Selecciona Edició
Connecta’t

“Aviat sabràs el que has fet de debò, màquina!”

Xavi Hernández considera Iniesta, el seu company al Barça i a la selecció, el jugador amb més talent del futbol espanyol

iniesta Ampliar foto
Iniesta i Xavi aixequen la Copa del 2015. AP

Xavi Hernández no va poder reprimir les llàgrimes d'emoció el divendres passat durant l'homenatge de comiat que el Barça va rendir al seu excompany Andrés Iniesta. El 8 infinit, com el club ha volgut titular el comiat, va jugar aquest diumenge el seu últim partit de blaugrana. Xavi va escriure una carta en la qual explica: “Encara recordo la primera vegada que vaig veure jugar l'Andrés. Jo estava al juvenil: ell, a l'infantil. Algú del club em diu: ‘Xavi, a baix hi ha un noi que serà l'hòstia. Diuen que és boníssim! Estan ell i un altre, Troiteiro, que ve a ser com Mario Rosas. Andrés s'assembla molt a tu’. Però quan el vaig veure jugar, em vaig dir a mi mateix: ‘Què va! Aquest no s'assembla a mi com diuen! Què va! Aquest és diferent! Aquest té més sortida, més regat, se'n pot anar a una banda, és capaç de fer una croqueta…’. És molt diferent a mi perquè jo jugo de quatre, molt més posicional, com el Pep a la seva època o el Busi ara. L'Andrés, en canvi, podia jugar de quatre, de vuit, de sis i fins i tot d'extrem”.

Desvela Xavi les seves sensacions quan jugava amb Iniesta: “El veies jugar i era un espectacle. El que pensaves fora, ell ho feia al camp. Semblava que fins i tot escoltava els teus pensaments. Després ho feia amb tanta naturalitat que feia la sensació de que ni ho pensava. L'Andrés s'associava bé, jugava sempre amb el cap aixecat, no perdia boles… O sigui, conceptes que nosaltres portàvem anys treballant amb Joan Vilà i que ell portava ficats en el seu cos des d'origen. Collons!, és quatre anys més petit que nosaltres, però aquest noi ho porta innat”.

Portàvem anys treballant, però ell portava els conceptes ficats en el seu cos: ‘'Joder', és quatre anys més jove que nosaltres, però aquest noi ho porta innat’

El excapità del Barç, ara al futbol de Qatar, no té dubtes: “L'Andrés és, per a mi, el jugador amb més talent de la història d'Espanya, que jo hagi vist. Té un talent espectacular. Si parlem de la persona, és un escàndol. És un tiu admirable en tots els sentits. Exemplar, altruista, empàtic, jugador d'equip, guanyador, líder al camp, sempre vol la pilota… Sap la gent el que significa això? Quan molts no volen la pilota ni en pintura perquè és una trampa, ell sempre la demana. L'Andrés sempre la vol. Quan altres jugadors pensen ‘ai, ai, ai’ o ‘no, no me la donis, per favor, ara no‘, l'Andrés venia i deia: ‘Vinga, dona-me-la. Dona-me-la ja, per favor’. Això és tenir personalitat, això és ser un líder de debò”. Líder silenciós, però líder autèntic. Jo, que tota la meva vida he estat un passador, necessitava jugadors com l'Andrés, com el Leo, com el Busi… Heu estat els millors socis que he tingut mai. Ells et donaven sempre la sortida adequada per molt malament que estigués el panorama. No sé per on, però l'Andrés sempre apareixia en el moment just. 'Mira'm, estic aquí!'

"Però no m'ho deia parlant. Tampoc hem estat de parlar molt al camp i això que hem jugat junts més de 10 anys. No calia. Ens enteníem amb la mirada. El seu llenguatge corporal era la millor manera de comunicar-se. També és veritat que l'Andrés s'ha sortit del purament acadèmic. De vegades, durant els partits ens quedàvem mirant-lo. 'Però quins dimonis ha fet? Com s'ha escapat? Si era impossible!' Donava la sensació que no hi havia coses impossibles per a ell quan connectava amb la pilota. Regat, última passada, acceleració, paret, desequilibri, és feliç jugant per dins, és feliç pegat a la banda… Es un mestre, un veritable mestre. A més, la gent creia que Andrés no era fort, però quan posa el cos, no li treuen la pilota. Està fort, però fort de debò. Mira la quantitat de partits que ha jugat en la seva carrera".

Té àngel perquè en el moment just et treu de la cistella la passada guanyadora, el gol guanyador…

"Al final, la mentalitat és la clau de tot. I ell ha estat molt fort en tot, especialment en aquests mals moments que molts no saben. Ho va passar malament per viure lluny de la seva família i ara segur que si li pregunten dirà que el sacrifici va merèixer la pena. Però, qui sabia que això acabaria així? Qui t'ho havia de garantir? Ningú. És tan difícil, tan dur, tan complicat, tan llarg… El més normal és no arribar-hi. Però aquesta mentalitat tan forta que té és la que l'ha fet arribar fins a aquí".

Insisteix Xavi en una altra de les virtuts del seu excompany: “Al final, l'Andrés és un tiu que té àngel. No em preguntis per què, però el té. És com Iker Casillas. La resta no el tenen; ells, sí".

Em feien ràbia aquests debats on es deia que el Barça necessitava múscul. Però què m'estàs dient! El múscul més important per jugar a futbol és el cervell, com ja deia el Cruyff

"I recordar ara que deien que no podíem jugar junts… Ja se sap, màquina. Això és el Barça! Un club ple de debats. A mi em sabia greu per ell perquè sempre vaig dir que jo necessito al meu costat persones que s'associïn. Jo m'entenc millor amb els de qualitat tècnica, que no amb els físics. Clar que aquests jugadors forts són importants, però mira l'Andrés, el Leo i el Busi… Em feien ràbia aquests debats on es deia que el Barça necessitava múscul. Però què m'estàs dient! El múscul més important per jugar a futbol és el cervell, com ja deia el Cruyff. És el més important i valuós. És veritat que els dos ho sofrim en silenci”.

El jugador de Terrassa es refereix a la dificultat de Iniesta per comprendre en aquest moment la veritable dimensió de la seva carrera. “Quan surtis de el Barça, entendràs el que dic. Aviat sabràs el que has fet de debò, màquina!"

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ