salvador Dalí va morir el 1989, el pintor no ha deixat de ser notícia i no ha caigut en l’oblit en cap moment. Però la seva figura no sempre s’ha associat a esdeveniments positius. El 2017 Dalí va ressuscitar després que una jutge obligués a obrir la seva tomba per extreure el seu ADN i comparar-lo amb el de Pilar Abel, que assegurava ser filla seva. Tot va acabar al setembre quan es va demostrar que no hi havia cap parentiu entre tots dos. Aquest any horribilis també va viure un descens del 16% dels visitants dels museus Dalí motivat pel procés. Per sort, el 2018 s’ha corregit la tendència i els cinc primers mesos les xifres de visitants són positives, i Dalí, que si visqués hagués complert l’11 de maig 114 anys, està més viu que mai: les exposicions, els llibres, les pel·lícules, els documentals i les subhastes en què està present el geni surrealista fa pensar que som davant un Any Dalí en tota regla.

Figueres, Nàpols, Barcelona, Sevilla i Saragossa exposaran  l'artista el 2018

Primer va ser una exposició i després un llibre. Mariona Seguranyes signa una àmplia investigació (de sis anys) que ha acabat sent la necessària biografia de la família del pintor. L’exposició, oberta fins al 4 de novembre al Museu de l’Empordà, iguala en importància pintures i documents reunits per la comissària en què demostra el paper de la família en la formació i l’auge de Dalí. El llibre, publicat per Viena Editors, està àmpliament il·lustrat i és un goig per als dalinians per la quantitat d’informació inèdita que aporta, entre la qual hi ha uns diaris inèdits d’Anna Maria Dalí, la germana del pintor. Seguranyes reivindica el pare notari, al qual mostra com un lliure pensador, immers en un ambient progressista i li dona veu per explicar la seva versió dels fets que van portar al fet que el seu fill fos expulsat de la seva família. També desgrana com era l’idíl·lic paradís en què van viure Dalí i Anna Maria, i com malgrat les desavinences entre ells —després de la irrupció de Gala a la vida del pintor el 1929 i després que Anna Maria publiqués el seu llibre el 1949, que va provocar que es deixessin de parlar— “sempre va haver-hi un fil fi, d’aranya, que els va mantenir units”.

Mariona Seguranyes signa la necessària biografia del pare i la germana del pintor

La família i el drama que van viure des del 1929 són els protagonistes de Miss Dalí, la pel·lícula de Ventura Pons estrenada a l’abril, en la qual Anna Maria explica els seus darrers anys de vida, la tragèdia grega en què es va convertir la seva família des de l’arribada dels surrealistes i, sobretot, Gala, a la vida del pintor. Pons, vinculat amb Cadaqués, s’ha amarat de tot el que està relacionat amb Dalí per explicar com es va viure a la família i al poble aquesta història d’amor-desamor fraternal.

A l’abril també es va estrenar el documental Dalí immortal impulsat per la mateixa fundació; un recorregut vital (de dues hores), des d’aquell 1929 fins a la defunció de l’artista el 1989, en el qual es recorre a través de centenars d’imatges, moltes de les quals inèdites, acompanyades de la veu en off de l’artista i de textos, la seva vida i obra a partir de les seves grans passions: la pintura, el paisatge i Gala.

Després de l’exposició Io Dalí que es va inaugurar al Palazzo delle Arti de Nàpols al març (oberta fins el 10 de juny), que explica com el pintor va crear el seu propi personatge i posa al descobert també la seva vida personal, l’any seguirà carregat de notícies relacionades amb Dalí i el seu món.

I a subhastes, també

Dalí també està present a les subhastes. Al febrer Christie’s va vendre Portrait of Picasso del 1930 per 626.000 euros, i al març Bonhams, l’oli del 1923 El torrent de la Jorneta per 660.000 euros. Aquest mateix mes Sotheby’s va subhastar dues pintures surrealistes: Gradiva (1931) i Maison pour èrotomane (1932) per set milions d’euros totes dues. Pitjor sort van tenir tres dibuixos del 1926 i el 1927 subhastats el 10 de maig a La Suite de Barcelona: ningú no va licitar per ells.

Al juliol Gala Salvador Dalí obrirà les seves portes al MNAC. Una habitació pròpia a Púbol, una gran exposició (comissariada per la crítica i experta Estrella de Diego) en la qual s’explicarà com la musa va tenir un paper molt més actiu del que s’ha defensat fins ara i explorarà en la vida d’aquesta enigmàtica dona (mai va concedir una entrevista), que es va relacionar amb artistes i intel·lectuals alhora que la reivindica com a artista de ple dret, a partir de l’autoria compartida d’algunes obres.

L’any expositiu acabarà a l’octubre amb la mostra Dalí atòmic que es veurà a Sevilla i Saragossa a partir de l’obra Leda atòmica que el pintor va crear el 1949, any que estava obsessionat pels efectes, positius i negatius, d’aquesta energia i en la qual la protagonista no és altra que una Gala idealitzada.

Sense data d’estrena però ja en postproducció hi ha un altre documental que aborda el paper maternal o no maternal de Gala amb Cécile, la filla que va tenir amb el seu primer marit, el poeta Paul Éluard. El cineasta i artista visual Joan Bofill estrenarà Cécile, filla de la raó, en què la filla parla per primera vegada davant d’una càmera de la relació amb la seva mare, segons Bofill-Amargós. El realitzador assegura que el seu treball canviarà gran part del que s’ha dit fins ara sobre aquest assumpte. Un altre projecte cinematogràfic anunciat fa uns dies és Dali land, un biopic protagonitzat per l’oscarizat Ben Kingsley que donarà vida al pintor i que explicarà com era la parella Gala-Dalí als anys seixanta, explicada per un assistent que ajuda el pintor a preparar un gran espectacle.

“Es tracta d’una confluència especial que permet fer noves lectures”, explica Montse Aguer, responsable dels museus Dalí, després de comprovar el gran nombre de projectes que tenen a Dalí i a Gala com a protagonistes, convençuda que “el poder de Dalí és tan gran que s’imposa a qualsevol projecte”. Que hi ha Dalí per a estona queda clar amb l’anunci recent de la Fundació de Figueres: s’ha arribat a un acord amb la Universitat de Pequín per traduir i interpretar el catàleg raonat de pintura i promoure, en breu, una enorme exposició retrospectiva que marqui època i es converteixi en una referència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >